Susanna Siegel: ‘Els més poderosos del món, ara, no són els milionaris o els polítics, sinó els epidemiòlegs’

Un govern desmantella les estructures que han de protegir els ciutadans i de sobte esclata una pandèmia mundial que fa que la gent escolti més als científics que no als polítics. Sembla un experiment de filosofia política, però és la realitat, de la qual la pensadora Susanna Siegel creu que governs com el de Donald Trump poden sortir-ne molt afeblits.

Professora de filosofia Edgar Pierce a la Universitat Harvard i reconeguda per les seves aportacions a la filosofia de la ment i l’epistemologia, observa l’actualitat confinada a casa seva, a Cambridge (Massachusetts) sota el tamís de la seva especialitat, la percepció social, que estudia com el context, les creences, la por, allò que es desitja o se sospita, afecta la nostra manera de percebre el món. I avisa, a partir d’això, que, de moment, la crisi té grans efectes en la nostra percepció de les decisions polítiques i dels científics.

—Com penseu que la pandèmia modificarà la nostra vida?
—Jo crec que ja ha canviat la nostra vida, les nostres creences, el nostre sentit de comoditat als espais socials. El psicòleg J.J. Gibson va inventar la idea, en anglès perquè no té gaire bona opció de traducció, d’affordances [explicació en català a la Viquipèdia], que són les possibilitats d’interacció entre la gent. En aquest moment les nostres affordances socials canvien constantment, perquè els factors que hi influeixen usualment són al fons, però ara mateix són influïts pels coneixements científics.

—Aquesta crisi com modificarà els símbols socials, el significat que els atribuïm?
—Canviaran els símbols d’estar junts. Abans vèieu un grup de persones, que jugaven o que estaven a prop les unes de les altres i ara estem allunyats i ens en sentim molt incòmodes, no podem acostumar-nos a aquests canvis i no ho farem. Ara per mi és molt interessant que aquests comportaments són molt influïts pels coneixements científics. Per exemple, ara tenim una força invisible que es propaga tant per les superfícies inanimades i impenetrables, com el metall i el plàstic, com també per la dels humans, ulls, boca, etc. Tocar el pom de la porta podria convertir-me en una assassina involuntària! La pandèmia matarà potencialment un alt percentatge de la població mundial. Això és increïble i ningú, ningú, no s’ho creuria, si la ciència no ens ho digués. I és d’aquesta manera, la nostra perspectiva i comportament són influïts en aquest moment pels coneixements científics. Parlo d’això especialment perquè la majoria de la gent espera que els líders polítics escoltin també als experts. En aquest moment la gent més poderosa del món no és cap govern autoritari ni cap multimilionari: són els epidemiòlegs.

—Però no els fan cas…
—Peròaixò pot presentar un problema als governs que s’han entestat a atacar tant els experts com les institucions dedicades a generar i valorar l’experiència i els coneixements científics. Cal veure si governs com el de Trump o Bolsonaro poden continuar aquests atacs, perquè cal que la gent es giri contra els experts que en modelen el comportament.

—Els científics dominen el discurs públic, però penseu que això es mantindrà una vegada hàgim superat la crisi?
—Depèn de la resposta i depèn de la manera com evolucioni la política. Si continuem depenent en els aspectes de comportament i en la nostra política de la visió dels científics, serà més difícil per als governs autoritaris de mantenir les seves narratives que ens aïllen de la realitat. Aquest és un punt que va explicar la filòsofa Hannah Arendt quan deia que els governs autoritaris depenen de la seva capacitat d’excloure’ns de la realitat. En aquest cas, la pandèmia és un exemple de la realitat que empeny cap enrere, tràgicament, amb morts i malaltia i més tràgicament en la manera en què la gent escolta els experts i en modela el comportament segons els seus suggeriments.

—Com penseu que afectarà la democràcia?
—Depèn de les respostes polítiques que hi adoptem. Si les polítiques no aborden la inseguretat econòmica i no ens guien cap a modes d’interacció saludables, crec que hi haurà dues reaccions: Hi haurà qui respondrà retraient-se i sospitant de la cooperació social ‒per exemple, la venda de les armes al meu país va augmentant‒, però hi haurà qui hi respondrà de manera diferent, es tornarà més conscient de les interdependències socials i formarà, per exemple, societat d’ajuda mútua, com ja ha passat en alguns llocs.

—I el capitalisme?
—En principi crec que és difícil per a molts d’imaginar el món sense el capitalisme. Cal reinventar l’economia d’una manera o d’una altra. Jo crec que hauria de passar que es fessin servir noves estructures per a donar feina a tothom qui està aturat, reutilitzar els edificis que no es fan servir, reentrenar els tècnics com a infermeres i les infermeres com a metgesses. Aquestes són coses de gran coordinació que necessiten d’un govern. La part important és que hi hagi un govern, però els autoritaris no volen ser funcionals. Volen treballar només per al seu guany i aquesta no és una situació estable. I, de fet, ara és encara més inestable precisament per la pandèmia, perquè la gent escolta els experts.

—El populisme es veurà reforçat o afeblit?
—Depèn de nosaltres, al cap i a la fi depèn de l’extensió en què la gent escolti els experts. Serà més difícil de mantenir narratives que afirmen, per exemple, que és una malaltia de la Xina o una malaltia dels qui viuen a Nova York. És menys creïble en aquest context i potser sí que en aquest sentit afeblirà aquests governs, però qui ho sap? Veurem si Trump, per exemple, o Bolsonaro, poden reintroduir les seves narratives conegudes d’èxit si tota la població es posa malalta.

—Amb quin fenomen històric podríem comparar la crisi actual?
—Amb la Primera Guerra Mundial quant a la transformació sobtada de l’economia. I amb experiments filosòfics, com l’estat de naturalesa de Hobbes que mai no va existir. És un escenari imaginari que fem servir per a pensar en una possibilitat o una altra. Crec que ara hi ha com un experiment, un experiment en la filosofia política, perquè podem veure què passa si un govern es desmantella, si els dirigents retiren el govern i treuen les estructures polítiques que havien de protegir-nos. Què passarà? Això que ara veiem. Hobbes deia que ens posaríem a sospitar els uns dels altres, però alguns altres filòsofs deien que ens posaríem a cooperar. Ja ho veurem.

—L’estat del benestar en sortirà reforçat o deteriorat?
—Com que aquí [als Estats Units] no tenim un sistema sanitari bo, tenim aquest desastre actual. Si en podem sortir per reconstruir les estructures que necessitem, no sé si això seria un altre estat de benestar, però si més no seria un estat de benestar econòmic, perquè la gent podria tenir una feina.