17.11.2023 - 12:22
|
Actualització: 17.11.2023 - 13:15
El Tribunal Suprem espanyol ha avalat l’acord de la Junta Electoral espanyola que va retirar l’escó al parlament a la presidenta de Junts, Laura Borràs, després d’haver estat condemnada a quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental per contractació irregular a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
La sala contenciosa administrativa del Suprem ha desestimat el recurs de Borràs contra la resolució de la Junta Electoral, del 3 de maig passat, que va deixar sense efecte la seva credencial com a diputada del parlament, perquè considera que concorria causa d’inelegibilitat sobrevinguda després de la seva condemna penal pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
El Suprem deixa clar que per la seva condemna per prevaricació administrativa, falsedat en document oficial i falsedat en document mercantil, se li van imposar unes penes que porten a l’aplicació de la llei orgànica del règim electoral general espanyola (LOREG) i que fan incompatible l’exercici del càrrec representatiu de presidenta del parlament. I afegeix que, amb l’aplicació de la LOREG, se cerca “una protecció més gran de les institucions públiques, atès que la societat contemporània reclama que l’exercici de càrrecs públics de base representativa no sigui exercit pels que hagin estat penalment condemnats a pena d’inhabilitació especial”.
A l’escrit, el TS diu que no té dubtes sobre la constitucionalitat que la inelegibilitat sobrevinguda tingui per causa una sentència condemnatòria que no sigui ferma, ni tampoc sobre la proporcionalitat i la legitimitat. Així, cita la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) que diu que “pocs dubtes es poden tenir respecte a la necessitat que els gestors públics gaudeixin de la confiança i del respecte de la gent”. I continua: “Per això, si és exigible una certa exemplaritat social a qui exerceix qualsevol funció pública, amb més intensitat s’ha de fer respecte d’aquells càrrecs la funció dels quals consisteix precisament, per ser representants dels ciutadans, a actuar de manera directa en els assumptes públics”.
Així mateix, indica que, per a decretar la inelegibilitat sobrevinguda, no fa falta la intervenció del parlament, ni tampoc que el reglament de la cambra estipuli que la inelegibilitat pugui ser causa de pèrdua de la condició de diputat. Aquesta causa, diu el TS, pot ser apreciada per la mateixa cambra; però si això no passa l’administració electoral pot actuar tot aplicant directament la LOREG.