15.07.2019 - 21:50
No hi pot haver sentència del judici contra el procés fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no es pronunciï sobre la immunitat d’Oriol Junqueras. Heus ací una condició necessària perquè Manuel Marchena i els altres sis magistrats de la sala que va jutjar els presos polítics es pugui pronunciar, perquè aquesta mateixa sala va formular el proppassat 1 de juliol una qüestió prejudicial al TJUE, amb seu a Luxemburg, sobre quin era l’abast de la immunitat de Junqueras. ‘Si tu dius que no saps amb certesa si Junqueras té immunitat, vol dir que consideres la possibilitat que potser sí que en té’, deia l’advocat Andreu Van den Eynde en aquesta entrevista recent a VilaWeb. La resposta no arribarà fins d’aquí a uns quants mesos, i fins aleshores no hi hauria d’haver cap mena de sentència.
És més, depenent de quina fos la resposta de Luxemburg, el Tribunal Suprem hauria de sol·licitar un suplicatori al Parlament Europeu per a poder continuar el procediment. Perquè el tribunal es va avenir a preguntar sobre la immunitat, tal com demanava la defensa de Junqueras, però formulant a la justícia europea la pregunta que li va semblar pertinent. I és així que el Suprem demana al Tribunal de Luxemburg que aclareixi si Junqueras disposa d’immunitat des del moment mateix que va ser elegit eurodiputat en les eleccions del 26 de maig o bé si s’ha de fer una interpretació més restrictiva del Protocol sobre Privilegis i Immunitats de la Unió Europea, segons el qual la immunitat s’adquireix des de la primera sessió al Parlament Europeu, que va tenir lloc el 2 de juliol a Estrasburg.
És una qüestió rellevant d’aclarir per al tribunal, perquè fins ara ha argumentat totes les decisions de privació de llibertat i de prohibició d’assistir a l’acte de promesa de la constitució espanyola dient que Junqueras no tenia immunitat perquè –segons el Suprem– la immunitat només es pot assolir després d’aquest acte de promesa i de la posterior comunicació per part de la Junta Electoral espanyola de la llista d’eurodiputats al Parlament Europeu. El Suprem ja es va contradir quan va impedir a Junqueras d’assistir a la constitució de l’eurocambra a Estrasburg, tot i que uns mesos enrere l’havia deixat anar a la sessió constitutiva del congrés espanyol a Madrid.
Si el TJUE respon que Junqueras té immunitat des del moment que fou elegit (o quan el seu nom va aparèixer a la llista d’eurodiputats proclamats en el BOE del 14 de juny, cosa que els magistrats espanyols amaguen al Tribunal de Luxemburg), confirmarà que s’han vulnerat els seus drets polítics i la seva llibertat de moviments. I també els drets polítics dels seus votants. I si fos així, el Suprem hauria de demanar un suplicatori al Parlament Europeu per a suspendre la immunitat de Junqueras. La petició, la rebria directament el president de l’eurocambra, David Sassoli, que ho comunicaria al ple i la remetria a la comissió d’afers jurídics del parlament, que hauria d’analitzar el cas, demanant-ne informació i escoltant el diputat afectat. I en una sessió a porta tancada la comissió aprovaria un document recomanant al Parlament Europeu que aprovés la petició de suplicatori o que la desestimés, i en una sessió plenària es prendria una decisió en una votació per majoria simple. Mentrestant, durant tot el temps que durés aquesta tramitació, Junqueras disposaria d’immunitat i de la seva condició d’eurodiputat.
El parany
Però el Tribunal Suprem espanyol no està pas disposat a passar per això. Ja va impedir que s’arribés a aquesta situació mantenint Junqueras a la presó, impedint que complís el requisit imposat per les autoritats espanyoles de prometre la constitució, d’una banda, i que pogués anar a la sessió d’Estrasburg del 2 de juliol, d’una altra. I tampoc sembla que ho vulgui permetre per més que la resolució del TJUE sigui favorable a Junqueras. En la interlocutòria que Marchena i els altres magistrats de la sala van signar l’1 de juliol, introduïen aquest advertiment: ‘L’objecte de la qüestió prejudicial se suscita en la peça de situació de privació de llibertat. El seu tractament processal és autònom, tot i que sempre en relació de dependència amb la causa principal.’ És a dir, que el tribunal tracta com una peça separada de la principal la qüestió de la privació de la llibertat de Junqueras. ‘Ja veurem què fa el Suprem, perquè ha fet la pregunta dins una peça separada. Pot ser que tinguin la intenció de desvincular-la de la principal’, deia Van den Eynde.
Així continuava l’argument del tribunal: ‘La resolució a adoptar [per part del TJUE], amb l’auxili de la qüestió que es promou, afecta un incident autònom en l’esmentada peça de situació personal […], de manera que no condicioni el contingut del nostre pronunciament a l’hora de donar resposta a la pretensió acusatòria que s’exerceix.’ Volen aïllar la situació de Junqueras de la resta dels acusats i no quedar lligats de mans a la decisió que prengui el TJUE per poder dictar sentència. El procediment accelerat que se segueix a Luxemburg per a respondre la qüestió prejudicial pot durar uns quants mesos, i –si calgués– el procediment d’un suplicatori es podria allargar unes quantes setmanes i mesos més. El Suprem no controlaria el calendari, ni tampoc la situació de Junqueras, que és ni més ni menys que ‘el motor de la rebel·lió’, segons la fiscalia.
Però hi pot haver una condemna de tots els acusats tret de Junqueras? Hi pot haver una sentència condemnatòria que afecti tots els acusats, inclòs Junqueras, abans no s’hagi pronunciat el Tribunal de Luxemburg? El Suprem ja ha preparat el terreny per poder-ho fer. I encara podria tenir l’aval del Tribunal de Luxemburg, si finalment els jutges del TJUE dictaminen que la qüestió de la immunitat de Junqueras depèn d’allò que decideixin els tribunals espanyols. Les consideracions que va fer el jutge únic que va veure el cas de Carles Puigdemont i de Toni Comín sobre la petició de mesures cautelars per a poder assistir al ple del Parlament Europeu a Estrasburg anaven en aquesta línia. I va denegar les cautelars. No va entrar de ple en la qüestió de fons, que és si allò que han decidit més de dos milions de ciutadans europeus pot ser tombat i invalidat per uns jutges.
