El Suprem obre l’ofensiva contra l’amnistia al TC aprofitant uns casos de desordres públics

La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ha acordat de presentar davant el Tribunal Constitucional espanyol (TC) una qüestió d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia. Els magistrats consideren que els delictes de desordres i atemptat contra l’autoritat entren dins la llei, però, tot i això, han decidit d’anar al TC perquè creuen que la norma vulnera uns quants principis constitucionals, com ara el dret d’igualtat davant la llei i el principi de seguretat jurídica.

És la primera vegada que el tribunal porta la llei d’amnistia al TC. Ha pres la decisió després d’haver estudiat una causa per les protestes a Girona per la sentència contra el procés (2019). Els magistrats han dictat una interlocutòria en què proposen la qüestió d’inconstitucionalitat després d’haver escoltat les acusacions i les defenses. En un principi, la qüestió no afecta la resta de casos, però el fet que el TC es pronunciï sobre la constitucionalitat de la llei, d’ací a uns quants mesos, pot afectar clarament totes les causes en què hi ha hagut amnistiats.

Així mateix, la sala –formada per Manuel Marchena, Andrés Martínez, Antonio del Moral, Carmen Lamela Díaz i Leopoldo Puente– també considera que la llei afecta el principi de seguretat jurídica perquè obre la porta a futures amnisties fonamentades en motius ideològics i pel simple fet de tenir prou diputats per a aprovar una llei orgànica. A més, els magistrats consideren que la llei pot erosionar el principi d’exclusivitat jurisdiccional –article 117.3 de la constitució– perquè l’amnistia, a diferència de l’indult, no té el suport que constitucional que avali la intromissió del poder legislatiu en el judicial.

La malversació, fora

El primer de juliol la mateixa sala penal es va negar a amnistiar Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que encara compleixen la pena d’inhabilitació pel delicte de malversació. Per argumentar-ho, es va aferrar a dues exclusions que preveu la llei: l’enriquiment personal i els danys als interessos financers de la UE. Així mateix, els magistrats van decidir de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat pel delicte de desobediència.