El Suprem diu que Salut va discriminar els policies espanyols i els guàrdies civils durant la vaccinació

El Tribunal Suprem espanyol ha desestimat el recurs de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va concloure que el Departament de Salut va discriminar els policies espanyols i els guàrdies civils desplegats a Catalunya en la campanya de vaccinació contra la covid-19. El desembre passat la sala contenciosa-administrativa del TSJC va donar la raó al sindicat Jupol i a l’organització Jucil, tots do afins a Vox, en considerar que Salut havia retardat injustificadament la vaccinació dels agents espanyols per darrere dels mossos d’esquadra i dels policies locals. La Generalitat va presentar un recurs al Suprem, però l’alt tribunal espanyol l’ha rebutjat.

La sentència del TSJC tenia en compte que “els vaccins als cossos no nacionals van començar a administrar-se el 10 de febrer del 2021”, mentre que els agents espanyols no hi van tenir accés fins al 12 de març. “És a dir, amb un mes de diferència, i a un ritme, a més, extremadament lent. Sobra dir el caràcter fonamental, de supervivència realment, de la celeritat de vacunació per a un personal exposat de manera constant al contacte proper amb el ciutadà”, assenyalava la decisió.

El TSJC feia referència a un informe del mateix Departament de Salut, amb data del 25 d’abril del 2021, on s’especificava l’estat de vaccinació dels diversos cossos entre el 24 de març i el 22 d’abril del 2021. “Les xifres no poden ser més dispars si ens fixem en el contrast de l’origen dels cossos: mentre que els no nacionals es mouen en una forquilla del 66,9 al 79,1%, els nacionals tenien un percentatge del 3,6 i 2,8% el 24 de març i del 9,9 i 6,3% el 22 d’abril del 2021”. En el període del 10 de febrer al 27 d’abril del 2021, dels cossos espanyols van ser vaccinades 714 persones. En canvi, en nou dies des de la mesura cautelar adoptada en la causa, és a dir, fins al 6 de maig del 2021, es van vaccinar 4.806 persones.

És per tot això que el tribunal apuntava a possibles responsabilitats penals d’alts càrrecs de Salut, com l’ex-consellera Alba Vergés. El Suprem no ha admès a tràmit el recurs de la Generalitat contra la sentència contenciosa-administrativa en considerar que el TSJC va aplicar correctament la normativa i va valorar adequadament els fets. A més, no veu interès cassacional en el cas.