El Suprem no accepta observadors internacionals i fa befa de la petició

La interlocutòria d’assenyalament del Tribunal Suprem espanyol ha refusat la petició de les defenses i de diverses organitzacions internacionals de drets humans de tenir observadors internacionals dins de la sala. El tribunal de l’1-O, presidit per Manuel Marchena, argumenta a la pàgina 55 de la interlocutòria que el fet que el judici sigui televisat ja dóna suficient publicitat. El Suprem segueix el criteri de la fiscalia i del govern espanyol, que no volien observadors a la sala.

A més de refusar la presència d’observadors, el tribunal aprofita la interlocutòria per a fer befa sibil·línament de la petició de les defenses. Concretament, el tribunal diu: ‘La sala coincideix plenament amb la defensa a l’hora de subratllar la importància d’observadors que converteixin la seva presència en un sa element de fiscalització de l’exercici democràtic de la funció jurisdiccional. Precisament per això s’ha acordat –superant així restriccions històriques encara vigents en la majoria dels països del nostre entorn– que les sessions del judici siguin televisades en directe i mitjançant streaming a la web’.

Vegeu el text de la interlocutòria.

A més, el tribunal se’n riu del fet que demanessin cinc places per a observadors internacionals perquè, afirma, amb l’emissió qualsevol ciutadà serà observador. El tribunal de l’1-O, per tant, diu que està a favor de la fiscalització del judici: ‘La conseqüència immediata és que qualsevol ciutadà que vulgui convertir-se en observador, nacional o internacional, del desenvolupament del judici podrà fer-ho. I no en el limitat nombre de cinc que suggereix la defensa. No existirà, per tant, cap límit numèric per al seguiment permanent i sense interrupció de les sessions del judici mitjançant senyal de televisió en directe o en streaming. La sala opta així per una fiscalització incondicionada de totes i cadascuna de les sessions del plenari. S’eludeixen d’aquesta manera els problemes que es derivarien de la falta d’acreditació, per aquells a qui les parts atribueixen la condició d’observadors imparcials, d’un estatut de neutralitat i independència econòmica respecte dels seus proponents’.

Havien demanat lloc a la sala Amnistia Internacional i Internacional Trial Watch. S’hi van afegir la Federació Internacional pels Drets Humans, que aplega 184 organitzacions estatals; EuroMed Rights, amb més de vuitanta organitzacions; Front Line Defenders, premi de drets humans de l’ONU el 2018; l’American Bar Association, amb més de 400.000 membres als EUA; i també Fair Trials, l’associació Antigone, l’Associació d’Advocats Europeus Demòcrates, l’Associació Europea d’Advocats per la Democràcia i els Drets Humans, el Comitè de Juristes pels Drets Humans, el Centre d’Estudis Legals i Socials, i la Confederació Magrebina d’Organitzacions pels Drets Humans.