16.10.2024 - 09:38
|
Actualització: 16.10.2024 - 11:29
El Tribunal Suprem espanyol ha acordat d’obrir una investigació contra el fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets, del qual l’acusa la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Aquesta mesura és inèdita, perquè és la primera vegada que s’encausa el cap del ministeri fiscal. En cas de ser processat, García Ortiz podria ser forçat a dimitir. La seva figura ha originat fortes tensions dins el món judicial perquè va desautoritzar els fiscals del Primer d’Octubre i va imposar el criteri favorable a l’aplicació de la llei d’amnistia.
La tinenta fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez-Conde, s’ha mostrat contrària a la investigació –al·lega que els fets no són constitutius de delicte– i n’ha demanat l’arxivament. Però el Suprem ha decidit de no seguir el criteri de la fiscalia, després d’haver estudiat l’exposició raonada que el juliol passat va elevar el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) arran de la querella presentada per la parella de Díaz Ayuso, Alberto González Amador. La querella acusa García Ortiz de revelació de secrets per la difusió d’una nota informativa de la fiscalia de Madrid, en què es detallava un intercanvi de correus entre l’advocat de González Amador i el fiscal Julián Salto, arran de la investigació per un presumpte frau fiscal. García Ortiz mateix va assumir la responsabilitat d’aquell comunicat.
El TSJM va considerar que la difusió de la nota excedia la finalitat al·legada per la fiscalia, que era desmentir una falsedat, i va dir que contenia informació que no es podia fer pública. “A més de contenir més dades que les publicades als mitjans, la nota divulga informació que no pot ser revelada a tercers”, va dir el tribunal.
La fiscalia, per la seva banda, va defensar que calia explicar la cronologia dels fets i dels correus electrònics per evitar la confusió creada per alguns mitjans de comunicació, que n’havien alterat l’ordre temporal. A més, va remarcar que “cap extrem dels continguts de la nota informativa” no era desconegut quan es va fer pública, per la qual cosa va considerar la conducta de García Ortiz “innòcua” i “sense cap mena de lesivitat”.
