El Suprem augmenta els anys de presó als condemnats per la violació grupal de Sabadell

El Tribunal Suprem espanyol ha signat una condemna més dura per als autors d’una violació múltiple a Sabadell comesa el 2019. L’augment de la pena de presó més gran és per als dos homes que, si bé no van ser autors de la violació, eren al local on es va cometre, no van auxiliar la víctima i van participar en la intimidació per a doblegar la noia. Inicialment, havien estat condemnats a 13 anys i mig de presó com a còmplices de tres agressions sexuals –quatre anys i mig de presó per cadascuna–, però el Suprem els ha condemnat ara com a cooperadors necessaris de l’agressió sexual i ha canviat la pena a 24 anys de presó. També ha canviat la condemna d’un dels autors de la violació, que també considera cooperador necessari de les altres dues violacions, i passa de 22 a 28 anys de presó. Els altres dos violadors no han arribat a ser jutjats: l’un no va ser identificat i l’altre, identificat, es troba fugit.

En primera instància, l’Audiència de Barcelona va condemnar l’autor d’una de les violacions a 31 anys de presó —13 per l’agressió sexual i dues penes de 9 anys cm a cooperador necessari de les altres violacions—, i a 13 anys i mig els altres dos acusats. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acceptar parcialment el recurs de l’autor de la violació i el va considerar còmplice, i no cooperador necessari, de les altres dues agressions sexuals, cosa que va rebaixar la condemna total a 22 anys.

Ara, el Suprem ha acceptat el recurs de la fiscalia que demanava que allò que s’havia considerat complicitat amb les tres violacions que la noia va patir successivament es qualifiqui ara com una cooperació necessària. Segons la sentència, tots ells van contribuir a crear una intimidació ambiental, ja que eren presents al lloc dels fets, van animar els autors i no van evitar cap de les violacions. Tot plegat sense ser els actors actius de la violació i sense modificar en cap moment la seva actitud. “La seva contribució no va ser esporàdica, accidental ni prescindible, sinó causalment rellevant”, diu la sentència.

El Suprem exposa que la idea de cooperació necessària també afecta els casos en els quals “sense que existeixi un pla previ, es produeix la violació en presència d’altres individus sense acord previ, però amb la consciència de l’acció que fan conjuntament”. En aquests casos, diu la sentència, l’efecte intimidatori es produeix per la simple presència o concurrència de diverses persones, diferents de qui consuma materialment la violació, ja que l’existència del grup pot produir en la persona agredida un estat d’intimidació ambiental. Una intimidació que fa que la víctima prengui una actitud de sotmetiment, no de consentiment.

“A les agressions sexuals múltiples hi ha una intensificació de la intimidació que pateix la víctima amb disminució efectiva de la capacitat de resposta, cosa que augmenta la gravetat de la situació, radicalment incompatible amb el fet de ser còmplice”, subratlla.