Suso de Toro: “El BNG ha fet els deures i el PSOE, no”

Suso de Toro (1956) és periodista i escriptor gallec, i en aquestes eleccions ha anat a les llistes del BNG, el número 24 per la Corunya. Biògraf de la candidata Ana Pontón, Suso de Toro manté una mirada lúcida a la política gallega. VilaWeb va parlar-hi ahir per telèfon per a valorar els resultats electorals de diumenge. La cinquena majoria absoluta del PP, i un BNG més fort que mai, deixa en Suso de Toro una mirada tocada, però gens derrotista.

—Frase que he llegit al vostre Twitter: “No em puc permetre de ser pessimista.”
—Tinc seixanta-vuit anys i quan en tenia setze vaig entrar en una entitat culturalista galleguista, i després en una organització clandestina. Estic acostumat a encaixar cops. Era un moment d’un gran optimisme, el BNG creixia de manera constructiva. No es presentava reactivament, si tu vols, sinó com una força molt afirmativa, molt optimista, molt d’avançar. Per tant, estic molt orgullós del BNG, en aquests moments, i de Pontón. I m’hi sento molt identificat. Per primera vegada en la meva vida, em sento partícip d’alguna cosa, d’un moviment que avança. Naturalment, avui lamento el resultat. Però n’estic molt orgullós. La diferència entre el BNG i els altres partits és que el BNG no surt a les televisions, pràcticament. No surt a la televisió gallega, que té una gran audiència al país. I no surt tampoc a les televisions madrilenyes.

—El BNG ha obtingut uns 463.000 vots. És la quantitat més gran de vots en tota la seva història? 
—Sí. El BNG ha obtingut el millor resultat de tota la seva història.

—És la primera vegada que el BNG guanya a Vigo?
—Sí. I Vigo és la primera ciutat de Galícia en habitants (300.000) i té una gran puixança econòmica. Però no és ni capital de província. Institucionalment no és poder. És la ciutat més obrera i la més hostil al PP.

—He fet comptes i no em lliga la interpretació que diu que el BNG va agafant vots del PSOE. El PSOE en va perdre 45.000 i el BNG en va guanyar 160.000. El BNG, d’on roba vots?
—Els vots no són dels partits, són de la gent. Naturalment, del PSOE, en deu haver agafat uns quants. Però jo no et sabria dir. Persones que en un altre moment també havien votat el BNG han tornat a votar-lo. I després han aparegut noves generacions també. Entre els menors de trenta-quatre anys, la candidata del BNG arriba a tenir una valoració d’un 6,5.

—Que el BNG arribi al poder és qüestió de temps, doncs?
—Passa que les polítiques que es duen a terme signifiquen l’expulsió de generacions. L’envelliment és una realitat. I el BNG hi ha d’arribar per si mateix, però necessita un pacte amb alguna força. Ha de ser el PSOE. El problema per a arribar al canvi en la societat gallega és el PSOE.

—Ho podeu ampliar?
—El PSOE a Galícia no té entitat pròpia, no té una política pròpia, i va improvisar un candidat sense temps. Aquí el problema és que va fallar el PSOE. El canvi polític tot sol pot ser amb una suma de dos partits, que són el BNG i el PSOE. El BNG ha fet els deures i el PSOE no. El PSOE ha tingut un retrocés que els obligaria a reconsiderar-ho tot, però crec que no ho faran perquè no tenen capacitat política. En el PSOE no hi ha dirigents polítics amb el coratge i la capacitat política de reflexionar, de crear un Partit Socialista autònom. No n’hi ha.

—Valoreu-me, finalment, els resultats del PP
—Aquestes eleccions eren sotmeses a pressions molt fortes de la política madrilenya. Com mai. Feijóo tenia la base aquí i això va fer que es relacionés molt amb el debat polític espanyol. El PP hi va introduir temes com l’amnistia a Catalunya. El seu candidat era molt dolent. Però curiosament aquest candidat va en la línia d’Ayuso, no en la línia de Feijóo. De manera que això, en el futur, pot tenir conseqüències també per a Feijóo. El fa més insegur. El PP, malgrat el seu retrocés, efectivament aconsegueix de retenir el poder perquè té mecanismes molt forts de control sobre la societat. Amb la utilització dels mitjans de comunicació públics i de gran part dels privats al servei del PP. I després, d’una altra banda, efectivament, els recursos de l’administració, que utilitza sense pudor i sense mala consciència. Els utilitza d’una manera patrimonial i clientelista. Això i un sistema electoral creat al servei d’aquest partit, li permet de conservar tot això.

—Hi ha una paradoxa, per mi. El PP guanya el vot rural. I al món vot rural és on la gent parla més gallec. És a dir, els galaicoparlants voten PP?
—Sí, sí. És una paradoxa. Però és que el PP sempre ha fet les campanyes en gallec. Per primera vegada, en aquestes eleccions, el PP hi ha introduït també el castellà. I el candidat l’ha usat en algunes ciutats.

—I el PSOE com ho fa?
—El PSOE en gallec.

—Llegint els resultats, he recordat una entrevista que us vaig fer fa temps. “Galícia és conservadora, però no és fatxa” em dèieu. De fet, Vox no hi entra.
—El nacionalisme espanyol no es pot veure reflectit a Galícia. L’èxit del PP, temps enrere, va estar en el fet que era una dreta que coneixia el país. Fraga deia que s’havia de fer una política en què la societat gallega es veiés identificada. I que la societat gallega necessitava identitat. D’aquí ve la idea de Fraga de fer un PP galleguista, conservador, que valorava allò que era propi, les tradicions, la cultura pròpia i tot això. Hi ha molts matisos en això, però li va funcionar. I és cert que ho va fer. Ell tenia un model que era el model alemany bavarès. De fet, a Galícia, el PP va arribar a crear un carnet propi, amb la bandera gallega. Diferent del PP espanyol. Però això va ser liquidat per Aznar. I va donar pas a un altre PP, sobretot en l’època de Feijóo i Rueda, sotmès al món madrileny. Tot i que va conservar les xarxes que havia creat. El PP gallec no és el PP madrileny, encara que els seus dirigents sí que són totalment submisos.

—Per què no obté representació Vox?
—Perquè aquesta radicalitat de reivindicar la bandera de la plaça de Colón, la Puerta del Sol, els toreros, els balladors flamencs, francament, nosaltres… Aquí la gent està per a una altra causa.

—Frase: “L’esquerra espanyola ha fet fracassar el canvi a Galícia”.
—No. El problema a Galícia és el PSOE. A Galícia ni Sumar ni Podem no existeixen. No tenen gent. Van ser sobredimensionades perquè interessava al PP, que parlava del quadripartit. Llavors era “o jo o el caos”.

—Quina importància hi doneu, al factor Ana Pontón?
—Vaig fer un llibre sobre ella, Descubrindo Ana Pontón. El BNG és una història d’experiències. De crisis. I sobretot de molt de sofriment. De molta militància resistent. Resistencialista. I molt incompresa. Però resistint. Fins que una part del BNG, dirigit per Beiras, va abandonar les posicions històriques del nacionalisme gallec i es va deixar arrossegar a les posicions de l’esquerra madrilenya. La posició del nacionalisme gallec ja no era necessària perquè “ja ens defensaran els de la Puerta del Sol”. I llavors va haver-hi una reacció interna, una nova generació que és la que representa Ana Pontón, que va aprendre les lliçons i va dir: la nostra demanda és correcta. Però hem d’aprendre a fer política en aquest moment. Ha canviat la cultura pública i hem d’adaptar-nos-hi. I ella ho ha fet amb gran brillantor. Té una comunicació amigable i un llenguatge propositiu i ofereix optimisme i esperança. Això és atractiu. Ana Pontón és la candidata total.

—Creieu que el BNG ha tocat sostre i que només falta que creixi el PSOE? 
—El BNG no ha tocat sostre. Res no diu que no continuï convencent. El Bloc, fins i tot en els pitjors moments, ha conservat organització per tot el territori. I a més la primera força sindical a Galícia és nacionalista, la CIG. No són els sindicats del règim, Comissions i UGT.  Sempre hi havia organització nacionalista, però fins ara no tenia una expressió política tan forta. Ara en té. I amb lideratge: la senyora Pontón. Qui ho diu que ha arribat al sostre? Això depèn de com vagi els anys vinents.

—Voleu afegir res que no us hagi demanat?
—El problema que té Galícia és el problema que té Catalunya, no té un estat propi. I la imatge de Galícia la construeixen els mitjans de la Cort. Ens passa nosaltres i a vosaltres. Aquí ningú no sap res d’escriptors catalans. I a vosaltres us passa igual. O teniu la idea de Galícia pels immigrants. Però no tots hem immigrat. És Madrid que us diu què és Galícia.

—Ens dieu que no cometem l’error de llegir Galícia mitjançant Madrid?
—Exactament. I nosaltres igual. Mireu, aquí no hi ha hagut mai anticatalanisme, al contrari. Hi havia una valoració de Catalunya. Doncs la política espanyola irradia aquí, i ha emès un anticatalanisme que va arrelant aquí. I per això han utilitzat al president Puigdemont com a instrument.