24.01.2019 - 15:37
|
Actualització: 24.01.2019 - 16:30
El Tribunal Suprem espanyol ha refusat les dues querelles del col·lectiu de juristes Atenes contra el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Constitucional (TC) i contra el govern de Mariano Rajoy. Denunciaven la ‘prevaricació continuada’ de la cúpula judicial espanyola pels nomenaments de magistrats afins al PP i la ‘vulneració de drets fonamentals de participació política’ del govern Rajoy per haver impedit la investidura de Carles Puigdemont amb un recurs al TC.
La sala segona del Suprem, la mateixa que jutjarà els presos polítics, també ha resolt que l’associació Atenes pot haver comès ‘abús processal’ i ha obert una peça separada que pot acabar amb una sanció de sis mil euros al col·lectiu de juristes.
L’associació Atenes havia presentat dos recursos de súplica amb arguments jurídics que justificaven ambdues querelles. Es basaven en les conclusions dels informes del GRECO (Grup d’Estats contra la Corrupció) i les conclusions d’associacions de jutges, com la Francisco de Vitoria i Jutges per la Democràcia.
La primera querella, presentada el 27 d’abril, es dirigia al president del CGPJ, Carlos Lesmes, i a dinou càrrecs més de la cúpula judicial. Els acusava de manca d’imparcialitat i independència del poder judicial i advertia de la trama al CGPJ per a afavorir el PP, esquitxat per múltiples casos de corrupció.
El 7 d’agost, es va ampliar la querella arran de la designació de Carmen Lamela com a nova magistrada del Suprem, atès que consideraven que no tenia ni els mèrits ni la capacitat acreditada. Van denunciar l’assignació presumptament fraudulenta d’una plaça com a fiscal per a Sofía Marchena, filla del president de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena, amb la ‘col·laboració necessària’ de la directora de l’Escola Judicial, Gema Espinosa, muller del jutge Pablo Llarena.
La segona querella va interposar-se el 22 d’agost, contra Rajoy i els seus ministres per vulneració de drets polítics, i contra el president del TC, Juan José González Rivas, i deu magistrats més del tribunal, per un delicte de ‘prevaricació judicial’ per haver impedit la investidura de Puigdemont. L’associació Atenes argumentava en el recurs de súplica que el Suprem havia vulnerat la tutela judicial efectiva.
