La supressió dels peatges, mig segle després: deu coses que cal saber

Després de molts anys de reivindicacions dels conductors catalans i de manifestacions davant els peatges, finalment, Catalunya veurà alliberades del tot, mig segle després, la AP-2 i la AP-7, totes dues de titularitat espanyola. També s’acabaran les concessions a l’autopista C-32 nord, al Maresme –que inclou el peatge més antic del país, el de Barcelona-Mataró–, i a la C-33, entre Barcelona i Montmeló, que són de la Generalitat. Aquestes quatre autopistes començaran a ser de franc la nit del 31 d’agost al primer de setembre i ja s’han organitzat uns quants actes davant els peatges per a celebrar el moment històric.

D’aquesta manera, s’eliminaran la major part dels peatges de Catalunya, 458 quilòmetres en total, i es posarà punt final al desequilibri que implicava ser el territori amb més autopistes de pagament. Per què no s’han alliberat fins ara? Per què s’ha hagut d’esperar deu anys més després de l’exitosa campanya de “No vull pagar”? Hi haurà nous sistemes de pagament en el futur? Quines vies continuaran essent de peatge a Catalunya? Us responem a deu preguntes bàsiques sobre què representa la supressió dels peatges.

1. Quines autopistes s’alliberen a Catalunya el primer de setembre?

L’autopista principal que passarà a ser gratuïta serà la AP-7. Fa un any i mig, ja s’havia alliberat tot el tram de Salou a Alacant. Doncs bé, a partir de l’1 de setembre serà gratuïta també de Salou a la Jonquera, és a dir, fins a la frontera amb Catalunya Nord, on l’autopista passa a ser regida per l’estat francès.

També s’alliberarà una altra autopista important, la AP-2, de la seva connexió amb la AP-7 (al Vendrell) a Saragossa (a l’Aragó), passant per Lleida. Una tercera via que aixecarà les barreres del peatge serà l’autopista del Maresme (la C-32 nord), excepte en el tram de la variant de Mataró, que ja era gratuïta. Finalment, també s’alliberarà l’autopista C-33, entre Barcelona i Montmeló.

2. Per què han trigat tant a ser de franc?

Després de cinquanta-dos anys, finalment han acabat les concessions per a explotar aquestes vies, que estaven adjudicades a Abertis. Una vegada transcorregut tot aquest temps, les concessions no han estat renovades per les administracions, ni per l’espanyola ni per la catalana. La AP-7 i la AP-2 són de titularitat espanyola, i la C-32 i la C-33 són de la Generalitat, que en va obtenir la cessió a mitjan anys noranta. El tram de la AP-7 entre Tarragona i Alacant es va poder alliberar fa un any i mig perquè la concessió, en aquest cas, es va acabar una mica abans.

3. Com es desmantellaran els peatges?

La mitjanit del 31 d’agost al primer de setembre, s’aixecaran les barreres de les cabines dels peatges i, per a passar-hi, primer s’establirà una limitació de 30 quilòmetres per hora. Després, començaran les obres per anar retirant tota la infrastructura, d’una manera semblant al desmantellament dels peatges de la AP-7 entre Tarragona i Alacant.

En una primera etapa, s’aixecaran les barreres i, en una segona, s’enderrocaran les cabines. Als peatges troncals es deixaran quatre cabines obertes a cada calçada per absorbir el trànsit de la via. Després, començaran els treballs de demolició dels peatges troncals. Per a fer-ho, caldrà eliminar uns quants carrils a la circulació de manera alternativa. L’objectiu és que durant el primer semestre del 2022 no hi hagi cap rastre ni dels peatges ni de la senyalització.

4. Per què continuarà havent-hi autopistes de pagament a Catalunya?

Dues autopistes catalanes, de titularitat de la Generalitat, mantindran els peatges en quatre trams diferents de cent vint quilòmetres en total. La C-16 continuarà tenint de pagament els túnels de Vallvidrera, el tram Sant Cugat-Terrassa-Manresa i el túnel del Cadí –que connecta el Berguedà i la Cerdanya. L’altra via que mantindrà el peatge serà la C-32 sud, que connecta Castelldefels, Sitges i el Vendrell. Tret del tram de Sitges a Vilanova, que ja és gratuït, la resta continuarà essent de pagament.

Aquestes vies mantindran els peatges perquè les concessions a les respectives empreses explotadores no acaben fins el 2036 i el 2039, segons el cas. La concessió a l’empresa AUTEMA del tram Sant Cugat-Terrassa-Manresa acabava enguany, però la Generalitat va decidir de prorrogar-lo fins el 2036. Haurà tingut cinquanta anys d’explotació. Ara el conseller Puigneró demana al govern de l’estat espanyol que rescati aquests peatges.

5. Quant es gasta la Generalitat en bonificacions a les concessionàries?

Fins ara, la Generalitat es gastava 75 milions d’euros cada any per pagar bonificacions als peatges de les autopistes que eren de la seva titularitat. Ara que la C-32 nord i la C-33 passaran a ser de franc, preveu de continuar gastant 60 milions anualment per mantenir els descomptes a la C-16 i la C-32 sud.

Les bonificacions s’apliquen als conductors habituals d’aquestes vies, en dies laborables i que fan servir el Teletac. Els diners que s’estalvien els conductors els paga la Generalitat, de manera que l’empresa concessionària mai no hi perd diners. A partir del setembre, el govern català té previst d’ampliar les bonificacions dels usuaris de l’autopista del Garraf.

6. Qui pagarà el manteniment de les autopistes que s’alliberen?

De moment, es finançarà amb els pressuposts de les administracions. L’estat espanyol pagarà la conservació de les seves autopistes, la AP-7 i la AP-2, i la Generalitat pagarà amb el seu pressupost el manteniment de la C-32 nord i de la C-33.

Segons dades de la Generalitat, pagar el manteniment de les seves dues vies costarà sis milions d’euros anuals –quatre milions per a la C-32 i dos milions per a la C-33. Serà un cost aproximat d’un euro per persona l’any.

A més d’aquests sis milions anuals, cal afegir-hi els 7,5 milions d’euros que costaran les obres d’eliminació dels peatges i els 15 milions que s’han de gastar cada cinc anys per a actuacions extraordinàries. Si s’hi afegeixen aquests imports, el cost per habitant per a mantenir aquestes dues vies és de 2 euros per persona.

7. Haurem de tornar a pagar per circular per autopistes?

Sí, és el propòsit de tots dos governs, tant del català com de l’espanyol, tot i que serà amb una fórmula diferent que no fins ara. La Unió Europea ha demanat als estats membres que apliquin un model de pagament per ús de les vies d’alta capacitat, amb què es pugui pagar el manteniment d’aquestes vies, sota una premissa: que pagui qui més contamini. Aquest model s’hauria d’aplicar a partir del 2024.

8. La vinyeta és el model de pagament que s’instaurarà a Catalunya?

La Generalitat ha demanat al govern espanyol el traspàs de totes les vies que encara són espanyoles, com són la AP-7 i la AP-2, per poder aplicar al Principat el seu model: el de la vinyeta, una mena de tarifa plana per a poder circular per totes les autopistes i autovies.

Així i tot, el conseller Puigneró s’ha mostrat obert a estudiar nous sistemes. Fins ara, el govern espanyol s’ha decantat pel sistema de pagament per ús d’aquestes infrastructures. Sigui quin sigui el model que s’acabi aplicant, tots els governs opten perquè els usuaris de les vies d’alta capacitat paguin d’alguna manera pel seu ús.

9. Es col·lapsaran alguns trams de les autopistes que s’alliberin?

L’alliberament de la AP-7, la AP-2, la C-32 i la C-33 comportarà forçosament un augment del trànsit, a causa dels conductors que fins ara circulaven per carreteres convencionals en molts casos saturades, i molt més risc de tenir accidents.

La Generalitat ha fet un estudi previ de mobilitat per a les dues vies de la seva titularitat que s’alliberen i, segons l’informe, no s’haurien de col·lapsar. En el cas de l’autopista del Maresme, la Generalitat preveu que els trams Masnou-Premià i Caldes-Arenys acabin absorbint un 85% del trànsit total de la zona, un augment que serà inferior al tram nord –entre Arenys i Santa Susanna. Tots dos trams rebran el trànsit de la N-II, que es preveu que es descongestioni.

A la C-33, entre Barcelona i Montmeló, la Generalitat preveu que absorbeixi un 20% del trànsit del tram de la C-17 entre Barcelona i Mollet, i serà menor –d’un 10%– al tram restant.

A la AP-7, al pas per Girona, un estudi de la Cambra de Comerç i la Diputació calcula que l’aixecament dels peatges farà créixer un 15% el trànsit al tram. Però aquest creixement no serà homogeni sinó molt desigual. Es notarà, sobretot, als punts en què la N-II transcorre desdoblada en paral·lel a l’autopista.

Aquest percentatge de creixement, segons l’estudi, és més baix que no en uns altres llocs on l’autopista ja és de franc. A la AP-7 entre València i Alacant, per exemple, l’augment ha estat del 40,3%.

10. Es podran descongestionar vies històricament col·lapsades, com ara la N-II al Maresme?

Al Maresme, l’objectiu és que la carretera N-II acabi esdevenint una via urbana, quan una bona part del trànsit acabi absorbit per la C-32. Convertir la carretera en una via només amb trànsit local ha estat una reivindicació històrica dels maresmencs. Per aquest motiu, el govern català té previst de construir fins el 2026 sis nous enllaços entre l’autopista i la N-II, a diferents punts de la comarca. També es completaran dos enllaços més.

A més, s’impulsarà un projecte per a la integració urbana de la N-II al Baix Maresme i diferents projectes per a la pacificació de la N-II a l’Alt Maresme. La Generalitat preveu una inversió de 120 milions d’euros entre el 2022 i el 2026.