Suso de Toro: ‘Les eleccions a Galícia són un fracàs absolut dels partits madrilenys’

Suso de Toro (1956) és un escriptor que ha publicat més de vint llibres de narrativa, teatre i assaig en gallec. El senyor De Toro també és periodista i segueix molt de prop l’actualitat política. VilaWeb l’ha entrevistat telefònicament per parlar i analitzar les eleccions gallegues de diumenge, la quarta victòria de Núñez Feijóo (PP), el gran resultat del BNG i l’enfonsament de Podem, entre més qüestions.

—Quina valoració feu de la victòria de Núñez Feijóo?
—A Galícia guanya Núñez Feijóo, i no el PP. Va fer una batalla personal i la candidatura era seva, no del partit. Als cartells, per exemple, les sigles del PP eren mínimes, gairebé no es veien. La candidatura era Feijóo. Amb la victòria, ha aconseguit de consolidar-se dins el PP i un poder propi. I això va quedar reflectit la nit electoral, quan Feijóo es va dirigir, literalment, ‘al PP de tot Espanya’. Es va dirigir al seu partit. I va consolidar un poder polític que utilitzarà en una guerra interna per a desplaçar Pablo Casado. Ho anuncia ja la nit electoral, quan no parla un baró regional, sinó com si fos el secretari general del PP parlant al poble espanyol.

—Quin paper ha tingut la pandèmia en els resultats?
—La resposta a la pandèmia que va donar Pedro Sánchez va ser una resposta centralista. I en aquesta situació Feijóo va projectar una imatge a la societat que les decisions antipàtiques eren les del govern central de Madrid i ell era l’home sensat, l’home que dirigia i matisava. La pandèmia, tal com l’ha gestionada Sánchez, ha enfortit Feijóo. Un Feijóo que va associar-se a dues imatges, a dues idees: la Xunta de Galícia és Feijóo i Galícia és Feijóo. Feijóo controla tots els ressorts de la comunicació, pràcticament, i del 2009 al 2019 ha repartit 25 milions d’euros a la premsa en paper. Això també explica la posició de domini que té. Aquesta campanya ha estat, tant per part del PP com per part del BNG, una resposta davant Madrid. Feijóo ha fet una campanya en contra del centralisme de Madrid, i per part del Bloque, ha estat una campanya d’afirmació nacional. Aquesta campanya ha estat un qüestionament dels partits espanyols. I se salva Feijóo perquè li dóna la volta i apareix com el qui es defensa d’un govern centralista a Madrid.

—Una part dels votants del PP són nacionalistes gallecs. Això és cert?
—No és exacte. Sí que és cert que a Galícia el sentiment d’identitat existeix, però només s’expressa políticament a través del BNG. I és cert que el PP d’aquí no té res a veure amb el PP de Madrid. Feijóo, oportunista i cínic, no creu en res. Però sap que s’ha de vestir amb vestit galleguista. Per molt penosament que el parli, en públic parla en gallec, en general. Darrerament menys, perquè està abocat a dirigir el PP espanyol. Però sí que és veritat que en la societat gallega hi ha un sentiment d’identitat que precisament no han entès ni el PSOE ni Podem. El PSOE és profundament nacionalista espanyol i la sucursal que té a Galícia no existeix, com a tal. Hi ha candidatures locals, en ciutats, però desarticulades. No hi ha cultura de Partit Socialista de Galícia (PSG). No tenen ni consciència de país ni lideratge. I el candidat que van presentar ara no tenia el suport de les agrupacions locals.

—Faltaria un partit nacionalista de dretes?
—Els experiments d’una dreta nacional gallega han acabat absorbits pel PP. El PP s’ha constituït en un fenomen propi, ja en temps de Fraga. Feijóo no té carisma, però el PP gallec sí que té personalitat pròpia. I el BNG és molt clarament d’esquerres. Militància molt clara. I la primera central sindical és CIG, nacionalistes gallecs.

—Què ha passat amb Podem?
—Podem funcionava pels mitjans i la pura ideologia. No tenien organització ni implantació territorial. La implantació a tot arreu la tenen PP i BNG. Galícia són 345 ajuntaments. I per guanyar no pots menysprear el país. Cosa que ha fet Podem. Podem és una creació de la Puerta del Sol i ara s’ha vist. Una projecció. No és estrany que un dels seus fundadors i teòrics digués que havien de guanyar eleccions autonòmiques perquè necessitaven territori. Monedero. Un senyor de Madrid teoritzant que necessiten territori. Ha estat un espectacle d’autodissolució. Implosió. S’han autodestruït en una fira de vanitats. No hi havia una autèntica lluita d’idees. Espectacle vergonyós. Van desil·lusionar els seus i tot. Podem ha deixat un rastre de destrucció i amargor.

—Molts votants de Podem, En Marea, etc., han tornat al BNG. És això?
—Indubtablement. Molts eren vots del BNG que arran de la crisi econòmica del 2008 s’havien fet antipartits i havien viscut una alternativa no política, moral, de puresa. Que és el que venien els fundadors de Podem. I molts ara, desil·lusionats, han tornat al BNG. Sumat a noves generacions que han entrat ja identificant-se amb un nou BNG. Un partit que s’ha transformat i ha evolucionat i ha après de les seves crisis anteriors. El BNG parteix d’una visió que diu que Galícia és un territori sotmès a domini i espoliació de govern centralista. I que els interessos de Galícia són contraris als interessos del centralisme madrileny. Partint d’això, no es pot enganyar. Sap que els partits de Madrid són part de l’estructura d’aquest estat.

—Anova, l’escissió de Beiras, anava amb Podem.
—Ja no existien, com qui diu. Han acabat en una posició força incomoda i trista per tal que fossin inclosos a la llista de Podem. Progressivament s’havien anat desqualificant davant el seu electoral. Prefereixo no personificar-ho en Beiras. Políticament, aquest grup no existeix. La il·lusió s’ha encarnat clarament en una nova generació, i amb protagonisme de dones. En la candidata del BNG, Ana Pontón. Hi ha un punt d’emoció afectiu i d’identificació.

—Per què ha connectat, Ana Pontón?
—Per què no és naïf, ni pretén simular puresa fora de la política. Ella és política. I s’allunya de la retòrica de Podem (no som polítics, som com tu, purs, la nostra ideologia és porosa). Ana Pontón és militant d’una organització molt marcada: nacionalistes i d’esquerres. És militant de la Unión do Povo Galego (UPG) i del BNG. A la vegada, és evident que la comunicació verbal, la no verbal, la presència i la parla de Pontón expressa que és una persona normal. Tinguem en compte que la UPG i el BNG, el nacionalisme gallec, ha estat estigmatitzat sistemàticament pels poders de Madrid durant dècades. Eren el dimoni, entre cometes. De sobte, apareix una dona jove, que vesteix com vol i que parla amb claredat, sense artificis, i diu evidències. Molta gent que no la vota també li reconeix virtuts. I al seu voltant hi ha tota una generació amb molt protagonisme de dones que són militants. I que tenen solidesa política i ideològica i molt arrelats al país. Hi ha hagut més de 4.000 militants apoderats. És un BNG estructurat i nítid. Abans, eren incapaços de connectar. I aquesta vegada han après a parlar amb el llenguatge de la gent. I han agafat l’esperit del temps i expressar-lo. Abans estaven tancats en el seu llenguatge ideològic.

—Les eleccions gallegues interpretades i analitzades des de Madrid. On falla?
—Monedero mateix, és increïble, avui deia que BNG i Bildu s’havien copiat de Podem. Es veu que el feminisme el van inventar ells. Tot ho llegeixen en clau madrilenya i colonial. Com quan Pablo Iglesias va anar a Catalunya i negava el dret de ser catalans. Els tractava de colons. Els deia que no eren catalans, sinó andalusos, extremenys. Aquest profund incivisme identitari del nacionalisme espanyol i madrileny els impedeix entendre què passa aquí. La resposta d’aquestes eleccions, malgrat que hagi guanyat el PP (perquè és un PP que ha jugat la carta contra el centralisme) és una resposta pròpia. Tot i que, paradoxalment, és cert, la maniobra de Feijóo consisteix a fer carrera personal i ocupar la direcció del PP espanyol.

—Hi ha molt poca immigració espanyola a Galícia. El dia que els votants gallecs facin el clic mental, l’independentisme pot avançar molt.
—Però el problema també és la mentalitat colonial. Hi ha el complex d’inferioritat, els límits a l’autoestima i les pròpies capacitats. I tenir poca immigració espanyola també és un símptoma que vivim decadència demogràfica: continuem exportant generacions joves. La nostra economia està sotmesa a decisions de Madrid. Les nostres autopistes, com les vostres, són de Florentino Pérez. I les grans empreses s’acaben establint a la Castellana. Hi ha espoliació d’empreses. Estem sotmesos a relacions de poder molt fortes. I de domini polític i ideològic.

—Res a afegir?
—Que les eleccions a Galícia són un fracàs absolut dels partits madrilenys. I al País Basc, també. La política madrilenya espanyola és una cosa de marcians. Viuen al seu món, i quan arriben aquí les respostes són pròpies. Inclosa, com dic, la victòria del PP. És una victòria contra la política del govern de Madrid. Ha estat una resposta reactiva.