05.07.2024 - 12:04
|
Actualització: 05.07.2024 - 18:06
Tant el Tribunal Suprem espanyol com l’Audiència espanyola han posat sobre la taula la possibilitat de presentar qüestions pre-judicials sobre l’aplicació de la llei d’amnistia en el cas del Tsunami Democràtic. Aquest matí, la magistrada del Tribunal Suprem espanyol Susana Polo, que investiga el president Carles Puigdemont i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, ha publicat una providència en què dóna a les parts tres dies perquè formulin al·legacions sobre la conveniència de presentar una pregunta pre-judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I hores més tard, segons que ha pogut saber VilaWeb, la magistrada de l’Audiència espanyola María Tardón –que substitueix Manuel García-Castellón–, ha presentat una providència igual per a la resta dels encausats: la secretària general d’ERC, Marta Rovira; el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay; els empresaris Oriol Soler, Xavier Vendrell i Josep Campmajó; la dirigent d’ERC Marta Molina; el periodista Jesús Rodríguez; l’enginyer Jaume Cabaní; el vice-president d’Òmnium Cultural Oleguer Serra; i el banquer Nicola Flavio.
Si finalment presentes aquestes pre-judicials, el procediment restaria congelat fins que no hi hagués una resposta del tribunal europeu i, a més, li impediria de dictar cap ordre de detenció ni mesura cautelar contra els encausats.
En la providència, les magistrades diuen que sospesen aquesta opció arran dels dubtes que formulaven les acusacions populars que hi ha personades en aquesta causa, és a dir, Vox, l’organització Dignidad y Justicia, també d’ultradreta, i Societat Civil Catalana, sobre la incompatibilitat de la llei d’amnistia en matèria de terrorisme amb el dret de la Unió Europea.
La llei d’amnistia ja diu que els delictes que puguin ser qualificats de terrorisme d’acord amb la directiva europea 2017/541 no poden ser amnistiats, sempre que, al mateix temps, “hagin causat de manera intencionada greus violacions de drets humans, en particular les regulades en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans i en el dret humanitari.” I això no es compleix pas ni en la causa contra el Tsunami Democràtic –que també és instruïda a l’Audiència espanyola de la mà del jutge Manuel García-Castellón contra una desena més d’investigats, entre els quals la dirigent d’ERC Marta Rovira– ni en la causa contra els membres dels CDR acusats en l’operació Judes, tal com han defensat no solament les seves defenses sinó també la fiscalia.
Però les acusacions populars personades, principalment de l’extrema dreta, a més de les acusacions particulars que exerceixen dos policies espanyols ferits a Urquinaona, s’hi oposen. I en les al·legacions que van presentar tan bon punt va entrar en vigor la llei d’amnistia, van demanar a la jutgessa que, si més no, demanés al TJUE per la incompatibilitat d’amnistiar Puigdemont i Wagensberg per aquesta causa amb el dret comunitari.
“Permetre que els perpetradors de delictes greus quedin impunes pot violar els drets de les víctimes i la seva dignitat, perquè els nega una reparació adequada i la justícia que es mereixen”, deia Societat Civil Catalana. Les magistrades s’aferren a aquests dubtes per a poder presentar al TJUE els que elles puguin tenir, però abans dóna aquests tres dies tant a les acusacions com a les defenses perquè hi diguin la seva.