25.06.2019 - 12:47
|
Actualització: 25.06.2019 - 16:09
El Tribunal Suprem, concretament la sala presidida per Manuel Marchena, ha activat el tràmit per a presentar una qüestió pre-judicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obre l’abast de la immunitat parlamentària, tal com va demanar Oriol Junqueras, a qui es va impedir de sortir de la presó per acatar la constitució espanyola com a eurodiputat electe.
En una providència, la sala dóna tres dies a les acusacions i a la defensa de Junqueras perquè s’hi pronunciïn, un requisit necessari per a presentar la qüestió pre-judicial. Fa pocs dies, la fiscalia espanyola ja es va oposar que el Suprem preguntés al TJUE sobre aquesta qüestió.
La setmana passada, l’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, va presentar un recurs de súplica davant el Suprem perquè pogués assistir a la Junta Electoral espanyola a jurar la constitució com a eurodiputat. Al mateix temps, demanava al tribunal que elevés urgentment una consulta a Luxemburg amb sis preguntes pre-judicials.
En primer lloc, s’esmentava l’article 52.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que estipula que les limitacions de l’exercici de drets i llibertats hauran de ser establertes per llei i hauran de respectar el contingut essencial dels drets. Exigint el ‘principi de proporcionalitat’, segons aquest punt de la normativa, ‘només podran introduir-se limitacions quan siguin necessàries i responguin efectivament a objectius d’interès general reconeguts per la Unió Europea o a la necessitat de protegir drets i llibertat dels altres’. La defensa vol saber si aquestes són les úniques limitacions que es poden aplicar als diputats del Parlament Europeu elegits per sufragi directe.
Els advocats també demanaven si aquests punts es podien interpretar com la ‘introducció de límits a l’elegibilitat o el desenvolupament efectiu de funcions representatives que no hagin estat prevists prèviament tant per la legislació electoral com per les autoritats de l’estat’.
En la tercera pregunta pre-judicial demanava si el dret de sufragi passiu reconegut per la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea s’oposava a una decisió d’un òrgan judicial que impedís a un candidat ‘elegit per sufragi universal i que té tots els requisits prevists a la legislació electoral nacional de complir els tràmits per a prendre possessió de l’escó al Parlament Europeu, d’acord amb el principi de proporcionalitat’.
La defensa també demanava que Luxemburg es pronunciés si s’havia de mantenir Junqueras empresonat, atesa la resolució de l’ONU que declarava que la seva detenció era arbitrària, cosa que implica una violació de la Carta Europea de Drets Fonamentals, el Tractat de la Unió Europea i l’Acta del 1976; especialment si, fent-ho, hom li impedeix de complimentar els procediments prevists per la seva inclusió a la llista de membres del Parlament Europeu.
La defensa també demanava si el reglament intern del Parlament Europeu s’oposava a l’obligació de prometre la constitució espanyola o jurar-hi acatament com a requisit per a ser a la llista de diputats electes que s’envia a Brussel·les i Estrasburg. A més, reclamava que el TJUE s’hi pronunciés, especialment tenint present si l’havia de complir obligatòriament ‘fora de la presó en el cas d’una persona en presó provisional’.
En l’última qüestió pre-judicial, la defensa de Junqueras instava el Suprem a demanar al TJUE si els electes tenien garantida la immunitat tan bon punt eren elegits i si aquesta immunitat protegia ‘de mesures cautelars de naturalesa penal quan fan impossible per a un candidat electe d’adquirir la seva condició i exercir-la de manera efectiva’.
La defensa reclama al Tribunal Suprem que elevi aquestes qüestions a Luxemburg abans de resoldre el recurs i que consideri que la seva prohibició pot vulnerar ‘el dret de representació política, llibertat deambulatòria, presumpció d’innocència i llibertat d’expressió’.
