19.07.2023 - 11:04
|
Actualització: 19.07.2023 - 12:50
El Tribunal Suprem espanyol (TS) ha anul·lat una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que va autoritzar l’execució forçosa de desallotjament d’una família vulnerable amb dos menors d’edat, en considerar que no es va comprovar “de manera prèvia i fefaent les mesures de cautela necessàries per assegurar la deguda protecció dels menors”.
La sentència recull el cas d’una família que rep la renda mínima d’inserció i “es troba sota la intervenció dels serveis socials”, que ocupava una casa situada al barri madrileny de San Blas, propietat de l’Institut de l’Habitatge de Madrid (Ivima).
Segons relata el Suprem, en una sentència a la qual ha tingut accés Europa Press, la Comunitat de Madrid (CAM) va sol·licitar autorització judicial per entrar i desallotjar l’habitatge, però el Jutjat Contenciós-Administratiu Número 24 li va denegar la petició en considerar que la CAM no va adoptar “mesures prèvies i adequades per a la protecció efectiva dels interessos dels menors”.
El govern regional va recórrer llavors al TSJM, que li va donar la raó argumentant que “el judici de ponderació que s’ha de realitzar en els casos de presència de menors en el domicili no afecta la decisió d’entrada, sinó a la manera en què l’administració ha d’executar-la”.
“És a dir, considerem que la protecció dels menors afecta no al ‘què’ de l’autorització sinó més aviat al ‘com’ de la mateixa”, va raonar el TSJM.
La sala del contenciós-administratiu del Suprem, en una ponència de la magistrada María Isabel Perelló, anul·la la decisió del TSJM i ratifica la del jutjat de primera instància, alineant-se així amb la mare dels menors, la qual va argumentar que el tribunal regional “no va ponderar adequadament la presència al domicili de persones vulnerables i es va limitar a preveure una sèrie de cauteles insuficients per a la protecció d’aquestes”.
Efectivament, el Suprem afirma que el TSJM “va autoritzar l’entrada al domicili coneixent la presència de persones vulnerables, en concret dos menors, però sense verificar de manera prèvia i fefaent les mesures de cautela necessàries per assegurar la deguda protecció d’aquests menors”.
“L’òrgan judicial es va limitar a informar de l’autorització d’entrada a la Comissió de Tutela del Menor de la Conselleria de Serveis Socials de la comunitat autònoma perquè aquest organisme adoptés les mesures de protecció necessàries per als menors”, reprova.
La sala tercera explica que, “encara que s’ordena a la mencionada Comissió de Tutela de la Conselleria de Serveis Socials que ha de comunicar les mesures adoptades al jutjat que ho va autoritzar, es tracta d’una notificació ‘a posteriori’, és a dir, ja produït el desallotjament de l’habitatge”.
