El Suprem espanyol estudia els recursos contra la sentència dels atemptats del 17-A

El Tribunal Suprem espanyol estudiarà avui, 15 de novembre, els recursos que les defenses i unes quantes acusacions han presentat contra la sentència de l’Audiència espanyola dels atemptats del 17 d’agost del 2017. El tribunal el presideix el jutge Manuel Marchena, acompanyat dels magistrats Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Javier Hernández.

Fonts judicials han explicat a Europa Press que la sala penal analitzarà els recursos dels tres condemnats i d’unes quantes acusacions, que insisteixen a incloure en el ple de càrrec el delicte d’assassinat terrorista que va ser descartat per l’Audiència espanyola. La fiscalia no ha impugnat la decisió.

Rebaixa de la pena

En la sentència, publicada el 27 de maig de 2021, es va condemnar a penes de 53 anys, 46 i 8 els tres acusats del 17-A, Mohamed Houli Chemlal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza. Els dos primers van ser acusats pels delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius de caràcter terrorista; i estralls en temptativa de caràcter terrorista, en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu. Ben Iazza va ser condemnat per col·laboració amb organització terrorista. La sala d’apel·lacions de l’Audiència espanyola va estimar parcialment els recursos presentats per Chemlal i Oukabir i els va rebaixar de deu anys la pena original. Van considerar que no tenien veritable intenció d’atemptar amb la segona explosió a la casa d’Alcanar, que va ferir uns quants bombers i policies que feien tasques de desenrunament i investigació.

Els magistrats van donar per bons els fets provats a la primera sentència i descartaren de condemnar els acusats pels setze assassinats comesos per la resta de membres de la cèl·lula gihadista a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils –tal com demanaven les acusacions. Segons els magistrats, Chemlal, Oukabir i Ben Iazza no tenien coneixement d’aquestes accions ni hi van participar.

“Fora del domini”

Les acusacions adduïen que els terroristes podien ser condemnats pels delictes d’assassinats i lesions. Ara, els magistrats van creure que això es basava tan sols en la integració a la cèl·lula gihadista, a l’adoctrinament durant anys i a uns quants fets que són constitutius dels delictes pels quals van ser condemnats, i que no eren indicis ni proves suficients per a sentenciar-los per uns altres actes il·lícits. “Van restar fora del seu domini, i això amb independència que preparessin un gran atemptat, probablement de gravíssimes conseqüències”, van dir.

Els magistrats afegeixen: “No es pot confondre la responsabilitat penal que implica la pertinença a l’organització criminal amb l’exigible per la comissió dels diversos delictes que puguin arribar a executar-se al seu si, perquè […] no és possible d’establir presumpcions de responsabilitat pels delictes concrets executats derivades del simple fet de ser integrant de l’organització.”

L’explosió d’Alcanar

Els magistrats van centrar l’anàlisi en els fets de la casa d’Alcanar, on es van guardar els explosius que la cèl·lula gihadista tenia previst de fer servir i on dies abans hi hagué dues explosions, en una de les quals va morir l’imam de la mesquita de Ripoll, Abdelbaki es-Satti.

“Aquesta absència de dol, ni tan sols eventual, fa que no puguin ser sancionats per les lesions produïdes als 29 afectats. […] La pena a imposar és la corresponent al delicte més greu, els estralls imprudents, a la meitat superior”, diuen.

A més, l’Audiència espanyola va refusar la pretensió d’algunes acusacions de declarar la responsabilitat patrimonial de l’estat espanyol, cosa que consideren una negligència inexplicable, perquè no han adoptat les prevencions necessàries per a evitar la venda d’explosius que va desencadenar fets com els d’Alcanar, els quals alhora van acabar originant els atemptats.