El Suprem s’alia amb la fiscalia perquè les instruccions del govern català a les escoles incloguin el castellà

El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat les interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que van inadmetre el recurs de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) contra uns documents publicats a la web del Departament d’Educació sobre l’organització i la gestió dels centres educatius per al curs 2022-2023, que feien referència, entre més aspectes, al tractament i ús de les llengües en el sistema educatiu. Ara ha acordat de tornar les actuacions al TSJC perquè es pronunciï sobre les qüestions de fons plantejades en el recurs, tot comprant els arguments de la fiscalia i de l’entitat espanyolista.

El TSJC va sentenciar, en el seu moment, que els documents no eren recurribles perquè tenien naturalesa normativa, però, en canvi, el Suprem conclou que les indicacions sí que es desenvolupen en la regulació legal de l’ús de les llengües a l’ensenyament. Així, el tribunal diu que no sembla que sigui una “mera instrucció de servei o circular de consum domèstic, sinó una mica més, de manera que no està justificat considerar que no és recurrible”.

En la sentència, el Suprem recull que l’AEB i la fiscalia van destacar en els seus escrits que als documents impugnats hi havia “absència de tota menció al castellà, que també és llengua oficial a Catalunya”, cosa que l’advocat de la Generalitat va defensar que no havia d’entendre’s com a exclusió. No obstant això, la sentència afirma que els documents “no semblen cohonestar-se amb la presència juntament amb la llengua catalana de la castellana”.

Al mateix temps, el tribunal recull que, per a la fiscalia, comporten “un ecosistema, un plantejament totalitzador que excedeix de les previsions legals, precisament per la seva voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en què la llengua catalana sigui un factor bàsic d’integració social”. El Suprem indica que els documents mostren una dissonància amb les prescripcions normatives que tenen la perspectiva de la garantia que els alumnes assoleixin el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l’ensenyament obligatori, i que aniria en contra de l’Estatut i la constitució espanyola.

“La conclusió a què condueix tot el que hem dit, és que, efectivament, el Departament d’Educació ha introduït, mitjançant els documents impugnats, elements diferents dels que contenen els preceptes referits i que pretenen vincular tots els àmbits sobre els quals es projecten, els quals van més enllà del pròpiament intern de l’administració”, indica la sentència. Com a colofó, la resolució estableix com a criteri general que “les instruccions de les autoritats educatives sobre el projecte educatiu dels centres docents que transcendeixin l’àmbit intern de la mateixa administració i continguin elements que excedeixin de la mera informació, són susceptibles de recurs contenciós administratiu.”