El Suprem pot tornar a tancar els presos polítics a la presó?

La situació dels presos polítics, que van ser indultats pel govern espanyol l’estiu del 2021, ha fet un tomb important. La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem espanyol s’ha esmenat a si mateixa i ha acceptat de tramitar els recursos del PP, Ciutadans i Vox en contra dels indults. En aquest sentit, el tribunal considera que la decisió del 20 de gener va ser precipitada.

Evidentment, aquest canvi de parer no implica la revocació immediata dels indults, però ha obert la porta a un procediment judicial que s’allargarà uns quants mesos i serà ple d’incerteses. Tècnicament, segons que estipula l’article 18 de la llei dels indults del 18 de juny de 1870, la mesura de gràcia és irrevocable. Tanmateix, la realitat és molt diferent.

D’ençà del 2001, la sala tercera del Suprem té l’atribució de revisar i revocar indults, però sense valorar directament el fons de l’argumentació del govern espanyol, que se sustenta en els principis de justícia, equitat i utilitat pública. Ara bé, els jutges sí que poden entrar en les qüestions de forma, és a dir, si el govern ha respectat tots els requeriments formals que exigeix la llei.

Tenint en compte això, si el govern de Pedro Sánchez va complir tots els passos necessaris per a aprovar els indults als presos polítics, la cosa més sensata és suposar que el Suprem acabarà desestimant els recursos del PP, Vox i Ciutadans. El problema és que una cosa és què diu el paper i una altra, el camp d’actuació real –ple de grisos i penombres– de la sala tercera.

Amb el pas dels anys, els jutges que revisen els indults s’han endinsat com més va més en terrenys més propis de la motivació de la mesura que no pas de la forma, de manera que han fet pràcticament invisible la frontera entre una cosa i una altra. El cas més cridaner va ser el 2013, quan el Suprem va revocar la mesura de gràcia a un conductor kamikaze perquè considerava que el govern espanyol havia actuat de manera arbitrària, és a dir, que no havia motivat prou la concessió de l’indult tenint en compte que els informes del tribunal sentenciador i de la fiscalia eren contraris.

La inclusió d’aquest concepte, el d’arbitrarietat, alimenta la incertesa que sobrevola els presos polítics arran de la tramitació dels recursos del PP, Vox i Ciutadans. Cal tenir en compte que la secció cinquena de la sala tercera, que és formada per Inés Huerta, Wenceslao Olea, Fernando Román, Ángel Arozamena i Octavio Juan, és de majoria conservadora i fins i tot hostil a les mesures de gràcia als presos polítics.

La conservadora Huerta, que va accedir a la sala el gener passat, és qui ha forçat una nova votació sobre els recursos. Els jutges Olea i Román, també d’ideologia conservadora, li han fet costat i han imposat el seu parer per tres vots a dos. Només Arozamena i Juan s’han oposat a la revisió.

Arribats en aquest punt, amb el qual comença un nou procediment judicial que es pot allargar mesos, és important destacar que Olea i Román ja van redactar el gener passat un vot particular en contra de la inadmissió dels recursos. En aquell text, deien que tombar els recursos contra els indults podia comportar la creació de “parcel·les d’immunitat” per al poder polític.