06.04.2022 - 14:06
|
Actualització: 06.04.2022 - 16:06
Manuel Marchena, president de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol, ha convocat un ple el 31 de maig perquè els setze magistrats que el conformen resolguin de manera definitiva el cas de Tamara Carrasco. Concretament, el ple ha de resoldre el recurs presentat per la fiscalia del Suprem, que no va estar d’acord amb la decisió del jutjat penal 25 de Barcelona d’absoldre l’activista d’un delicte d’incitació als desordres públics.
El jutge Marchena convoca a tots els jutges de la sala segona del Tribunal Suprem per decidir que fan amb el meu cas: 16 jutges.
Com sempre, endavant, poc a poc i bona lletra 💪
Gràcies Benet per la teva ajuda. https://t.co/6V13JxrZVv
— Tamara Carrasco (@TamaraVila83) April 6, 2022
N’ha informat Carrasco mateix en un piulet en què adjuntava la comunicació de la interlocutòria. Els jutges encarregats de deliberar sobre el cas seran Manuel Marchena, Pablo Llarena, Carmen Lamela, Andrés Martínez, Julián Sánchez Melgar, Miguel Colmenero, Juan Ramon Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo, Ana María Ferrer, Vicente Magro, Susana Polo, Eduardo Porres, Ángel Luis Hurtado, Leopoldo Puente i Javier Hernández.
Carrasco ha estat absolta dues vegades de l’acusació d’haver vulnerat l’article 559 del codi penal. La primera, al jutjat penal 25 de Barcelona i la segona, a l’Audiència de Barcelona. Tot això, després d’haver passat més d’un any confinada i amb el seu dret fonamental de lliure circulació limitat. No hi ha cap precedent a l’estat espanyol de condemna per aquest article, que va ser introduït pel govern del PP en la polèmica reforma del codi penal del 2015.
L’article 559 del codi penal castiga la difusió de missatges que incitin als desordres públics i els considera públics encara que s’hagin enviat en un grup de WhatsApp. La fiscalia insisteix a condemnar Carrasco per aquest delicte, malgrat l’absolució de dos tribunals i malgrat que es podria establir un precedent perillós per a l’exercici de drets fonamentals, tal com alerta el seu advocat, Benet Salellas.
Carrasco, que va ser acusada de terrorisme i va tenir prohibit de sortir del seu municipi durant més d’un any, va ser finalment acusada per la fiscalia d’un delicte d’incitació als desordres públics pel qual demanava set mesos de presó. Tanmateix, un tribunal de primera instància i l’Audiència de Barcelona van argumentar que Carrasco no havia incitat a res en els missatges de WhatsApp, que eren el fonament de l’acusació i que mai s’ha esclarit com van ser obtinguts per la Guàrdia Civil espanyola.
