28.02.2024 - 14:51
|
Actualització: 28.02.2024 - 17:39
La sala penal del Tribunal Suprem (TS) espanyol ha inadmès el recurs de cassació del president Quim Torra contra la sentència de l’Audiència de Barcelona, del maig del 2022, que confirmava la condemna a quinze mesos d’inhabilitació i una multa econòmica de 24.000 euros per un delicte de desobediència. Torra fou condemnat per no haver retirat una pancarta en favor dels presos polítics de la façana del Palau de la Generalitat.
Amb la inadmissió del recurs, el TS confirma la segona condemna pel mateix delicte. En la primera, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va condemnar a un any i mig d’inhabilitació per haver mantingut les pancartes abans de les eleccions espanyoles del 28 d’abril. Aquella inhabilitació, que va forçar l’expulsió de Torra de la presidència de la Generalitat, va acabar just el primer de gener passat. Ara aquesta segona condemna, ratificada pel Suprem, el torna a inhabilitar, i li impediria, per exemple, de ser candidat, tot i que és una opció que ell mateix ha descartat.
En la providència del Suprem publicada avui, i signada pel jutge Manuel Marchena, la sala destaca que no ha quedat acreditat, a partir de les al·legacions sobre vulneració de drets fonamentals o errors de substitució, el recurs de cassació.
En la sentència de la segona condemna, la magistrada va dir que, el 23 de setembre de 2019, la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa del TSJC havia comunicat personalment a Torra que havia de retirar abans de 48 hores la pancarta que deia “Llibertat presos polítics i exiliats” en català i anglès, juntament amb un llaç groc. I afegí que quan es va fer pública aquesta ordre, l’oficina de comunicació de la Presidència de la Generalitat ja havia dit que no retiraria la pancarta i que presentaria un recurs contra l’ordre de retirada. L’advocacia de la Generalitat va presentar un recurs abans d’acabar el termini, el 25 de setembre, en què demanava la suspensió de la mesura cautelar.
En la sentència també es va considerar que el fet de penjar una pancarta al balcó de la façana principal del Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, no formava part de l’exercici de la funció governativa ni representativa i, per tant, no era emparat per la inviolabilitat parlamentària. I que l’acció no es podia emparar en la llibertat d’expressió o ideològica perquè Torra no actuava com a ciutadà, sinó com a president de la Generalitat.
