Susana Hernández, millor novel·la negra en català del 2017

L’escriptora Susana Hernández ha guanyat amb Males decisions el premi del Cubelles Noir a millor novel·la negra escrita per una dona el 2017. Hernández succeeix Elena Torres i Margarida Aritzeta en el palmarès amb la seva obra de debut en català després d’una trajectòria brillant en castellà que li ha valgut el reconeixement del públic i de la crítica i ser considerada una de les millors autores espanyoles del gènere juntament amb Empar Fernández o Rosa Ribas, tres escriptores catalanes que triat el castellà com a llengua de creació.

Males decisions, d’Alrevés editorial, publicat a la col·lecció Crims.cat, s’ha imposat als llibres Instint de supervivència, de Ramona Solé, Seràs un dels nostres, d’Ariadna Herrero i La Draga, d’Esperança Camps, tots dos editats per la mateixa editorial, Llibres del Delicte.

S’esdevé la circumstància que Esperança Camps ha estat finalista tres anys consecutius amb La Cara B, L’illa sense temps i ara amb La draga. I malgrat que en cada una de les ocasions la crítica especialitzada ha considerat les seves obres com les millors novel·les negres escrites per dones el 2015, 2016 i 2017 respectivament, en cap de les tres no ha aconseguit el guardó de Cubelles. Llibres del delicte, l’editorial de Marc Moreno, també és la que més finalistes hi ha aconseguit aquests tres anys, però només ha rebut el guardó un cop, amb Margarida Aritzeta.

Debut en català
L’estrena en català de Susana Hernández no podia haver estat millor. El llibre fou publicat la tardor passada i va ser nominat a millor novel·la en català al festival Valencia Negra i ara ha aconseguit el guardó a Cubelles. La trama se situa a la comarca d’Osona i és protagonitzada per una família en la qual dos germans amaguen més secrets que no sembla, però on, i sobretot, serà el més feble, en aquest cas un menor, qui pagarà els plats trencats. La novel·la, a més, s’allunya dels paràmetres habituals de l’escriptura d’Hernández, qui fins ara havia obtingut un èxit important amb una sèrie dedicada sobretot a la inspectora Santana, caracteritzada per ser lesbiana. Però que ningú no es confongui, la novel·la no és homosexual en cap cas, sinó que solament alguns dels seus personatges ho són amb total normalitat. Unes trames molt àgils i ben trenades i una alta dosi de realisme i de preocupació social són uns dels trets estilístics que l’han consagrada en la nova generació de dones que conreen el noir. Tot això li va valdre el mateix guardó en la categoria de millor novel·la negra publicada el 2015 amb Cuentas pendientes.

També convé de destacar que aquesta obra és la primera que publica la col·lecció Crims.cat escrita per una dona originalment en català. Fins ara el catàleg era eminentment masculí i només hi destacava la presència de l’escriptora gal·la Dominique Manotti, una de les grans escriptores de novel·la negra franceses, pertanyents al corrent més polititzat, hereu dels autors sorgits a la darreria dels seixanta i el començament dels setanta.

Quant a la resta de finalistes, cal destacar que el 2017 la proposta de les autores ha estat prou variada. Ramona Solé ha indagat en les conseqüències de la crisi econòmica i Ariadna Herrero ha entrat de ple en el món de les sectes. Un esment a banda mereix el cas d’Esperança Camps. Tot i no haver assolit mai el premi de Cubelles (i val a dir que tampoc el de València Negra), l’obra narrativa dels darrers deu anys –tant la que s’inscriu de ple en el gènere com la que hi flirteja– l’ha convertida en una de les millors escriptores de la seva generació i la seva aportació ha significat una obertura de possibilitats de cap a l’alta qualitat literària que sovint han valorat més els crítics i els companys d’ofici que no pas el gran públic. Però sense cap mena de dubtes podem afirmar que Camps i la seva investigació de l’ànima humana han significat una fita important en el gènere en català.

Recuperar-se de les ferides
El festival Cubelles Noir, que dijous passat va començar les activitats i que les acaba avui –tot i que el gruix s’ha concentrat entre divendres i dissabte– s’ha recuperat a la perfecció de les ferides col·laterals de l’edició de l’any passat a causa dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Aquella inauguració era prevista per al dia 17 i les activitats es varen fer com es va poder amb els autors i autores que sí que aconseguiren d’arribar a la vila. Enguany el festival s’ha consolidat en la seva quarta edició com una de les referències culturals ineludibles pels amants de la novel·la negra. Cal recordar que només Tiana Negra i El Vi fa sang són festivals exclusivament en català. També convé de destacar que enguany es recuperarà el festival Sang Cugat i que se n’estrenarà un de nou a Sabadell, amb la qual cosa el nombre de certàmens dedicats al gènere negre als Països Catalans arriba fins a quinze amb aquestes localitats implicades: Tiana, Barcelona, L’Espluga de Francolí, les Borges Blanques, Lloret, Lleida, Cubelles, Sant Cugat,  Sabadell, Vilassar de Mar, Ontinyent, Alacant, València, Castelló i Palma, a més a més de jornades o activitats puntuals que es dediquen al gènere negre en diferents indrets del territori i que demostren la consolidació tant del gènere com del format festival, una moda copiada directament de França que ha arribat els darrers anys a casa nostra per consolidar-se.