08.04.2019 - 21:50
|
Actualització: 08.04.2019 - 22:51
Avui comencen a declarar en el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol els agents de la policia espanyola que van atacar col·legis electorals de la ciutat de Barcelona l’1-O. I alguns d’aquests col·legis, com el Ramon Llull i l’Escola Mediterrània, són els que van tenir més ciutadans ferits per causa de la brutalitat policíaca. Els agents que declararan ho fan a proposta de la fiscalia espanyola, per dir que van ser ferits durant la intervenció. D’aquesta manera, les acusacions volen demostrar una violència que justifiqui una condemna per rebel·lió; un relat que dos reputats experts de la policia del Regne Unit han desmentit en un informe que Manuel Marchena no va voler acceptar com a prova pericial.
Abans, encara han de declarar, avui, nou agents de la Guàrdia Civil que van atacar els votants de l’1-O en diversos col·legis, com ara Sant Carles de la Ràpita (Montsià), Vilabella (Alt Camp), Mont-roig del Camp, Garrigàs (Alt Empordà) i Esponellà (Pla de l’Estany). Tot seguit, començaran a declarar policies espanyols, entre els quals hi ha l’instructor de l’acta de la policia dels atacs a la Ciutat Vella de Barcelona; el de l’Eixample i el de Sants-Montjuïc.
Dimecres, el tribunal ha citat a declarar els instructors de l’acta de la policia espanyola al districte de les Corts, de Sarrià-Sant Gervasi i de Gràcia; i dijous, els d’Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Per a l’última sessió prevista aquesta setmana, dijous, hi ha citats dos policies perquè testifiquin sobre col·legis de l’1-O a Girona i a Lleida.
A causa de les càrregues i les agressions de la policia espanyola l’1-O a Barcelona, el titular del jutjat d’instrucció número 7 manté investigats una quarantena d’agents. En aquesta causa, la principal que hi ha oberta arreu del Principat contra els agressors, tant la fiscalia com l’advocacia de l’estat han amenaçat els denunciants, demanant que s’investigui els votants ‘per una voluntat rebel’ i per ‘accions tumultuoses’.
