12.05.2023 - 22:00
Ahir va començar la campanya d’unes eleccions, les del 28 de maig, que serviran per a renovar els ajuntaments i també els quatre consells insulars i el Parlament de les Illes Balears de la XI legislatura. De la cambra que es conformi, en sorgirà el pròxim govern. A més, aquestes eleccions coincideixen amb el quarantè aniversari (el passat primer de març) de l’entrada en vigor de l’estatut. Quaranta anys d’autonomia que han passat força desapercebuts, excepció feta del llibre de Bartomeu Colom Pastor Què hem fet amb l’autonomia? Balanç crític 1983 -2023, una bona guia per a comprovar que hem voltat molt per no arribar enlloc.
Quaranta anys d’autonomia que no han servit pas per a cohesionar les Illes (si és que cal); ni per a garantir el futur de la llengua catalana, l’única llengua pròpia de les Balears; ni per a protegir el territori i el litoral; ni per a diversificar l’economia; ni per a garantir un finançament mínimament just i deixar de ser la comunitat més espoliada per l’estat espanyol… Sí que ha estat el marc de la reviscolada de la cultura pròpia, sempre des d’una excessiva precarietat, però amb una gran vitalitat, dinamisme i capacitat d’integració.
Per bé o per mal, les grans fites d’aquests quaranta anys han estat molt més mèrit dels dos grans moviments socials que tenim: el moviment per la llengua, la cultura i el país, encapçalat per l’Obra Cultural Balear i el moviment de defensa del territori i de protecció del Medi Ambient, liderat pel GOB.
I què hi ha en joc en les eleccions del 28 de maig? A grans trets i fent una generalització, per força inexacta, si els ajuntaments, consells i govern seran gestionats (avui dia és el terme més exacte) pel bloc de la dreta o per la suma de forces progressistes.
La dreta, representada en aquestes eleccions pel PP, el partit polític Ciudadanos i l’organització neofeixista Vox, en realitat no ha cregut mai en l’autogovern de les Balears, i durant molts d’anys, va utilitzar les institucions com una prolongació del sistema caciquista que, tanmateix, s’ha mantingut en actiu, cada vegada més diluït, fins els nostres dies.
L’esquerra està representada pel PSIB-PSOE, on Francina Armengol seria el PSIB i la resta, PSOE; Més per Mallorca, amb un nou lideratge que sembla haver diluït el control que exercia la minoria provinent d’Iniciativa-Verds damunt la majoria provinent del partit sobiranista històric, el PSM; i Unides Podem, que ve a ser un conglomerat de les esquerres clàssiques, la nova esquerra, restes del 15-M i fans de Pablo Iglesias.
En cap cas parlam d’una esquerra transformadora, sinó d’uns gestors prudents, preocupats per no trepitjar cap ull de poll al sector hoteler, encara que per això n’hagin de trepitjar algun d’ecologista, que ha fet una aposta moderadament intensa per la cultura, que ha intentat d’evitar (sense aconseguir-ho) la qüestió lingüística i que, sobretot, ha apostat per polítiques socials pal·liatives (el pressupost no dóna per a més) i que, sobretot, ha hagut de deixar la pell en la gestió de la pandèmia.
Menció a part mereixen tres formacions que poden esdevenir decisives. A Mallorca, el PI, formació de centre-dreta que, encara avui, es proclama “regionalista”. Aparentment debilitada respecte de fa quatre anys, de si aconsegueix entrar a les principals institucions o no en depèn que la majoria es decanti cap a un costat o cap a un altre. A Menorca, Més per Menorca, possiblement la formació amb una pràctica sobiranista més coherent i amb una ambició transformadora més evident. La seva suposada pujada podria decantar la balança cap a l’esquerra. I a Formentera, Gent per Formentera, que, si repeteix victòria, també serà fonamental per a fer possible un govern d’esquerres.
Aquest és l’escenari i els principals actors. Els dies vinents revisarem les representacions, els guions i el protagonisme que són capaços d’assolir fins a arribar a l’examen del 28 de maig, en què els ciutadans, els electors, tendran la darrera paraula.
El nyap del CIS
El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va publicar ahir la seva macroenquesta sobre les eleccions autonòmiques i municipals. Segons les dades recollides, a les Illes Balears el PSIB-PSOE guanyaria amb un 31,5% dels vots, seguit pel Partit Popular. El cert és que les dades aportades pel CIS són absolutament inútils, perquè no té en compte que hi ha quatre circumscripcions, la mostra és ridícula (40 enquestes a Menorca i altres tantes a Eivissa)… I una dada més: dels darrers 23 estudis del CIS, 21 han donat més representació al PSOE de l’obtinguda finalment.
