23.01.2020 - 13:54
|
Actualització: 23.01.2020 - 17:22
El Tribunal Suprem espanyol manté la decisió de retirar l’escó de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra. La sala contenciosa-administrativa ha refusat el recurs que demanava de suspendre cautelarment la decisió de la Junta Electoral espanyola (JEC) de retirar-li l’acreditació malgrat que la condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no és ferma. El Suprem ja es va pronunciar fa tres setmanes en aquest mateix sentit, però la defensa de Torra havia presentat un recurs contra la suspensió, que el tribunal ha tornat a desestimar. Aquesta decisió és sobre la mesura cautelar de suspendre-li la credencial, però encara ha d’examinar el fons de la qüestió. El Suprem afegeix que la decisió és reversible si li acaben donant la raó a Torra.
El Suprem s’ha desmarcat de la fiscalia, que va avalar la petició del president de la Generalitat. Argumentava que ‘en ordre a la prudent i equilibrada preservació’ dels ‘interessos públics’, que podrien ser ‘contradictòriament afectats’ per la inhabilitació en un context ‘complex’, calia no oposar-se a la suspensió de la decisió de la JEC.
De moment, el Suprem només s’ha pronunciat pel que fa a la suspensió imposada per la JEC. La sentència del judici per no haver retirat dins del termini marcat per la JEC la pancarta del Palau de la Generalitat en suport als presos polítics i exiliats encarà tardarà uns mesos a arribar.
Torra: ‘No ha canviat res i no ens farem enrere’
En una declaració institucional des de la delegació de la Generalitat a Girona, el president Torra ha dit que la decisió del Suprem no era cap canvi. ‘Sóc diputat i president perquè així ho va decidir la ciutadania i ho va votar el parlament en la meva investidura i ho va ratificar el 4 de gener.’ També ha recordat que, uns dies després, la mesa del parlament va avalar la decisió amb una gran majoria. ‘No ha canviat res i no ens farem enrere’, ha dit.
Segons l’estatut de Catalunya i la llei de la Presidència de la Generalitat, un diputat i el president només poden ser apartats del càrrec amb una sentència judicial ferma. Aquest és el criteri que han defensat també els lletrats del parlament en un informe, els quals sostenen que Torra podria continuar com a president malgrat que fos inhabilitat com a diputat. Seria una situació inèdita. Per tant, podria continuar exercint el càrrec fins que s’acabés la legislatura i decidís de convocar eleccions anticipades o bé fins que la sala segona del Suprem el condemnés amb sentència ferma. Els lletrats de la cambra consideren que la decisió de la JEC és un acte administratiu nul, que no es pot declarar una ‘inelegibilitat sobrevinguda’ i que és un organisme incompetent per a resoldre aquest afer.
I segons l’informe dels lletrats de la Generalitat, la destitució del càrrec ‘ha de ser com està previst en una llei i, en l’actualitat, cap llei preveu la destitució en execució d’una pena d’inhabilitació en virtut d’una sentència condemnatòria que no és ferma’. I continua: ‘Cap òrgan administratiu o judicial pot fixar noves causes de destitució per al president de la Generalitat que no estan previstes en una llei.’ Segons el document, la interpretació extensiva de les causes de la destitució del president, més enllà del seu sentit estricte, representaria ‘una vulneració del dret fonamental de participació política’ i es recorda que la constitució espanyola atribueix a una sola llei, amb moltes limitacions, la potestat d’establir i fixar les causes que impedeixen gaudir del dret fonamental a l’exercici d’un càrrec públic.
El Suprem avisa al parlament que qui presenti el recurs ha de ser el ple, no la mesa
A més de desestimar el recurs de la defensa de Torra, el Suprem ha publicat una providència on s’adreça al Parlament de Catalunya i li diu que ha de ser el ple, i no la mesa, el que recorri l’acord de la JEC de suspendre la credencial de diputat. Per tal de solucionar l’error, dóna quinze dies a la càmera perquè el ple presenti un recurs. A més, recorda que està pendent que Roger Torrent, president del parlament, presenti el poder per a plantejar plets en qualitat de president de la cambra, i no com ho ha fet, en el seu propi nom.
