14.04.2017 - 02:00
Una de les bandes sonores d’aquests dies de Pasqua correspon a les cantades de caramelles, un costum de segles en què tradicionalment s’interpretaven cançons de joia per la resurrecció de Crist. El repertori, amb tot, s’ha anat ampliant i s’hi han incorporat temes amb un to més festiu, fins a convertir-se en peces satíriques sobre aspectes de la vida social de cada poble. A Súria se celebra aquest cap de setmana l’aplec de colles de caramelles més important del país.
De colles de caramelles, n’hi ha centenars a tot el país, que solen acompanyar les cançons amb instruments com ara la trompeta, el clarinet, el violí, l’acordió, el contrabaix, la guitarra, el clarinet, les gralles, el flabiol, el timbal i el tamborí. De fet, el mot ‘caramella’ prové del nom d’un instrument semblant a l’actual gralla, que en l’antiguitat acompanyava la interpretació de les cançons. Un altre aspecte important de les cantades és la dansa, perquè a més de cantar les colles ofereixen balls tradicionals, amb coreografia pròpia o inspirada en danses del país. I encara es pot destacar la participació d’uns altres elements folklòrics, com els bastoners i els trabucaires.
De les poblacions on es viuen amb més força les caramelles, a més de Súria, es poden destacar Callús, Solsona, Tàrrega, Cardona, Sant Pere de Ribes, Ordino i Sant Julià de Vilatorta, una de les poblacions del país amb la presència més antiga de caramelles. La colla actual és hereva de la Confraria del Roser, una organització fundada el 1590 amb finalitats assistencials, i que actualment és de caràcter cultural.
