03.06.2018 - 22:00
Engego demanant excuses pel descuit imperdonable de fa quinze dies. Parlant de les novetats primavera-estiu, em vaig descuidar el modelet més rutilant: ‘supremacisme‘. I això que el nou president hispànic el duia posat fins el dia abans de presentar la moció! I ni tan sols puc donar l’excusa de mal pagador que s’ha vist força per les xarxes: ‘he buscat ‘supremacisme‘ al DIEC i no hi surt’. Si no sou filòlegs, alerta quan jugueu amb el diccionari que us hi podeu fer mal: ‘supremacisme‘ hi surt, però en la forma que li pertoca, ‘suprematisme‘. Llàstima que la definició no correspongui gaire a allò que Pedro Sánchez i els seus mariachis tenen al cap quan ho encolomen al president Torra: «Tendència pictòrica de caràcter no figuratiu que abandona la representació de la figura humana (i dels objectes naturals en general) per tal de trobar nous símbols per a provocar sentiments directes.» Segons això, quan l’antic editor d’A Contravent fa comparacions perfectament comprensibles per a qualsevol ésser humà que no estigui malalt d’espanyolisme està practicant la pintura suprematista.
Que ‘supremacia’ hagi generat ‘supremacisme‘ és molt comprensible per una mera qüestió de manca de precedents: en català només hi ha tres termes amb la terminació ‘-acia’: ‘prelacia’, ‘primacia’ i ‘advocacia’. I cap dels tres no fa derivat acabat en ‘-tisme’ (no existeixen ni ‘prelatisme‘, ni ‘primatisme‘ ni ‘advocatisme‘). El pioner anglès ‘supremacy’, doncs, va marcar tendència, i algunes llengües el van seguir (*). Tot i així, la Viquipèdia catalana, per exemple, fa servir suprematisme, que en principi només és aplicable al camp de l’art, per parlar de ‘suprematisme blanc’ i ‘suprematisme negre’, emprats en història i sociologia política.
Els de la realacademia, que en això de les entrades ideològiques fan com el govern espanyol quan cal modificar la constitució al dictat de la Merkel (un pim pam i ja em tens ‘referéndum’ redefinit, un altre pim pam i ídem amb ‘bilingüismo’), han avisat que en un tres i no res introduiran el mot. Ja em puc imaginar el subtil exemple que acompanyarà la definició. Ara, ells rai: com que tampoc tenen ‘suprematismo‘ (l’esmentat corrent pictòric és d’origen rus, i ja se sap que, en aquella santa casa, els bolxevics no s’hi estilen), no els corseca cap dilema.
Al DIEC, en canvi, sí. Perquè es poden fer dues coses: o bé incorporar una segona accepció a suprematisme (‘Corrent de pensament racista etc. etc.’) o bé acceptar el neologisme. Si el nas no m’enganya (bé, el nas i el TERMCAT, que ja té ‘supremacisme‘ i ‘supremacista‘ en llista d’espera), l’opció que té mes números és la segona.
Un altre simpàtic invent que fem anar com si l’haguéssim dit tota la vida (per als nats després de la guerra és probable que sigui així), i que ara quan us diré que no és normatiu caureu de cul, és ‘bronca’. Eh que no ho hauríeu dit mai? Doncs sí: ‘bronca’ no surt al DIEC. No és català, vaja. Durant el segle XX l’hem fet servir com a sinònim de ‘esbroncada‘ (que n’és etimològicament parent), ‘escridassada‘ o ‘bonegada‘, en la locució verbal ‘clavar/fotre (una) bronca‘ o en l’exclamació ‘quina bronca!’ Era un barbarisme, però cenyit a un ús molt específic. Ara, tanmateix, a conseqüència del consum immoderat que els nostres mitjans fan dels veïns està ampliant el radi d’acció i ja el veiem en titulars com ‘Ahir hi va haver bronca al Parlament’, volent dir ‘cridòria’, ‘raons’, ‘cridadissa’, ‘esvalot’, ‘sarau’, ‘merder’ o fins i tot, ja entrant en el terreny figuratiu, ‘ball de bastons’. De recursos, ens en sobren, però és el que té la mundialització: que extermina les varietats locals en benefici d’una sola espècie invasora. Com allò del silur de l’Ebre però en parauletes. La decisió és vostra. Podeu exigir-li a la Filològica, com de costum, que es plegui al nostre voler de parlants interferits (i menjar silur per esmorzar, dinar i sopar) o podeu fer un esforç per parlar català. Ho deixo a les vostres mans.
Ara, el gran debat filològic que ens va deixar la setmana (el moral el deixo per als qui tenen ganes d’embardissar-se amb les espines de la correcció política) van ser les ‘calces al garró’ d’en Carles Riera el cupaire. Bé, ell va dir ‘baixada de pantalons’, i sense voler ens va arrossegar tots plegats cap al llimós pèlag de la indefinició. Perquè en català ‘baixada‘ vol dir unes quantes coses, però de l’acció d’abaixar o abaixar-se una peça de roba, se’n diu ‘abaixament‘. Brrr! Lleig, no? ‘Abaixament de pantalons’… Els substantius acabats en ‘-ment’ tenen gust de formulari de l’Administració. La cosa empitjora quan descobreixes que, enllestida la feina, toca apujar-se’ls. Perquè resulta que ‘apujament‘ no existeix. ‘Enlairament‘ sí, però per enlairar-se cal deixar de tocar de peus a terra, i no és el cas. Resumint: que per resoldre tant el desequilibri com la sensació artificiosa, no seria mala cosa que la Filològica es plantegés d’introduir ‘abaixada‘ i, encara que no sigui tan necessari, ‘apujada‘. De moment ja tenim un membre de la secció sensibilitzat amb l’assumpte.
Finalment, com a corominaire que sóc, cloc aquest florilegi amb un parell de vaticinis. Primer, auguro que un mot que ha entrat amb força a l’ús popular es convertirà en un model de tot portar: ‘escòria‘. Si vols fer una piulada o comentari insultant i ‘supremacista‘, ‘nazi‘ o ‘racista‘ no hi escauen, amb ‘escòria‘ sempre quedaràs bé. Sonor, ofensiu i entenedor. Destinat a l’èxit. I segon, que un xenisme encara de penetració incipient té tots els números per triomfar: ‘bocachancla‘ (per dir ‘bocamoll’, ‘bocafluix’ o ‘xerraire’ despectivament). Especialment per aquest aire entre desimbolt i xulesc, d’anunci de cervesa, tant del gust dels acomplexats locals. S’accepten juguesques.
[*El seguidisme de l’anglès evidencia la nostra feblesa. A propòsit del terme que ens ocupa, fa ben poc un conegut polític i escriptor va publicar un article parafrasejant al títol la coneguda invocació de l’assessor de Clinton a les presidencials de 1992: ‘The economy, stupid’. Per més que ens escarrassem a explicar que aquest insult correspon en català a ‘burro’, ‘idiota’ o ‘carallot’, i que ‘estúpid‘ no vol dir el mateix, no hi ha res a pelar, la potència del calc és abassegadora]
