El Suprem condemna a un any de presó l’ex-cap de la policia espanyola per haver revelat secrets de Pujol Ferrusola

La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la condemna d’un any de presó a Eugenio Pino, ex-director adjunt operatiu de la policia espanyola, per un delicte de revelació de secrets de Jordi Pujol Ferrusola, fill de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya.

El cas es remunta a una operació policíaca en què dades reservades sobre Pujol Ferrusola van ser sostretes il·lícitament d’un dispositiu o sistema d’emmagatzematge informàtic, en una intervenció sense autorització judicial. Pino va ordenar que aquestes dades es copiessin en una memòria USB i fossin lliurades a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), que investigava la família Pujol.

El tribunal ha desestimat els recursos tant de Pino com de la fiscalia contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que va imposar la condemna. A més d’un any de presó, la sentència inclou una multa de 7.200 euros i una indemnització de 2.000 euros per a Pujol Ferrusola. Aquest tribunal madrileny, en la resolució ara confirmada, va revocar la sentència de primera instància de l’Audiència de Madrid, que havia absolt Pino per considerar que la seva actuació, tot i ser irregular, no mereixia un retret penal.

El Suprem conclou que no es poden considerar “meres irregularitats procedimentals” l’obtenció d’informació secreta i la seva difusió a tercers, ni justificar-ho com una pràctica policial habitual. El tribunal subratlla que l’actuació de la policia ha d’ajustar-se a la constitució i al marc legal vigent, i no pot incorporar en una investigació informacions obtingudes vulnerant drets fonamentals.

Segons la sentència, la sostracció il·lícita de dades personals, familiars, econòmiques i empresarials de Pujol Ferrusola es va fer “en una data indeterminada i per autors desconeguts”. L’afectat no va autoritzar mai la revelació ni la cessió de les seves dades. Pino, que el març del 2015 era al capdavant de la direcció adjunta operativa de la policia espanyola, va decidir aleshores d’utilitzar la informació tot i saber que no provenia d’una investigació autoritzada judicialment.

Va ordenar a personal de la seva secretaria que enregistrés les dades en una memòria USB i en va disposar el lliurament a la Comissaria General de Policia Judicial, de la qual depèn la UDEF. La tramesa anava acompanyada d’un informe que detallava que el dispositiu contenia “939 arxius distribuïts en 32 carpetes, amb informació confidencial sobre la família Pujol i institucions i membres de la Generalitat de Catalunya”.

Més d’un any després, l’abril del 2016, la UDEF va presentar un informe al jutjat central d’instrucció  5 de l’Audiència espanyola, que investigava la família Pujol. En comprovar-ne la procedència il·lícita, el jutge va excloure la memòria USB de la causa i va obrir diligències contra Pino per investigar la seva actuació.

El Suprem desestima tots els arguments del recurs de Pino, que al·legava haver seguit el procediment habitual dins la policia i defensava que la seva intenció era aclarir els fets investigats. El tribunal considera que Pino era conscient del caràcter reservat de la informació i de l’absència d’una ordre judicial que n’autoritzés l’obtenció, fet que implicava una vulneració del dret a la intimitat de Pujol Ferrusola. Subratlla que, per la seva posició dins la jerarquia policíaca, hauria hagut de qüestionar la legalitat d’aquesta informació abans d’actuar-hi.

Els magistrats remarquen que la funció policíaca ha de respectar la constitució i l’ordenament legal i que Pino va lliurar les dades a la UDEF sense advertir-ne la procedència il·legal, amb la intenció que fossin utilitzades en la investigació, “blanquejant d’alguna manera la il·licitud del seu origen”.

Finalment, el tribunal també ha desestimat el recurs de la fiscalia, que sostenia que l’article 197.3 del codi penal espanyol excloïa els funcionaris públics i només podia ser aplicat a particulars. El Suprem rebutja aquest argument i considera que, a més, l’article 417, que castiga la revelació de secrets per part de funcionaris, hauria estat aplicable en aquest cas, si bé no va ser objecte d’acusació.