26.05.2021 - 18:52
|
Actualització: 26.05.2021 - 20:15
Manuel Marchena i la resta de magistrats del Suprem que van condemnar els presos polítics han posat les bases perquè la concessió dels indults sigui impossible. O si més no perquè sigui revocable al Suprem mateix, a la sala contenciosa-administrativa. Era previsible que l’informe preceptiu del tribunal sobre les peticions d’indult fos negatiu, però calia veure quina càrrega política hi posava Marchena i quins arguments feia servir per complicar al govern espanyol una decisió com aquesta. I el jutge ha anat lluny, molt lluny, perquè no sols ha dit que els indults no complirien el requisit de justícia, equitat i conveniència pública, sinó que ho ha aprofitat per pressionar més Sánchez per la dreta, per passar comptes amb els presoners –especialment amb Jordi Cuixart–, per a inflamar la demonització de l’independentisme, per a instigar-ne encara més la persecució (perquè el fa perseguible, sospitós de ser “legítim”) i per a tergiversar les resolucions internacionals que denuncien la situació dels presos i que palesen que hi ha hagut una violació sistemàtica de drets fonamentals.
Per començar, Marchena ataca tothom. Dels qui van fer les peticions dels indults, en diu que ho van fer malament perquè volen que l’indult esdevingui una mena de recurs d’alçada contra la sentència condemnatòria, i sobretot perquè no presenten arguments individualitzats d’equitat o justícia sinó que presenten la demanda col·lectivament, amb un “subjecte actiu plural que respondria a la denominació dels presos del procés”, vinculats “per coincidència ideològica”. És el seu argument per negar en tot moment que siguin presos polítics. I per això mateix també critica la Generalitat, com a administració penitenciària, de qui diu que “ha entrebancat la nostra tasca fent aquesta unificació contumaç del tractament penitenciari del conjunt dels presos del procés.”
El jutge no en té prou de dir que no veu motiu de concessió dels indults, i sembla que tingui la necessitat (per l’agressivitat verbal emprada) de blasmar els presos. “És una manera equivocada i pertorbadora de concebre la responsabilitat penal”, diu el tribunal quan parlen d’ells mateixos com a presos polítics. I no els perdona que el deixessin plantat quan els va donar un termini de cinc dies perquè es pronunciessin sobre la conveniència de rebre l’indult. No li van voler respondre, perquè hi van veure una voluntat d’humiliar-los. Era un tràmit no requerit per la llei, que el tribunal es va empescar per forçar una posició, bo i sabent que els presos havien expressat públicament el desacord amb el component de penediment que pot tenir l’indult.
Un tràmit enverinat
Aquell tràmit sobrevingut era enverinat, perquè ara Marchena l’utilitza per dir que el seu informe, que no és vinculant però és preceptiu, pot ser mancat “d’elements decisius” i que podria ser un “impediment formal” que ell i el tribunal salven mercès a “una interpretació flexible”. És una de les parts més importants de l’informe, perquè és allà on el jutge mira de donar arguments formals perquè la concessió de l’indult no tingui validesa. La llei de l’indult diu en l’article 19 que el poden demanar no sols els condemnats, sinó també familiars o qualsevol altra persona en nom seu. La interpretació que fa Marchena és que aquest “en nom seu” obliga els afectats a adherir-se d’alguna manera a aquestes peticions, que van fer, per exemple, l’advocat Francesc Jufresa, la UGT de Catalunya i els ex-presidents del Parlament de Catalunya.
Com que no ho van fer, Marchena hi veu una falta, i la posa de manifest. És important de destacar que la darrera paraula no la té necessàriament el govern espanyol, que publica el dret de concessió o de denegació de la petició d’indult. Perquè, d’ençà del 2001, la sala tercera, la contenciosa-administrativa, del Suprem té la capacitat de revisar i de revocar, si escau, les decisions sobre indults del consell de ministres que hagin estat impugnades. I tant el PP com Vox ja han anunciat que impugnarien qualsevol aprovació dels indults. Els precedents de revocació d’acords del govern espanyol sobre indults (la majoria dels casos per denegació) han estat per causes formals, de procediment, sense discutir mai el fons ni el contingut dels arguments.
El concepte clau: l’arbitrarietat
Però hi ha un precedent, del 2013, en què la sala tercera del Suprem va vorejar la revocació sobre el fons, perquè va parlar per primera vegada de l’arbitrarietat del govern espanyol a l’hora de concedir un indult. Van revocar l’indult al conductor kamikaze Ramon Jorge Rios Salgado, condemnat a tretze anys de presó per haver conduït contra direcció cinc minuts per l’autopista AP-7. Va matar un home. El Suprem va revocar aquell indult amb uns arguments que cal tenir en compte, perquè són segurament el precedent més clar en cas que el govern espanyol indulti els presos polítics. La sala tercera deia que aquell indult no era vàlid perquè el govern espanyol no havia exposat les raons de “justícia, equitat o utilitat pública”; que els fonaments que contenia el decret en què es va aprovar no tenien “lògica jurídica”; i que no excloïen l’arbitrarietat en la decisió. Heus ací el concepte en què es fonamentaran molt segurament els recursos d’impugnació contra els indults que hi pugui haver: l’arbitrarietat. I encara més perquè aquella sentència del 2013 deia que per a esvair la sospita d’arbitrarietat calia fonamentar molt més la decisió favorable a un indult quan hi havia informes contraris de la fiscalia i del tribunal sentenciador.
I aquest és el cas. L’informe del Suprem és molt agressiu. Especialment amb Jordi Cuixart, a qui Marchena agafa d’exemple de no-penediment. El jutge es nota enfurismat, no únicament perquè els presos no li van fer cabal i no li van enviar els escrits que els demanava, sinó perquè el president d’Òmnium, que sí que ho va fer, li va respondre que no es penedia de res. I ho va fer d’una manera que ha dut Marchena a fer un dels atacs polítics més evidents i més denunciables a la justícia internacional de tots els que ha fet sobre la causa contra el procés. Cuixart va dir a Marchena que la seva prioritat no era sortir de la presó sinó la resolució del conflicte polític, començant per l’amnistia com a resposta col·lectiva en compte de l’indult, i que no es penedia de res, que tot allò que va fer ho tornaria a fer.
La resposta del magistrat: “Aquestes paraules són la millor expressió de les raons per les quals l’indult es presenta com una solució inacceptable per a l’anticipada extinció de la responsabilitat penal. Expressen una actitud antidemocràtica, en la qual la pròpia consciència i el compromís social que cada ciutadà subscriu l’autoritzaria a fer miques les bases de la convivència, a convertir en ineficaces les resolucions dictades pels jutges i tribunals d’un determinat territori […], a vulnerar els drets fonamentals d’aquells ciutadans que no comparteixin aquests principis o aquesta consciència individual.”
Va més enllà, quan compara la demanda d’amnistia que fa Cuixart i que fan tots els presos amb l’aplicació de les lleis de punt final per part de règims dictatorials, com l’Argentina de Raúl Alfonsín, per a esquivar les responsabilitats en la repressió. És a dir, Marchena qualifica una demanda central de l’independentisme, i per extensió l’independentisme mateix, de totalitarista. Fins i tot diu en l’informe que “els ideals” dels presos són de “qüestionable legitimitat constitucional”. A Marchena li cremen encara les darreres paraules dels presos en el judici: “El missatge transmès pels condemnats en l’exercici del dret de la seva darrera paraula [en el judici] i en les seves posteriors declaracions públiques és ben expressiu de la seva voluntat de reincidir en l’atac als pilars de la convivència democràtica, assumint fins i tot que la lluita pels seus ideals polítics –de qüestionable legitimitat constitucional– autoritzaria la mobilització ciutadana per a proclamar la inobservança de les lleis, la substitució del cap de l’estat i l’unilateral desplaçament de la font de la sobirania.”
El tribunal troba inacceptables els indults i fins i tot nega la legitimitat de l’independentisme en un sol informe. Estableix les bases jurídiques per a poder demanar la revocació i alimenta encara més la campanya mediàtica i política que ha engegat la dreta espanyola, que promet una guerra oberta, a les pantalles i als carrers.
