Suspendre l’autonomia només dues legislatures?

És sorprenent la coincidència entre la petició de juliol del 1936 i l’actual! Si he de ser sincer, m’importa poc el que facin, ja sabem que la repressió no els hi ha donat mai resultat. Només em preocupa que no hi hagi fisures entre independentistes quan arribi el xoc definitiu i siguem capaços de defensar-nos pacíficament i bloquejar les seves accions. Ja ho digué Valle-Inclan: “España es una deformación grotesca de la civilización europea”.
Unamuno en una carta a Azorín el 1907 afirmà: “Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)”.

Està clar que n’estan disposats. El que els pot passar és que facen fallida econòmica. I això depèn en part de les seves ruïnoses empreses de l’IBEX i també en bona part de nosaltres. Caldrà trobar la manera de fer inviable del tot el seu projecte de dictadura eterna i immutable. De tota manera, amb Cuba ja fan fer una cosa semblant. I quan els van declarar la guerra els americans, van tindre la ocurrència de demanar als rebels unir-se en contra de l’enemic “comú”. llavors va ser quan els van oferir l’autonomia i quan els líders cubans els van respondre allò de la “autonosuya”. I en tres mesos, adéu imperi d’ultramar. Pot ser també ens caldria un soci amb força.

Completament d’acord amb Jordi Pigrau. La resposta està en l’economia. Malauradament també la nostra està en qüestió. I per això hem d’arriscar.

El PSOE ha donat ales al neofranquisme pensant que li resoldria el problema, però potser el vent del feixisme s’ho endurà tot per davant, com en totes les crisis econòmiques importants. Aquí i a Europa. Com deia en Partal a l’editorial d’ahir les conseqüències economiques del Brexit poden ser grans i això també pot fer créixer el feixisme a la UE.
Si queda clar que un nou 155 enfonsarà l’economia, també la seva, els que li dicten els discursos al preparao potser s’ho pensaran dues vegades.

A mi el que em preocupa no és que ells no s’adonin que això no el servirà de res. El que em preocupa és que nosaltres no estiguem organitzats per, si ho fan, aprofitar-ho a favor nostre, fer-nos ingovernables i acabar controlant nosaltres el territori. El que em preocupa és que els partits polítics catalans no s’adonin de que és molt possible que si segueixen com xais caminant cap a l’escorxador i no planten cara, al final els il·legalitzaran.

Quan hi va haver la revolta franquista, Catalunya la va cagar. Una vegada derrotada la revolta a Catalunya, hauriem d’haver proclamat la independència i no entrar a la guerra civil espanyola. Catalunya s’hauria d’haver mantingut neutral a la guerra entre els espanyols com ho varen fer les potències europees. No ho varem aprofitar i varem haver de patir una guerra i una postguerra de resistència.

Ara no hauriem de tornar a caure a la mateix trampa. Si ells intenten aquest cop d’estat nosaltres no ens hauriem de conformar a resistir vuit o dotze anys. Haurien de tenir preparadíssima la contra-ofensiva i aprofitar-ho per a fer efectiva la república

Diries, Partal, i diries ben dit, com sols dir sempre. I podries afegirr que la política a hores d’ara és una mentida monumentlal, cosa d’una elit que defensa els interesssos d’una cort, com tantes altres corts, sense l’humanisme i la humanitat de tot grup que tinga uns mínims principis evolutius dels nostres antecessors animals. Però el nacionalisme espanyol, disfressat del que no era, és excloent. La Terra no és de tothom, és d’ells, a Espanya i allà per on hagen passat. I hauries pogut dir, Partal, que aquesta gent confia en la força bruta que lloga amb els diners de cadascun de nosaltres. No entenen una altra. Fins i tot els animals més descarnadament animals tenen ben en cocmpte les seues cries. No és el cas, perquè ells allò que s’estimen és la carronya.

Lamento molt dir-ho Sr. Partal, però servir, serveix de molt això de suspendre`ns l’autonomia. Com que ja sembla clar que nosaltres no ens rebel·larem, per molta crida abrandada que hi hagi, els 8 anys els servirien per consolidar-se electoralment, continuar extraient recursos del país i de pas malmetre la llengua i la cultura i desmuntar-nos com a poble, com han anat fent a tot arreu on han governat i hi havia alguna diferenciació respecte la cultura castellana dominant. O nacionalment i cultural estan molt bé al País Valencià i a les Illes ?

Saben perfectament que Europa no mourà un dit, per tant tenen carta blanca per aquí. I si no ho veiem som molt ingenus.

La diferència amb fa 50 anys és que ara hi ha molts més mitjans de manipulació, de control i d’assimilació.

TV3 per exemple és una TV moderna i oberta al món, amb els seus defectes però en general plural. Vostè s’imagina què pot arribar a passar si la converteixen en una mena de Canal 9 ? És a dir, si comença a ser una mena de TV folclòrica, mal gestionada, sense continguts d’interès i propagandística del PP i C’s. Creu que la gent la continuarà veient ? Funcionarà com a eina de promoció de la llengua ? Si ? Com al País Valencià ?

O si posen definitivament sota control del Ministerio del Interior els Mossos i acaben de trencar el fil de confiança que els queda amb la ciutadania a base de castellanitzar-los, omplir-los de comandaments de la Guàrdia Civil, etc ?

O si imposen la meitat del curriculum a l’escola, en assignatures clau, en castellà, considerant a més la pressió social del castellà al nostre entorn ? De debò creu que ens en sortirem tan fàcil ?

Fa molt de temps que crec que hem de deixar-nos de tant simbolisme i tanta estètica. Però el que li puc assegurar és que si ho tiren endavant i amb el nostre capteniment actual (de tots, no faig excepció de cap partit polític, associació i ni tan sols de la ciutadania, jo mateix inclòs), amb 8 anys li han desmuntat el país i tornem al 1940.

No estic totalment d’acord amb l’editorial. Des del nostre punt de vista és veritat que ni la guerra de successió, ni la del 36, ni l’anomenada transició no han acabat amb “problema catalan”. Nosaltres hem persistit perquè tenim un tresor humà impressionant, sempre reviu. Ells ja ho saben que aquest problema no té solució, en tenen prou amb tenir-nos subjugats. Des de la mirada del colonialisme castellà és evident que amb guerres i repressió se n’han sortit amb Catalunya. No ens enganyem, després de 1714 va costar gairebé dos-cents anys aixecar el cap, després de la guerra civil quaranta anys en blanc i després la constitució pactada amb el franquisme que no ens deixa cap possibilitat de ser un poble lliure. Després de vuitanta anys som on érem, no hem avançat gaire. Se n’han sortit doncs?, jo diria que sí. Són capaços de fer tot això que diu Casado?, aplicar el 155, suspendre la Generalitat, els Mossos, el sistema educatiu i els mitjans públics de comunicació?, sí no en tinc cap dubte, ho faran i segurament no hi haurà una resposta dels estats europeus en contra. Aquesta és la realitat, això passarà si ens deixem. La clau de volta som els catalans, ens deixarem?, tindrem el coratge de plantar cara a la bestia?

El derrotisme de la majoria dels comentaristes ja torna a ser culer. Espanya no pot ser tan estúpida com per no saber que si es destrueix el motor d’un cotxe, aquell cotxe es queda parat i es va rovellant en poc temps per acabar a trossos. Intentar destruir la nostra cultura ja fa segles, no anys, segles que ho proven des de totes les bandes possibles i sense cap escrúpol i no se n’han sortit. La destrucció de l’esperit amb el que es va formar als Mossos d’Esquadra per a ser una policia eficaç i socialment estimada porten fent-la des de la seva fundació, i no se n’han sortit. Ens han robat els nostres líders, i tots seguim aquí sense abandonar-los ni un moment. S’han endut els dos principals bancs i nosaltres seguim endavant mentre els bancs retrocedeixen fora de Catalunya. Saben perfectament que estan acabats, saben que han fracassat amb tots els intents i segueixen la mateixa ruta que el boig d’odi fa dins d’un cotxe, fins que es mata contra una paret. Ja no saben com més amenaçar-nos. Què pensen fer per acabar amb la Generalitat? Ocupar-nos amb un exèrcit que ja no depèn d’ells? Fer una Argentina del Videla dins de la Unió Europea?… Us penseu que poden fer-ho això sense deixar d’existir en el món civilitzat per sempre més? Si ho fessin, seria sense cap dubte el seu suïcidi immediat, i ho saben tant com nosaltres.
Creieu-me: “Ladran, luego cabalgamos”, (que ells diuen que és una expressió de Cervantes i és mentida com sempre, perquè és de Goethe). Que no ho veieu que el primer govern que intenta fer el triumvirat nazi (que ho són tots tres) ja comença amb greus problemes a dins mateix? Què us creieu que faran els andalusos i andaluses quan vegin que els roben la mica de llibertat que tenien, quan vegin que els homes poden matar o violar les seves dones i filles sense preocupar-se gens de les conseqüències? Quan vegin que el tema català era una simple excusa per a ocupar-los, sortiran al carrer i allò serà ingovernable. Els andalusos no tenen tanta paciència com nosaltres.
Es pot anar contra les persones, però no contra el sentit comú de tot un poble. No cal creure’ls. “Molt fablar e poc haver, molt s’inflar e poc saber, sa fa l’home de Castiglia”, ja ens deien els que hi havien anat a veure com eren aquella gent a l’època medieval. Pensem que ja han tingut al llarg dels segles, mil i una ocasions per acabar del tot amb nosaltres i no ho han pogut fer mai, per tant, tranquil·litat, que això s’acaba: es defineixen com els estertors de la mort.

El Minotaure espanyol disfressat de franquista, republicà, monàrquic o democràtic és colonialisme importat per Castella, mitjançant els Àustries i Borbons, i imposat per la força a les nacions peninsulars. Cal no entrar mai al laberint espanyol, són veïns i res més. A fora saben més que aquí que, amb un mínim de lideratge, falta menys del que sembla, si estem preparats i decidits a resistir, fins a guanyar la pau. Perquè la gent senzilla del poble català porta, arriscant-se a no existir, resistint durant 110.821 dies l’ocupació espanyola de Catalunya. Aquesta és la verdadera història que, tant la història oficial espanyola com catalana, no explica i a l’estranger saben perfectament que, arriscant-se a no existir individualment, la majoria del poble català decideix resistir.

Vicent. Molt interessant el teu editorial. M’agradaria que, en una ocasió propera, diguessis què en penses del sindicalisme català d’avui, el realment existent i en tots els sectors i el seu paper en el futur immediat. Crec que, si les coses van maldades, cosa que hores d’ara no sabem però podem intuir, el sindicalisme –i la cultura– seria un dels instruments clau per a la resistència nacional. Sovint he recordat el consell que Lluís Companys donava als sindicalistes de la Unió de Rabassaires, quan el cop d’Estat de Primo de Rivera, preveient la il·legalització del sindicat agrari: aprofitar tots aquells instrument de què s’havien dotat els pagesos per defensar les seves reivindicacions i organitzar-se, en especial les cooperatives, sòlidament implantades llavors al territori. La CNT –pel que sé– va aprofitar també els ateneus populars. Sota la dictadura, la capacitat d’organització dels treballadors, els estudiants i els pagesos –així com els sectors culturals: només cal referir-se al paper d’Òmnium Cultural i la Nova Camçó– va ser clau també pera la resistència, tot aprofitant les escletxes que van obrir en el règim. Penso que, en un context com el de la UE –tot i la meva desconfiança al respecte–, al tripartit d’ultradreta li seria molt difícil tancar el mur de les llibertat sense que hi quedessin escletxes com aquestes. I, d’altra banda, la bona gent es resistiria –n’estic segur– a una dictadura tan descarada que pogués il·legalitzar sindicats i organitzacions culturals.

Aquell proverbial optimisme infundat de Partal d’abans dels “fets d’Octubre” 2.0, sembla que ha engendrat una “over-reaction” de part dels comentaristes (plenament legítima i respectable, i que és d’agrair com a contrapunt), com es palpa tant ahir com avui. L’Albert Miret ja ho ha detectat, gràcies. Jo no soc optimista, ara ja no, però com que ningú sap de debò què passarà, prefereixo veure el got mig ple que no buit del tot, perquè em permet sobreviure millor sense l’angoixa constant de la fi del mon sobre els nostres caparrons. Estic molt d’acord amb els qui sense explicitar-ho es fan seva la ja famosa campanya de Clinton “it’s the economy stupid”; Europa no mourà un dit si no li perilla l’economia, i per això, de moment, no mou un dit per Polònia o Hongria, perquè el seu pes en la economia interconnectada de la UE encara és força més baix que el de Ñ. Penso que en un mon interconnectat com mai abans, una decisió dictatorial d’aquest estil provocaria molt rebuig en certes capes de la població a la UE (ja ara hi ha una mica de remor, que segurament no veiem perquè es fa per sota la taula, perquè Ñ és un soci important i fins ara lleial, fins ara…), se’n parlaria molt, la premsa tindria material per vendre el poc paper que encara li queda per vendre, els governs de certs països com Eslovènia o Bèlgica pressionarien per fer alguna mena de intervenció, i la inestabilitat política que es generaria seria un fre a la confiança inversora; només caldria que des de Catalunya (o des de Waterloo, please!!) haguéssim pogut parlar, ni que fos parlar, amb algun actor important de fora de la UE, per fer-li veure la nostra xarxa econòmica-industrial, la nostra ubicació geoestratègica (recordaré per sempre la idea conceptual d’un article d’en Juliana que deia quelcom com “la venjança de la geografia”) per tal que la UE pogués ensumar una hipotètica amenaça al seu tinglado econòmic (això ho va escriure una vegada el benvolgut Martí Anglada, en un article que hauré de bussejar al meu disc dur per intentar recuperar-lo). Ho és el Brexit una amenaça a aquest tinglado? I tant!; i la UE fa res per impedir-ho? segurament sota la taula sí; però la potencial autosuficiència de UK és tant superior a la de Ñ que el poder de “convicció” de la UE no és el mateix. Es fer volar coloms? Sí, perquè com encertadament l’Iu Forn els bateja de Dupond-Dupont, Hernandez-Fernandez, Thomson-Thompson, i potser podríem afegir Zipi-Zape Casado-Rivera, aquest parell tenen la suficient inconsciència i incontinència com per dir-ho, però el deep-state Ñ en sabrà veure els inconvenients, i per tant no crec que això arribi a passar. Digueu-me il·lús.

Nosaltres també hauriem d’aprendre les lliçons de la història, i malgrat que ens sembli una absoluta bogeria, quan la premsa de Madrid i els seus polítics ultres repeteixen una cosa cada dia, és que la pensen cumplir. Per tant, tinguem clar que s’està preparant un cop d’Estat. Sense remor de sabres, com es deia durant la transició, però igual de mortífer. Un partit que està a punt de quedar com a extraparlamentari a Catalunya, pot proposar destituïr el Govern i el Parlament ? Perquè no responem amb força a les seves amenaces ? perquè no proposem il.legalitzar-los per colpistes ? I la gent que els financia , la deixarem tant tranquila ? Quan reacionem serà tard i no n’hi haurà prou amb mobilitzacions. Si tornen a aplicar el 155, haurem de sortir tots al carrer i ocupar les institucions. I que vinguin a treure’ns, si poden.

Ells són així i no canviaran. No hi hem de donar més voltes. “España es así” i no hi haurà cap miracle que la canvïi, al menys en aquest segle XXI. En conseqüència el que hem de fer és decidir què fem els catalans. Passar un periode dur per aconseguir alliberar-nos, i crear una república pròspera i justa, o conformar-nos a viure sine die en aquest estat de merda com ciutadans de segona. La gent ho té clar. Llàstima que molts dels nostres polítics valorin més el seu lloc de treball que el país al que diuen servir, perquè ens cal, per sobre de tot, estratègia compartida i unitat d’acció.

El motor de l’economia, Catalunya, pot seguir funcionant amb la Generalitat intervinguda.
Les grans empreses i molts empresaris sempre han estat amb Espanya.
Crec que no ens podem fer il·lusions de parar el País.
Som una nació vençuda des de Felipe V.
I es creuen amb tots els drets contra nosaltres.

Trobo l’editorial i alguns comentaris massa optimistes.

Solució?? Denunciar amb altaveu, dia i nit, aquí i a tot el món, el fet que dóna força als espanyols: EL SEU “DERECHO DE CONQUISTA” ÉS IL·LICIT.

Supose, Vicent, que de tant en tant vens al País Valencià i hauràs observat els avenços de la colonització i els estralls que causa, sobretot entre els xiquets i les generacions més joves. Ara aprenen la llengua a l’escola però parlen més castellà al pati, especialment després d’un lustre sense televisions pròpies -tancat C9, tallat TV3- ni dibuixos animats en català ni jocs al carrer. Ja ho crec que fa mal la seua política genocida, ara reforçada per nouvinguts acollits sense mitjans per integra-los a la cultura autòctona i amb totes les facilitats per “la lengua del imperio”, ara “de todos” o “espaÑol”. Front la invasió de madrilenys, de catalunyesos per ací se’n veuen pocs ni com turistes, heu abandonat el camp a l’enemic i feu plantejaments regionalistes davant el seu imperialisme agressiu i constant. I es nota, ja ho crec. Malgrat els llargs quaderns de greuges compartits a tots els països catalans, només us veig fer política numantina de l’Ebre enllà, oblidant com és la mata de jonc. I, un a un, tenim les de perdre. Només és qüestió de temps. Eixa és l’estratègia que duen i els funciona. Ara hauriem d’estar preparant les eleccions de maig tots junts però preferim debatre del sexe dels àngels amb els turcs a la porta. O pitjor, a dins de casa. I o canviem el xip i espavilem o hem begut oli.

Torno a repetir el que ja he dit altres vegades, cada dubte, cada pas enrere és interpretat pel fatxenda com a debilitat i es creix més, tornant-se més agressiu. Si se li planta cara amb fermesa es frena o fins i tot recula.

Per part nostra trobo a faltar el lideratge convençut, cimentat en una unitat de país com la que hi havia abans del 1-O.

Vàrem malmetre el punt de màxima força que teníem a l’octubre de 2017. Era el moment per haver assolit la independència, després d’unes setmanes dures clar.
I ho vàrem malmetre per bonisme d’uns, creien en el suport de la UE, i per la mala acció d’altres que, essent responsables de tenir les estructures d’estat llestes per passar d’una legalitat a una altra, no van fer res, ens van
enganyar.
El poble estava llest, els nostres polítics van fer figa o ens van trair.

Després d’això venen les greus reculades davant la Injustícia espanyola personificada pel jutge Llarena. Reculades que han esperonat els fatxendes, els feixistes, fins a la situació actual.
Estic 100% convençut que ara no estaríem pitjor si en Roger Torrent (es a dir la part d’ERC d’en Junqueras) no hagués bloquejat el restabliment del President Puigdemont.
Estic també 100% convençut de que ara estaríem millor, perquè els fatxendes s’aturarien, si en Roger Torrent (de la part d’ERC de Junqueras), no hagués permès al Juny que un jutge com Llarena ens digués qui pot ser o no parlamentari. Va sotmetre el Parlament a un jutge, quan en democràcia és al contrari.

Ara ens cal, davant el xoc que postula PP-C’s, amb la inoperància i passivitat del PSOE, UNITAT i un lideratge fort que transmeti il·lusió i convicció novament als catalans.
I per aconseguir això el primer que cal és esborrar la cúpula d’ERC (Junqueras i acòlits feu un pas al costat i deixeu avançar a gent honesta d’ERC) i també esborrar la cúpula de PdCAT.
No volem gent tòxica dins, que miren més per ells i per un retorn a l’autonomisme, retorn que no podrà ser mai, si no que serà un retrocés, i qui no ho vegi és perquè té mala fe.

Units i amb objectius clars podem fer front i aconseguir la independència.
Cal que Puigdemont torni a estirar del carro, acompanyat per gent (no per partits) que realment treballi per la República Independent, sense confiar mai més en les paraules d’espanya.

Casado, el que vol la reconquesta de Catalunya, implícitament, reconeix que som terra conquerida i amb les armes usades amb una brutalitat vesànica, Al Congrés va dir al President Puigdemont, que li passaria el mateix que al President Companys, que fou assassinat prèvia farsa judicial, ja era sabut que la decisió de l’afusellament estava presa, fins i tot l’advocat que era un capita del Alzamiento, va rebre una pallissa al carrer Tallers, de la falange. per haver fet un petit favor a una germana de Companys,, va intentar-ho i va saber apreciar la qualitat humana de Companys, que havia estat magnànim amb militars com ell,

Si be l’argument editorial d’avui és teòricament cert, si el volem aplicar a la pràctica, el resultat és el que reflexen la majoria de comentaris dels companys (comparteixo fil per randa el de Salvador Aregall i altres en la mateixa línea). La primera reflexió que em planteja l’article d’en Vicent és: si ells no aprenen de l’història, cosa veritablement demostrada, és més, l’inventen, trasgiversen, manipulen, i després la creuen, el que els defineix perfectament com el que són, nosaltres hem après alguna cosa? Resistir. Això sí. Després de més de tres segles no ens han pogut aniquilar, que és el que voldríen. Som aquí escrivint i compartint pensaments, opinions i desitjos de llibertat, en el nostre idioma. Sí, molt be, però, on la tenim aquesta llibertat? Que no solucionaran el problema polític? L’única solució que entenen és l’aniquilació de l’adversari o la rendició, com els ha passat sempre al llarg de l’història, aquesta que no els fa apendre res. Entre l’una i l’altre, ens tenen subordinats? En treuen profit? Nosaltres sí hem solucionat el problema polític? Si encara volem arreglar Espanya, i fedrerar-nos amb ells!! Si pensem en cordons sanitaris front el feixisme espanyol, amb espanyols feixistes!! Si pensem en imposar-nos al rival de casa avans que a l’enemic de fora!! I desde la presó!!!! Diria jo que no aprenem adequadament.
Sobre els comentaris en la línea contrària, especialment el de l’Albert Miret, amb tot el respecte, l’atenció i la complicitat que em mereix ja fa anys desde aquest espai de opinions, defensar que els espanyols no faran la barbaritat més estúpida que una ment civilitzada pugui imaginar, per la experiència històrica… I coneixent-los… Que els seus actes els portaran a l’enfonsament, ho dubto molt, tant, com que els andalusos sortiran al carrer. Tant de bo estigui equivocat del tot; desitjo per aquesta gent tot el que mereixen en un món just, però em conformaria, com opina en Pep Agulló, que ens portés a nosaltres a la sortida, i tampoc ho veig… ho sento. Accepto ser titllat de derrotista, encara que no m’hi veig, tinc esperança en que nosaltres ho aconseguirem (no perque ens hi portin ells), però de moment, l’història és molt toçuda i costa moltíssim canviar-la sí no has après.

Els que han de patir de veritat amb el projecte autonomiste són en tot cas els Bascos Navarra Galicia i la mateixa Andalusia la resta mai han tingut base autonomiste i si els governan de Madrid ja els hi està bé.
En el fons és Castella la que va montar el cafè para todos. I l’excusa de l’independentisme els i va de marevella al govern central per control ideològic i per arrambar més calaix ara què les vaques grasses d’Europa ja no vindran.
El senyoret Aznar i amiguets fa temps que volen desfer l’Estat de les autonomies i penseu que Andalusia ja la tenen ara Catalunya i demà Euskadi.
Crec que aquesta és la jugada de part del poder incloure aquí UE

Avui malauradament estic molt en desacord amb l’editorial, com per cert ho estan tambe alguns dels subscriptors (destacaria com a particularment interessant la contribucio d’en Miquel Gilibert). Tenen moltissim a guanyar, i molt poc a perdre, si ens retiren el control de les institucions en un moment com aquest d’extraordinaria feblesa del sobiranisme catala, quan ja ha quedat demostrat abastament que la repressio contribueix a la nostra desunio, que ens poden aplicar castigs i presons provisionals contra tot principi de dret i ningu no en diu res, ni a dins ni a fora d’Espanya, i que als nostres liders aquest combat desigual es ve enorme i es veuen tan confosos com els liders dels ghettos jueus de Polonia quan intentaven negociar la benevolencia dels alemanys.

De fet la meva prediccio seria que el tripartit PP+Cs+VOX aconseguira uns resultats extraordinaris a les eleccions municipals i europees del maig, que el govern Sanchez, assetjat com ja esta cada cop mes, caura cap a la tardor, i que ens aplicaran un 155 molt mes dur que l’anterior, sense que nosaltres podem fer res per a impedir-ho.

Aixo, pero, no vol dir que s’hagi acabat la partida, perque el mon es molt mes gran del que acostumem a pensar. Aquest any comenca una nova crisi que fara molt de mal a Espanya, particularment quan el BCE comenci a pujar els tipus d’interes a la tardor. Sota aquesta pressio popular (perque les crisis sempre generen descontent), la repressio de l’Estat, particularment quan governin PP+Cs+VOX, sera molt pitjor, pero no nomes contra els catalans i els immigrants: els bascos i les esquerres espanyoles segurament tambe es veuran afectades. Si la crisi i les reaccions populistes de PP+Cs+VOX son prou fortes, particularment si la UE es resisteix a recolzar com ha fet fins ara un govern de caire feixista com el de PP+Cs+VOX (veieu com fan critiquen mes Italia amb un 2.04% de deficit que Espanya amb un 2.6% dels pressopostos prorrogats o Franca amb un esperat 3.5% degut a les ultimes mesures d’en Macron), es pot donar descontent a tota Espanya, i aixo pot portar a una situacio de feblesa de l’Estat com la que va portar al trencament de l’URSS i de Iugoslavia: un Estat que no te un sol focus d’inestabilitat (com va ser Catalunya l’any 2017) sino molts. Llavors, potser si, Europa haura d’intervenir si no vol tenir una Iugoslavia al bell mig de la zona Schengen…

Pero abans que arribi res d’aixo el que esta clar es que el 155 ens el poden aplicar sense problemes, que tot el cost es nostre i el benefici d’ells, i que, tal com estan les coses, em temo que als sobiranistes, desorganitzats, desunits i confosos com estem, l’any 2019 ens tocara el rebre, i molt. Tant de bo m’equivoqui…

En fin, Serafín (lo digo urbi et orbe a nadie en particular).
En efecto “Se trata de economía (dinero), estúpido”.

El trasfondo que no el fondo de todo este asunto son las pelas.

La entelequia España es un producto de las pelas, desde los Reyes Católicos e incluso desde Don Pelayo. El del mito de la Reconquista.

En el caso de Catalunya, també. No hace falta sino leer las hemerotecas y constatar que, incluso el desaguisado al que nos quieren llevar, y no están llevando, los partidos pseudo independentistas, es por pelas. Muchos de estos, si tuvieran las pelas, besarían las dos banderas sin ningún complejo, ni remordimiento de conciencia. La mezcla político-pela tiene de entrada la conciencia cauterizada. No sirve porque no existe.

Pero siempre hay un pero, y el gran pero, en el caso de Catalunya, llegados a este 2019, se denomina, la toma de conciencia (desde hace ya años) de todo un pueblo catalanista y/o independentista que entiende que en el marco España no hay futuro (los segundos más). No hay futuro económico pero, lo más importante, no hay futuro identitario (de idioma, de cultura, de señas de identidad propias) porque España cuando se ve acorralada sólo puede perdurar sometiendo, hace parte de su sino histórico. El nacionalismo español carece de identidad propia más allá de sus mitos fundacionales de la Reconquista, la Conquista-expolio de América, con la consiguiente recepción de varios millones de inmigrantes tras tropecientos años de colonización porque el sistema que implantaron en sus colonias no difiere mucho del sistema de corrupción endémica que campea a sus anchas en la Madre Patria, de tales polvos, tales lodos. Si a esto le añadimos, como señas de identidad, la tauromaquia y el chiringuito de la playa para el guiri, está claro que España es lo más parecido (identariamente hablando) a un camaleón que cambia de color según el billete sobre el que reposa sus posaderas.

Pero, y siempre hay un pero, no es suficiente.

No es suficiente para que ese pueblo catalán independentista que ha tomado conciencia de la imposibilidad de encajar en el marco-marca España, se emancipe.

No lo es porque, en primer lugar, el enemigo más cercano es la quinta columna, sus propios partidos independentistas.

Y, en segundo lugar, porque la idiosincrasia catalana es muy pactista, incluso con los que le torturan. Es un clásico síndrome de Estocolmo.

Yo estoy convencido (tras años de reflexión) que España no tiene remedio y, lo digo, con cierta pena, y estoy convencido de que la resiliencia que practica el pueblo catalán catalanista y/o indpendentista sólo logrará romper el círculo vicioso que le impone “lo español” cuando éste (desafortunadamente) haga la pifia suprema. Esa pifia, comparada con los porrazos del 1-0 hará que lo del 1-0 sea un cántico de monaguillos.

Los catalanes despertarán a la realidad real cuando los “bombardeen”.

Ese día, “Tenim República” seguro.

Mientras tanto a marear la perdiz, o el toro, hasta que nos pille de verdad.

Ostres, Vicent, avui no estic gens d’acord amb l’editorial. Potser no han completat el genocidi encara, però oi tant que els ha servit!, hem anat perdent llençols a cada bugada. L’any 1930 un 90% de la població pel cap baix devia parlar en català tothora i avui ja en som poc més del 30%. I, d’aquests, resulta que la meitat parlen un “català” amb fonètica i gramàtica forasteres i la major part abandonen de seguida la llengua pròpia quan algú els parla en foraster o fa cara d’estranger. Això és producte de l’estratègia reeixida del franquisme, que ens va emplenar el país de colons i va acabar de matar l’autoestima dels colonitzats. Ja ho diu en Josep Pasqual Gil al seu comentari en referència al País Valencià (tot i que si fa no fa deu ser cert a bona part del territori, també al Principat i a les Illes). Parlant només del tros de Principat aquest de “l’autonomia”, què són el milió de vots als partits espanyolistes sinó vot ètnic dels colons que ens volen exterminar? Per una simple qüestió demogràfica (els catalans som minoria a la nostra terra) no crec que puguem resistir gaire més sense fer res. Però no sóc pessimista perquè crec que, si la gent treballa una consciència nacional basada en un discurs sòlid, encara es pot revertir la situació.

Dit això, si “suspendre l’autonomia” vol dir repetir allò que van fer fa poc més d’un any, doncs potser tampoc hi ha gaire diferència amb la situació actual, tenint en compte que els que escalfen les cadires ara mateix són uns col·laboracionistes (em sembla haver llegit que els “senyors de negre” havien estat molt satisfets amb el paper de majordoms de l’Aragonès i l’Artadi, oi?). Tant per tant, que la repressió l’apliquin directament els amos i que els intermediaris perdin la paga ja em sembla prou bé.

Jo tampoc comparteixo l’optimisme del nostre director. Espanya en té prou amb cronificar la crisi catalana per sobreviure a les nostres espatlles. Havent dit aixó, si el moviment civil persisteix l’acció repressiva de l’estat té un límit, com dieu alguns, sobretot si s’acompanya de la decadència econòmica que el corca. Ês possible que, arribat el moment, haguem de comprar la República, per injust que sigui. Si tenim economistes entre nosaltres ens ho poden dir.
En Puigdemont va anunciar que tornaria si era investit pel Parlament. Ês un repte amb un gran risc, però té la virtud de posar a prova tant ERC com l’estat espanyol. Espero que el govern segeuixi explorant aquesta idea fins al final.