Un 36.2 encobert: així és l’estratègia del Suprem per a humiliar els presos polítics

Els presos polítics fa tres anys que són tancats, i avui la decisió que ha pres el Tribunal Suprem espanyol de revocar-los el tercer grau i els beneficis de l’article 100.2 del règim penitenciari fa que estiguin en una situació igual a la inicial, o encara pitjor, per les restriccions imposades per la covid-19. El tribunal que els va sentenciar, presidit per Manuel Marchena, ha justificat la decisió dient que han complert massa poc temps de pena de presó per a poder tenir aquesta flexibilitat. I encara més: que troba que no s’han penedit d’allò que van fer i que els arguments de les juntes de tractament que van servir a la jutgessa de vigilància per a aprovar el tercer grau l’estiu passat són insuficients.

Els arguments que exposaven la jutgessa i les juntes de tractament per a justificar el pas al tercer grau són força semblants en tots els casos. D’entrada, que ja fa força temps que són a la presó, que han tingut permisos de sortida sense incidències, que han tingut una bona conducta, sense expedients disciplinaris i que “es mostren col·laboradors en totes les activitats”. Més: “El tractament individualitzat ha fet la seva funció i [el pres] ja té les eines, coneixements i habilitats suficients per a aconseguir amb èxit el retorn a la comunitat i reprendre el seu rol de ciutadà actiu”; que hi ha hagut “una reflexió responsable sobre les decisions preses, les actuacions i la conducta de l’intern en el moment dels fets”; i citant l’informe de la junta de tractament: “El seu tractament ha inclòs activitats orientades a potenciar el judici crític, de planificació i anàlisi en la presa de decisions, a més de conèixer i analitzar els antecedents i les conseqüències dels fets pels quals ha estat condemnat. També ha fet intervenció individual per a treballar l’anàlisi funcional i detectar els mecanismes presents durant la comissió dels fets delictius, dinamitzant una part de les activitats socio-educatives que s’han fet al mòdul, les quals ajuden a promoure la convivència. L’intern ha estat capaç de reconèixer els factors que van predisposar i desencadenar la comissió dels fets recollits en la sentència, reflexionant-hi… Si bé el pensament polític de l’intern no és punible, sí que ha estat objecte d’intervenció la reivindicació d’aquest fora del marc legal.”

Al tribunal tampoc el convencen els arguments de les juntes de tractament de les presons on hi ha tancades Carme Forcadell i Dolors Bassa, que fins ara sí que havien mantingut el tercer grau perquè el jutjat de vigilància que els correspon havia decidit de mantenir-lo fins a la resolució del Suprem. En el cas de Dolors Bassa, la presó havia informat: “No manifesta cap mena d’intenció de tornar a l’esfera política, amb plans de futur el rang laboral, fins a l’objectiu pensionista de la jubilació, no pas llunyà, de cura materna i de vida familiar”. I de Carme Forcadell, la junta de Wad Ras destacava: “L’actual activitat de gestió de l’entitat d’activitat comunitària per a un entorn social vulnerable, a més de la normal aproximació a l’entorn familiar, sense projecte d’efectivitat en la via política”.

En el cas de Forcadell i de Bassa, hi ha l’afegit de la renúncia o l’allunyament de qualsevol activitat política. Però el Suprem no ho té en compte, i calca per a elles la mateixa resposta negativa que dóna als presos dels Lledoners.

Quina reeducació volen?

En tots els casos el tribunal respon: “Els arguments exposats, tanmateix, no expliquen prou la justificació d’una concessió sens dubte massa aviat del tercer grau”.

Diu el Suprem que cal que vagin més enllà, que no n’hi ha prou d’haver reflexionat sobre allò que van fer, que no n’hi ha prou amb les activitats que han fet a la presó orientades “al judici crític sobre la pròpia conducta”: cal que la “consecució de la reeducació dels penats […] no sigui aliena als delictes pels quals van ser condemnats, en aquest cas un delicte de sedició i un delicte de malversació de cabals en la modalitat agreujada”.

Per a la jutgessa de vigilància penitenciària sí que n’hi va haver prou. Per al Suprem, no, i encara la desautoritza quan deia que l’acceptació del recurs que va interposar la fiscalia implicaria exigir als presos que “modifiquessin la seva ideologia”. En la resolució sobre Jordi Cuixart, el tribunal arriba a dir: “La sala detecta un error cridaner —que convindria que fos abandonat com a línia argumental en ulteriors resolucions— quan en la interlocutòria apel·lada s’afirma que exigir aquesta connexió significaria provar de modificar o canviar el pensament i la ideologia política de l’intern. Aquesta premissa equivocada de la qual parteix el jutge de vigilància penitenciària explica el desenfocament amb què s’aborda l’aplicació de l’article 100.2. N’hi ha prou amb una lectura detinguda del relat dels fets provats de la sentència que obre aquesta executòria per a comprovar que la condemna al senyor Cuixart no té res a veure amb la persecució ideològica.” En tot moment, el Suprem va repetint que no se’ls va condemnar pel fet de ser independentistes, que això és un dret i una garantia que els dóna l’ordre constitucional per més que la seva ideologia “atempti contra els pilars del sistema”.

Va més enllà el tribunal, que no tan sols exposa els arguments per a desestimar la concessió del tercer grau o del 100.2, sinó que ataca la Generalitat per haver-ho pretès com a administració penitenciària. Diu: “El seu acatament de la legalitat no s’ha de fer dependre del seu grau d’identificació o de desacord amb l’argumentació jurídica sobre la que es fonamenta la condemna. En cas contrari, se subverteix el paper que la llei reserva als òrgans administratius que, així, es converteixen en una extravagant tercera instància que s’atribueix la tasca de fer més justa la decisió emanada dels jutges i tribunals constitucionalment cridats a l’exercici de la funció jurisdiccional”. A més, retreu a la Generalitat que volgués donar als presos “un tractament penitenciari privilegiat”.

Un 36.2 encobert

Quan el tribunal va dictar sentència, va desestimar una pretensió de la fiscalia que consistia a aplicar als presos l’article 36.2 del codi penal que diu que, als presos condemnats a cinc anys de presó o més, el jutge o el tribunal podrà ordenar que no els concedeixin el tercer grau –és a dir, poder sortir de la presó durant el dia– fins que no hagin complert la meitat de la condemna. Es tracta d’una previsió que, segons aquest mateix article, és de compliment obligat en delictes “referents a organitzacions i a grups terroristes i delictes de terrorisme”, en “delictes comesos en el si d’una organització o grup criminal”, d’abusos sexuals i delictes d’explotació sexual de menors.

El Suprem va respondre que no calia. I en les resolucions en què desestima el tercer grau recorda en tot moment que aquella decisió que va prendre en relació amb el 36.2 no volia dir que es poguessin prendre mesures de flexibilització del grau o de canvi al tercer grau que no tocava. I diu que no toca, però no especifica mai quan tocaria, quants anys cal que passin a la presó perquè puguin obtenir-lo. Queda a les seves mans, de manera que a mesura que vagi passant el temps el Tribunal Suprem haurà acabat aplicant un 36.2 de manera encoberta, convertint-lo en un càstig afegit al càstig que ja és la condemna.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
• Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
• Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
• Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
• Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
• Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
• Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
• Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
• Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
• Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
• Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
• Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
• Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
• Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
• Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
• 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
• Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
• Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
• Dia 41, 8 de maig: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants
• Dia 42, 9 de maig: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici
• Dia 43, 13 de maig: El dia que Àlex Solà no es va deixar humiliar per Manuel Marchena
• Dia 44, 14 de maig: El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena
• Dia 45, 22 de maig: Dos professors desmunten en mitja tarda l’estratègia dels dos-cents policies al Suprem
• Dia 46, 23 de maig: La tarda que els advocats van fer marxar un guàrdia civil del Suprem
• Dia 47, 27 de maig: L’eurodiputat Junqueras, el gran maldecap de Marchena en l’acabament del judici?
• Dia 48, 28 de maig: Desconcert total al Suprem: la fiscalia s’embolica amb vídeos exculpatoris
• Dia 49, 29 de maig: Un silenci estremidor a la sala i uns ulls com taronges dels magistrats
• Primer de juny: Els fiscals menystenen quatre mesos de judici i s’emboliquen amb una reunió decisiva a Palau
• 2 de juny: La maniobra dels fiscals perquè els presos triguin anys a sortir de la presó
• Dia 50, 4 de juny: Sense escapatòria: així és el camí del càstig que els fiscals dibuixen a Marchena
• 5 de juny: Impacte a Madrid pel tomb sorprenent de Seoane i la desautorització als fiscals
• 10 de juny: L’interruptor de Marchena: una estratègia minuciosa de quatre mesos al Suprem
• Dia 51, 11 de juny: Les defenses retraten la barroeria dels fiscals i la por de l’estat per l’1-O
• Dia 52, 12 de juny: Final del judici: els presos desafien la mirada glacial de Marchena
• 19 de juny: Els draps bruts de Javier Zaragoza, l’ideòleg de la causa general
• 21 de juny: El primer capítol de la condemna, amb insult a l’ONU inclòs
• 6 d’octubre: Tres fets greus que deixen via lliure a Marchena
• 8 d’octubre: Què pot passar dilluns a Luxemburg amb Oriol Junqueras?
• 13 d’octubre: Guia per a llegir la sentència: set claus i un símptoma de crisi d’estat
• 16 d’octubre: El greu atac de Marchena contra ‘la ciutadania rebel’ de Catalunya
• 3 de novembre: Comencen els paranys en el llarg camí de la sentència contra el procés cap a Estrasburg
• 20 de gener del 2020: El moment que Trapero va restar atònit amb els votants de l’1-O
• 25 de gener del 2020: Els despropòsits més vergonyosos dels fiscals al judici contra Trapero
• 1 de febrer del 2020: L’arrogància de Millo durant l’1-O és avui una arma contra Pérez de los Cobos
• 8 de febrer del 2020: Guàrdies civils venjatius passant males estones amb l’advocada Tubau
• 15 de febrer del 2020: Tres patriotes espanyols en una reunió conspirativa uns quants dies abans del 20-S
• 7 de març del 2020: L’home que va sentir què es deien Trapero i Cobos quan van quedar sols en aquell despatx
• 13 de juny del 2020: La por dels fiscals del cas Trapero: a punt de perdre quan guanyaven sense haver de jugar
• 20 de juny del 2020: El rerefons de les llàgrimes d’Olga Tubau
• 22 de juliol del 2020: ‘Per què sóc aquí?’ Una conversa del gènere fantàstic entre Mireia Boya i un fiscal empipat
• 14 d’octubre del 2020: Exploreu el camí que va obrir Marchena sense saber-ho
• 22 d’octubre del 2020: Per què la sentència sobre Trapero és una bomba dins l’estat profund