15.06.2023 - 11:38
|
Actualització: 15.06.2023 - 12:39
El Tribunal Suprem espanyol ha reobert la investigació judicial a nou membres i directius de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) investigats per suposats delictes de malversació, frau i exaccions il·legals per actuacions vinculades amb el procés independentista. El tribunal estima el recurs del fiscal contra l’arxivament acordat per l’Audiència de Barcelona el juliol del 2021 i, en línia amb el ministeri públic, considera que l’arxivament va ser precipitat. L’Audiència va ordenar l’arxivament adduint que s’havia vulnerat el dret de defensa i la intimitat pel fet d’allargar el secret de sumari. Entre els investigats hi ha David Saldoni, ex-president de l’entitat i ara diputat de Junts, que és aforat.
El jutjat d’instrucció número 16 de Barcelona va obrir diligències prèvies i va admetre a tràmit una querella de la fiscalia contra aquestes nou persones per –suposadament– haver desviat fons de l’ACM cap a fins aliens a l’associació, d’ençà del 2015. Tot això, deia, amb l’objectiu de crear estructures que permetessin l’organització del referèndum independentista i fer més activitats vinculades al procés independentista.
Entre més diligències, el magistrat instructor va acordar escorcolls, confiscació de dispositius electrònics i el secret del sumari. El juliol del 2021 l’Audiència de Barcelona va acordar el sobreseïment de la causa, perquè va estimar els recursos presentats pels investigats contra diverses interlocutòries del jutge instructor, adduint que s’havien vulnerat drets fonamentals com el de defensa i la intimitat. El fiscal va rebutjar la vulneració de drets i va recórrer contra el tancament de la causa, perquè va considerar que aquesta decisió havia estat presa de manera precipitada, extemporània i improcedent.
En la seva sentència, la sala del Suprem coincideix amb el fiscal que el sobreseïment acordat per l’Audiència de Barcelona va ser precipitat. El tribunal avala la interlocutòria que ordenava els escorcolls i precisa que aquesta resolució detallava els fets investigats, les persones afectades i els possibles delictes que s’investigaven. Quant al secret del sumari, la sentència explica que és cert que es va investigar de manera ininterrompuda, al llarg d’un any, diverses persones que eren clarament identificades i a qui s’atribuïa des del primer moment la comissió de diversos delictes, “però també és cert que perquè pogués prosperar la investigació havia de dur-se a terme –i no només en la fase pre-processal– sense coneixement de les persones investigades, cosa que es justifica quan, en interposar la querella, el fiscal sol·licita del jutge instructor que acordi el secret sumarial, petició a què es va accedir”.
Per a la sala, era necessari prorrogar la investigació sense coneixement dels investigats, per obtenir prou elements incriminatoris per a l’admissió a tràmit de la querella, sense perjudici que el jutge d’instrucció decidís el secret de les actuacions si apreciava la necessitat de continuar la investigació a esquena dels querellats per obtenir el material probatori suficient que acredités els fets posats en el seu coneixement. El tribunal rebutja que s’hagin vulnerat els drets fonamentals dels querellats i indica que “quan siguin cridats a declarar en qualitat d’investigats, podran fer totes les al·legacions que considerin necessàries i procedents i contradir les proves documentals i la resta de proves ja practicades, bo i aportant tota la documentació de què disposin i proposant les testificals, pericials i més proves que tinguin relació amb els fets”.
D’una altra banda, el Suprem admet que el control de nul·litats es pot fer en qualsevol moment del procés, però afegeix que la llei processal, amb suport en la doctrina constitucional, indica que el moment oportú per fer al·legacions és el de la fase de judici oral, mitjançant el plantejament de qüestions prèvies. Aleshores, diu, el tribunal té “una immillorable perspectiva d’anàlisi del conjunt de les actuacions i permet, per tant, de valorar amb més rigor els efectes i els mecanismes d’interacció entre els diferents mitjans que integren el quadre probatori”.
Raons de l’Audiència per a arxivar
En una dura interlocutòria, el juliol del 2021 l’Audiència criticava el magistrat del jutjat d’instrucció número 16 i la fiscalia per haver vulnerat drets fonamentals dels nou investigats i considerava nuls els escorcolls de la policia espanyola a la seu de l’entitat l’octubre del 2019. A més, recriminava al jutge que allargués el secret de sumari tot i una ordre explícita de l’Audiència mateix perquè traslladés tota la documentació a les defenses.
El cas havia arrencat el desembre del 2017 arran d’una denúncia anònima per suposades irregularitats de l’ACM que va arribar a la unitat anticorrupció dels Mossos d’Esquadra. Els Mossos van demanar a la fiscalia de poder accedir a dades tributàries i de la seguretat social de l’ACM. Paral·lelament, el març del 2020, la policia espanyola va informar la fiscalia que investigava el suposat desviament de fons de l’ACM al procés independentista. La fiscalia va obrir diligències per malversació de fons públics, falsedat en document mercantil, frau, emblanquiment de capitals, negociacions i activitats prohibides a funcionaris i abús en l’exercici de funcions. La investigació també afectava una agència de viatges de Vic.
Les dues investigacions policíaques es van unificar i es va demanar informació tributària i econòmica de cinc persones primer, i després de cinc més. Quan el juny del 2018 Miquel Buch, president de l’ACM, va ser nomenat conseller d’Interior, i va passar a ser aforat, la fiscalia va deixar d’investigar-lo. El setembre del 2018 es va prorrogar la investigació, i el març del 2019 la policia espanyola la va donar per conclosa. El juliol del 2019 la fiscalia va presentar la querella contra nou persones per malversació i frau, sense haver-ho comunicat als afectats.
Els magistrats criticaven la investigació en conjunt, però especialment la fiscalia, que a més de les irregularitats va cometre errors greus en la querella. “Certament, causa perplexitat que la querella confongui la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics amb una associació, inexistent, anomenada Carles Viver Pi i Sunyer”, deia la interlocutòria. La fiscal va confondre un centre de recerca en el camp dels governs locals i les comunitats autònomes –que havia rebut pagaments de l’ACM per aquest motiu– amb l’ex-magistrat del Tribunal Constitucional i jurista que va idear algunes de les anomenades “lleis de desconnexió” impulsades per la Generalitat.
La querella incloïa, a més, al·lusions a un viatge que l’ACM havia pagat a un centenar de batlles per assistir a un acte organitzat pel president Carles Puigdemont a Brussel·les el novembre del 2017. El que no va dir la fiscalia és que aquest viatge ja s’havia investigat (i arxivat per falta d’indicis) en un altre procediment.
De fet, l’Audiència retreia a la fiscalia unes quantes vegades que no prengués declaració als investigats, dient que haurien pogut aportar informació important a favor seu que hauria desvirtuat almenys parcialment la querella i, per tant, potser el jutge instructor no hauria autoritzat els escorcolls exhaustius i el decomís de nombrosa documentació i aparells electrònics.
La interlocutòria del jutge en què ordenava els escorcolls sol·licitats per la policia “no conté una descripció dels indicis racionals”, deia l’Audiència. Tampoc no va fixar “els termes i l’abast” d’aquests escorcolls, de manera que va vulnerar el dret d’intimitat dels membres de l’ACM sota sospita. La sala considerava especialment greu que, malgrat una resolució de l’Audiència de Barcelona que l’obligava a aixecar el secret de les actuacions i lliurar tot el material als investigats, havia prorrogat, el desembre del 2020, aquest secret. La resolució acusava el jutge de no portar un “control efectiu de la investigació” que feia la policia.
