El Suprem confirma tres multes de la JEC a Torra per “haver incomplert la neutralitat política”

El Tribunal Suprem espanyol ha desestimat els recursos de l’ex-president de la Generalitat Quim Torra contra tres acords de la Junta Electoral espanyola (JEC) de 2019 que el multaven per “incomplir el deure de neutralitat política dels poders públics en període electoral”. Ha confirmat dues multes de 3.000 euros i una de 2.500, ja que ha considerat que es tracta d’acords “conformes a dret” i veu les sancions “proporcionals”. Les multes són per l’exhibició de llaços grocs i altres símbols “partidistes” en façanes d’edificis públics, per l’emissió d’un missatge institucional per Sant Jordi amb contingut coincident al de formacions polítiques que es presentaven a les eleccions i per un correu dirigit a funcionaris.

En un piulet, Torra ha dit que “per descomptat” no pensa pagar-les: “Era el meu deure fer públic que al seu estat, com va denunciar l’ONU, es persegueix els dissidents i s’empresona a qui discrepa.” A més, retreu al Poder judical espanyol que al piulet on fan pública la sentència el tractin com a “Joaquim Torra”. “Per vostès, el President Torra, rectifiquin. Aniria bé que tinguessin una mica de respecte i educació”, afegeix.

Benvolguts, per vostès, el President Torra, rectifiquin. Aniria bé que tinguessin una mica de respecte i educació. Per descomptat, no penso pagar-les. Era el meu deure fer públic que al seu Estat, com va denunciar l’ONU, es persegueix els dissidents i s’empresona a qui discrepa. https://t.co/sZ7rUQpzGn

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) March 18, 2021

La sala contenciosa-administrativa sosté que, en el cas de l’exhibició de llaços grocs i estelades, no representen a tots els ciutadans de Catalunya i afavoria algunes formacions polítiques que es presentaven a les eleccions espanyoles. Pel que fa al missatge de Sant Jordi, el Suprem creu que va fer “manifestacions incompatibles amb el seu deure de neutralitat” en període electoral i que no es pot emmarcar en la llibertat d’expressió. “Els drets fonamentals no estan concebuts com a instrument dels poders públics, sinó com a mitjà de protecció dels ciutadans”, diu la sentència.

En relació amb el tercer acord, sobre el correu electrònic dirigit a funcionaris de la Generalitat també per Sant Jordi, el Suprem diu que parlar de “nefast 155” o “d’exili” del president Carles Puigdemont és una “valoració política d’uns fets”. El Suprem remarca que són fets que no serien sancionables si no fos perquè es van produir durant una campanya electoral, subjecta a un règim jurídic específic.