Què pot passar si el Suprem espanyol permet als presos polítics d’anar a recollir l’acta?

El Tribunal Suprem espanyol resoldrà previsiblement demà si deixa en llibertat els presos polítics que són candidats al congrés i al senat espanyols el 28-A, segons que han confirmat fonts jurídiques a l’ACN. La setmana passada, les defenses de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva van demanar-ne l’alliberament no tan sols per a fer campanya, sinó també per a garantir-ne el dret de defensa i acabar el judici a fora de la presó.

Els lletrats Andreu Van den Eynde i Jordi Pina ja proposaven al tribunal algunes mesures alternatives per a garantir que assistiran al judici i no fugiran. Pina va arribar a oferir al tribunal el patrimoni dels seus clients com a garantia per a una possible fiança i també proposaven arrests domiciliaris dins de la ciutat de Madrid.

Els magistrats resoldran els escrits demà. Segons alguns mitjans, ja podrien avançar que deixaran sortir els presos polítics elegits el 28 d’abril per recollir l’acta. Avui hem sabut que també s’hi ha adherit la defensa de Joaquim Forn, candidat a la batllia de Barcelona el 26 de maig.

Què diu el reglament de les corts espanyoles?

El reglament del parlament espanyol estableix que l’acta s’ha de recollir presencialment i, per tant, el tribunal pot permetre que assisteixin a la sessió de constitució de la cambra el 21 de maig. Això implicaria que haguessin de pujar a l’estrada i jurar o prometre –per imperatiu legal– d’acatar la constitució espanyola.

Fonts del congrés espanyol puntualitzen que haurien d’anar a la Junta Electoral provincial corresponent a cercar l’acta que acredita que són diputats electes i dur-la al congrés. També hauran d’aportar documents i fer la declaració d’activitats. Però aquests tràmits, no cal que els facin personalment.

En acabat, tindrien l’obligació d’anar a la sessió del 21 de maig i acatar la constitució espanyola. Les mateixes fonts apunten que si no ho fan no hauran completat els tràmits i, per tant, no podran exercir plenament les funcions de diputat i, per exemple, ni cobrarien ni podrien votar ni participar en les deliberacions.

El Suprem també haurà de dir com es podrà articular la seva participació en les votacions, en cas de ser elegits. El reglament del congrés és molt restrictiu i només permet el vot a distància en cas de malalties que impedeixen el desplaçament, baixes de maternitat o lactància.

Petició de fer mítings a la presó

Els magistrats també tenen sobre la taula la petició de fer debats electorals dins la presó. La setmana passada, la Junta Electoral espanyola (JEC) va deixar a mans del Suprem la decisió d’autoritzar un debat electoral de candidats a les eleccions del 28 d’abril a la presó de Soto del Real, tal com va demanar Jordi Sànchez.

La JEC ha argumentat que l’òrgan competent per ‘decidir si mesures com les demanades són compatibles amb l’objecte de la detenció del candidat’ és la sala presidida per Manuel Marchena, que jutja els dotze dirigents independentistes. Per això, a la resolució que féu pública la JEC després de la reunió de dijous passat, declinava de resoldre la qüestió. Tanmateix, el document recorda que el Ministeri d’Interior espanyol, concretament el secretari general d’Institucions Penitenciàries, va desaconsellar de fer un debat polític al centre penitenciari.