28.07.2021 - 15:00
|
Actualització: 29.07.2021 - 11:53
El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la nul·litat del decret del govern que va regular les eleccions del maig del 2019 a les cambres de comerç catalanes, que en el cas de la de Barcelona van donar la presidència a Joan Canadell. Segons el tribunal, el govern va passar per alt el tràmit d’informació pública.
La sala contenciosa del Suprem ha acordat de no admetre els recursos que la Generalitat i les cambres de comerç de Catalunya van presentar contra la sentència del març de 2020, en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declarava nul el decret de 2018 que regulava aquell procés electoral.
Això converteix en ferma la sentència del TSJC, que imposa a la Generalitat i a les cambres de comerç el pagament de les costes del procés judicial, que va començar arran d’un recurs de l’empresa Staff Pavillion en què qüestionava la legalitat del procés electoral per haver-se omès el tràmit de participació ciutadana, entre més suposades irregularitats.
Canadell va guanyar les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona amb majoria absoluta, al capdavant d’una candidatura independentista vinculada a l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), però el mes de gener va abandonar la presidència de la Cambra per concórrer amb JxCat a les eleccions catalanes, en què va sortir elegit diputat.
En la sentència, el tribunal no posa en dubte el sistema de votació utilitzat en el procés electoral, però considera que el govern va vulnerar el dret dels ciutadans a la participació, establert en la llei de transparència, sense que això fos justificat per “raons d’urgència”.
La sala recorda que la llei reconeix el dret dels ciutadans a participar en l’elaboració de normes mitjançant la publicació dels documents a la web i que aquest fet no ha de demorar la tramitació.
Alhora assenyala que, en l’expedient administratiu del decret (aprovat el juliol del 2018) consta un document, sense data i sense signatura, que sosté que la necessitat d’aprovació de la norma és “peremptòria”, arran de la imminent obertura del procés electoral per part de l’estat a partir del 2 d’octubre i fins al 30 de setembre de 2018.
Per al TSJC, “aquesta cronologia no permet d’entendre que s’està en una situació d’urgència”, tenint en compte que el marc legislatiu bàsic de l’estat era definit per una llei del 2014 que obligava les autonomies a adaptar-hi la seva normativa, abans del 31 de gener de 2015.
Segons la sentència, la Generalitat tampoc no pot justificar motius d’urgència per a limitar els drets dels ciutadans a la participació, perquè aquesta urgència, “que tampoc no és tal”, ha estat originada –diu– per l’administració.
La sentència del Suprem, que ara entrarà en fase d’execució perquè és ferma, pot repercutir en els divuit procediments en curs als jutjats contenciosos administratius contra el procés electoral de les cambres de comerç catalanes.
La Cambra de Barcelona creu que la sentència no afecta el resultat de les eleccions del 2019
La Cambra de Comerç de Barcelona creu que la sentència del Suprem no hauria d’afectar al resultat de les eleccions que van dur a la presidència Joan Canadell. Fonts de la Cambra han dit a VilaWeb que, si de cas, la resolució pot afectar la pròxima convocatòria electoral.
“És una sentència que va en contra de la Generalitat. No afecta les cambres ni les eleccions del 2019 ni les candidatures que s’hi van presentar. En tot cas, la sentència obliga la Generalitat a tenir-la en compte en endavant”, diuen els representants de la cambra.
Fonts del Departament d’Empresa i Treball, encapçalat ara per Roger Torrent, han dit a EFE que la qüestió ve de la legislatura passada. Ara, afegeixen, el govern se centra a preparar el decret que donarà cobertura a les noves eleccions a les cambres de comerç.
