11.07.2024 - 14:47
|
Actualització: 11.07.2024 - 17:49
La sala penal del Tribunal Suprem espanyol considera que els delictes de desordres i atemptat contra l’autoritat entren dins la llei d’amnistia. Tanmateix, els magistrats han decidit de presentar al Tribunal Constitucional (TC) una qüestió d’inconstitucionalitat perquè creuen que la norma vulnera uns quants principis constitucionals, com ara el dret d’igualtat davant la llei. La maniobra respon a dos recursos de cassació de condemnats per les protestes a Barcelona i Girona en contra de la sentència del procés (2019).
“La llei estableix un molt rellevant i evidentment desigual tractament dels delictes comesos i dels seus autors, exclusivament determinat en funció de la seva ideologia i dels seus propòsits polítics, sense motiu o causa constitucionalment acceptable que pugui justificar aquest tractament discriminatori”, argumenten els jutges.
Així mateix, la sala –formada per Manuel Marchena, Andrés Martínez, Antonio del Moral, Carmen Lamela Díaz i Leopoldo Puente– també considera que la llei afecta el principi de seguretat jurídica perquè obre la porta a futures amnisties fonamentades per motius ideològics i pel simple fet de tenir prou diputats per aprovar una llei orgànica.
A més, els magistrats consideren que la llei pot erosionar el principi d’exclusivitat jurisdiccional –article 117.3 de la constitució– perquè l’amnistia, a diferència de l’indult, no compta amb el suport que constitucional que avali la intromissió del poder legislatiu en el judicial.
Finalment, els magistrats donen deu dies a les parts i a la fiscalia perquè presentin al·legacions.
La malversació, fora
L’1 de juliol, la mateixa sala penal es va negar a amnistiar Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa que encara compleixen pena d’inhabilitació pel delicte de malversació. Per fer-ho, es va aferrar a dues exclusions que contempla la llei com són l’enriquiment personal i els danys als interessos financers de la UE. Així mateix, els magistrats van decidir de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat pel delicte de desobediència.
