22.09.2016 - 22:00
Diumenge es faran les eleccions al parlament gallec amb la vista posada en la possibilitat de desbancar el PP del govern. Per això, cal que Alberto Núñez Feijóo perdi la majoria absoluta i les tres candidatures d’esquerres sumin més que no la dreta. Els sondatges indiquen que En Marea passarà davant del PSOE i serà segona força –primera de l’esquerra– i que el BNG lluita per evitar una situació residual. Hem parlat amb l’escriptor i columnista Suso de Toro perquè ens ajudi a interpretar els moviments de la política gallega. Reconeix que la incertesa domina les hores prèvies de la jornada electoral i que es fa difícil de preveure si Feijóo mantindrà la majoria absoluta. També explica la situació del sobiranisme gallec i les expectatives de canvi a mitjà termini.
—Les últimes enquestes electorals han dibuixat la incertesa sobre la repetició de la majoria absoluta del PP. Com ho veieu?
—Aquesta és la paraula: incertesa. Ara tan sols podem fer càbales. Les enquestes van fracassar estrepitosament en les eleccions anteriors. Tenien errors enormes. Sempre han estat molt complicades, les prediccions de les eleccions autonòmiques, perquè qualsevol novetat desfà els repartiments d’escons entre els partits amb molta facilitat. L’augment de l’oferta política dificulta encara més els càlculs demoscòpics. L’espai de l’esquerra ha viscut novetats constants aquests últims anys i això fa complicat de preveure què passarà diumenge perquè el record de vot no és pas cap bona referència.
—La irrupció d’En Marea complica els càlculs…
—A les eleccions del 2012 ja es va presentar la candidatura AGE, que era una aliança entre una escissió del BNG i Esquerra Unida. Ja fou un fenomen nou que les enquestes no van saber comptabilitzar. Ara passarà una cosa semblant. Allò que fou AGE s’ha ajuntat amb Podem, que aleshores no existia, i torna a remoure el camp de l’esquerra i, en conseqüència, al repartiment d’escons general. Si he de fer un pronòstic, diré que hi ha un 60% de possibilitats que el PP repeteixi la majoria absoluta i un 40% d’una majoria de canvi. Això no és tancat. Seria qualitatiu i decisiu per a Galícia que el PP tingués majoria absoluta o no.
—La hipòtesi de l’entrada de Ciutadans és plausible? És una crossa del PP?
—Completament. La candidata de Ciutadans declara d’entrada que ells donaran suport a un govern de Feijóo. Diuen que, en canvi del seu suport, aconseguirien que el govern no fos tan corrupte. Això és el que ofereixen. Serien com uns lacais. Amb tot, em sembla força inversemblant l’entrada de Ciutadans al parlament. Però no hi ha res impossible.
—Totes les novetats en l’oferta electoral són difícils de calcular en les enquestes…
—Exacte. Aquí un sol diputat pot ser determinant per a decantar la majoria absoluta. Recordem que la Junta bipartida del PSOE i el BNG va perdre per un sol diputat i això va fer president Feijóo. Un petit marge de vots pot dur a un resultat molt important des d’un punt de vista qualitatiu. Això és impredictible.
—Una cosa que queda clara en les enquestes és que En Marea serà la segona força, que passarà davant el PSOE. Si l’aritmètica ho permet, els candidats de la plataforma estan preparats per a governar?
—En Marea ha escenificat la divisió interna en públic. Si hi ha res que pugui donar la majoria absoluta a Feijóo és la debilitat dels seus opositors. La debilitat, les divisions i la immaduresa. En Marea va escenificar la divisió entre el sector galleguista i el sector espanyolista. Són posicions ideològiques clares i molt fixades. El sector espanyolista és un Podem controlat des de Madrid. El control des de Madrid de Podem és absolut. La construcció de la candidatura es va decidir directament des de Madrid amb un piulet nocturn de Pablo Iglesias. Hi ha una divisió molt forta dins En Marea.
—Però aquestes confluències posen les batllies de la Corunya, Santiago i el Ferrol com a demostració de bona feina i canvi…
—Sí. Ho fan. Però és que el balanç de gestió del primer any d’aquests governs municipals ha demostrat manca d’experiència i immaduresa. Objectivament, ningú no es pot sentir orgullós del balanç d’aquests governs. Han arribat a les ciutats, han desembarcat amb molta falta d’experiència en unes administracions que desconeixen i que no els són favorables després de tants anys de governs diferents. Com a gestors de l’administració pública no són cap garantia. I, malgrat tot això –divisions, contradiccions i immaduresa– hi ha un sector de la societat que vol el canvi. Molta gent els votarà sense il·lusió, però amb necessitat de canvi. Ells pensen que hi ha una gran il·lusió. Però no és cert. Aquella il·lusió que hi va haver per l’aparició de Podem i tot això ja ha desaparegut. Fins i tot, s’ha agrit. Ara hi ha necessitat d’un canvi.
—Com es troben els socialistes? Ara han posat un candidat que prové de l’univers de la fundació del BNG…
—És un candidat de perfil galleguista, dins uns límits. L’anàlisi que fa dels problemes de la societat és prou encertada en termes de relació de poder, però no qüestiona la dependència de Galícia respecte de les polítiques de Madrid. No qüestiona el lloc històric de Galícia en relació amb el Regne d’Espanya. Considera que els problemes de Galícia són els d’una autonomia més dins l’estat espanyol. No localitza la contradicció existent entre els interessos dels gallecs i els interessos de la cort madrilenya. És un catedràtic d’economia que coneix els problemes concrets dels sectors productius. No encerta les causes, però sí que és conscient de quines són les conseqüències.
—Després hi ha el BNG. Les enquestes en pronostiquen un descens important. Per què?
—Heu dit que el candidat socialista havia estat del BNG. Doncs el candidat d’En Marea, també. Això per si mateix ja dóna la idea de la incapacitat que té el nacionalisme gallec del BNG de retenir recursos humans. El BNG és producte del renaixement del galleguisme als anys seixanta, després d’una ruptura amb el galleguisme de l’exili o republicà. I aquest nou galleguisme es va reconstruir amb les coordenades de l’esquerra d’aquell temps: el leninisme i la identificació amb els moviments d’alliberament nacional. Això va portar a analitzar la relació de Galícia i Espanya a un esquema de colonialisme i anticolonialisme. Això té un cert sentit, però és un esquema massa simple per a la societat gallega actual. No hi encaixa. I això ha fet que la proposta del BNG hagi anat perdent popularitat. Les noves generacions que s’incorporaven al nacionalisme perquè consideraven que Galícia necessitava una política pròpia s’acabaven frustrant dins el BNG. I això explica que el BNG hagi fabricat molts quadres polítics que han acabat en unes altres formacions.
—I hi ha hagut tantes escissions que ara passen factura…
—La història del BNG és una història d’escissions. De fet, hauríem de parlar de la història de la Unión do Povo Galego (UPG) i les organitzacions que ha anat creant. I darrerament hi ha hagut alguna escissió més forta que mai. Una d’aquestes escissions darreres va assajar una cosa que era nova. Una cosa nova que va ser percebuda per la societat com una cosa interessant i atractiva. La societat gallega demana provar coses noves en política. Quan les organitzacions escindides del BNG es van ajuntar amb Esquerra Unida el 2012, van obtenir un bon resultat. Això que ara proposa En Marea no és sinó una evolució d’aquella prova amb la incorporació de Podem.
—I el BNG recula.
—Segurament, sí. Però cal tenir en compte que les campanyes també fan la seva feina. I la campanya electoral ha beneficiat el BNG. Ha presentat una candidata molt competent. De fet, dels tres candidats de l’esquerra és la que ha demostrat ser més sòlida. Té una imatge molt moderna i ha connectat amb la gent. Han fet una campanya amb un llenguatge atractiu i ben construït. La campanya del BNG és bona i la candidata, també. Ja veurem quin en serà el resultat. El BNG també rebrà les conseqüències del vot de concentració a En Marea, que és percebuda com la força del canvi.
—Quin és el referent actual dels sobiranistes?
—El referent del sobiranisme gallec és encara el BNG, sens dubte. En Marea ha incorporat una pinzellada de galleguisme. Però és una incorporació pragmàtica. Hi ha sectors que es consideren nacionalistes, però que s’afegeixen o voten En Marea per concentrar el vot i propiciar que el canvi vagi més enllà del PSOE. Ara, el sobiranisme polític és el BNG.
—El procés independentista català hi té cap presència o influència, en la política gallega?
—No. Inevitablement hi és, sense fer soroll. Però hi és sobretot per l’ús que en fa Feijóo. L’utilitza per fer por. Com un espantall de confusió i inestabilitat. L’arma de Feijóo és assenyalar la pluralitat de l’alternativa, que ha de passar per tres candidatures diferents, per crear la imatge d’inestabilitat i risc.
—I ningú no el reivindica. Ni tan sols el BNG?
—No. Si és interpel·lat, el BNG defensa el procés català. Però no el fa servir mai de model perquè el context i les circumstàncies són molt diferents.
—I el blocatge institucional del govern espanyol i el congrés forma part del joc electoral?
—Les eleccions gallegues afectaran la política espanyola. Els resultats seran llegits també en clau estatal. A la campanya, el blocatge institucional espanyol és un tema que tan sols introdueixen els paracaigudistes: Rajoy i els dirigents espanyols del PSOE i Podem. Però la campanya de l’esquerra no s’ha fet en clau espanyola. En Marea, BNG i fins i tot el PSOE han centrat la campanya en els problemes de Galícia.
—Un govern de les tres formacions d’esquerres pot funcionar? Tindrà estabilitat?
—Sí, i tant. D’això, no en tinc cap dubte. El problema és que guanyin. Però l’entesa posterior hi serà. La negociació i el pacte seria conduït pels candidats, que són gent amb voluntat de diàleg i capacitat d’entesa. Tots han expressat que hi haurà pacte si aconsegueixen de foragitar el PP del poder. Aquests pactes ja han funcionat en l’àmbit municipal.
—Si es produeix el canvi, s’obriran opcions per a un renaixement del sobiranisme perquè ja s’haurà resolt la primera urgència?
—Segur que sí. Per a la població afectada per les polítiques del PP és tan urgent de desbancar-lo que no pensa en res més. Desplaçar el PP a Galícia és un canvi qualitatiu molt important. Les propostes a mitjà o llarg termini no són ateses per molta gent perquè les urgències són molt grans. Quan s’hagi resolt la primera urgència, es podrà parlar de més coses i començar a mirar més lluny. La gent que vol canvi no el vol en clau d’autogovern, sinó que vol fer fora el PP per higiene i supervivència.
