Suport a Junts pel Sí des de la resta dels Països Catalans

Trenta-cinc personalitats de la resta dels Països Catalans han fet públic el manifest ‘Amb vosaltres’, en què expressen el suport a Junts pel Sí i el procés d’independència.

El text l’encapçala Joan Francesc Mira i entre els signants es destaquen dos ex-presidents: Josep Lluís Albinyana, de la Generalitat Valenciana, i Cristòfol Soler, del govern balear. També el signen polítics com ara Pere Sampol o Damià Pons, tots dos ex-consellers balears, i l’ex-batlle de Perpinyà Jean Paul Alduy. Amb tot, el nombre de signatures més alt prové del món de la cultura, amb noms destacats del País Valencià, les Illes, Catalunya Nord i Andorra.

Heus ací el text del manifest i la llista completa de signants:

«Diumenge vinent els ciutadans de Catalunya són cridats a les urnes per decidir el seu futur polític, en unes eleccions transcendentals que seran llegides sense cap dubte en clau plebiscitària. Però som també molts els ciutadans del conjunt dels territoris de parla catalana, d’aquests països catalans de llengua i de cultura, que tot i no ser cridats a les urnes també tenim la sensació o la certesa que aquest diumenge es decidiran coses importants que ens afecten, i davant de les quals no podem ser ni som indiferents, sinó que ens sentim implicats i solidaris. No som cridats a votar, però ens importa i ens afecta allò que es voti.

Una Catalunya amb més capacitat de decidir i més recursos, compromesa amb la seva pròpia pluralitat interna, però també amb la llengua i la cultura que comparteix amb els nostres territoris, farà que aquesta cultura compartida sigui més forta i més viva.

Molts de nosaltres ja ens hem manifestat davant d’aquestes eleccions com a ciutadans, com a persones amb una o altra visió del món, com a professionals o com a persones vinculades al món de la cultura. Ara ens agradaria fer-ho des d’un punt de vista plural però compartit: el de ciutadans d’aquests països de parla catalana, que es juguen una part del seu futur cultural i nacional en les eleccions catalanes, però no hi estan directament convocats.

Des d’aquesta perspectiva, estem convençuts que l’enfortiment de les eines que pugui tenir Catalunya per defensar, vitalitzar i projectar a l’exterior la cultura compartida aniran a favor, fins i tot a curt termini, de les expressions culturals dels nostres territoris. Una Catalunya amb més capacitat de decidir i més recursos, compromesa amb la seva pròpia pluralitat interna, però també amb la llengua i la cultura que comparteix amb els nostres territoris, farà que aquesta cultura compartida sigui més forta i més viva. I una Catalunya també amb els recursos polítics i econòmics que li permetin preservar millor la seva personalitat nacional i el benestar dels seus ciutadans tindrà, a mitjà termini, un efecte positiu sobre la consciència i l’autoestima dels nostres territoris. Finalment, com a demòcrates, només podem veure amb simpatia l’expressió democràtica i pacífica, constructiva, del projecte polític i nacional. Per simple radicalitat democràtica, estaríem al costat de la voluntat dels catalans de decidir el seu futur a les urnes.

Creiem per tant positiu, també per a nosaltres, que Catalunya avanci en la seva capacitat de decidir políticament i econòmicament sobre el seu futur i que ho faci amb un compromís ferm amb la llengua i la cultura compartida. Però demanem també a aquesta Catalunya, a les seves forces polítiques i socials i a les institucions que surtin de les eleccions, que tinguin presents les seves responsabilitats sobre tota aquesta llengua, que tinguin present el paper que hi juguen tots els territoris. I que ho facin sense paternalisme, amb respecte per les dinàmiques i les sensibilitats polítiques i culturals de tots nosaltres, amb respecte pels nostres pobles i per les seves mirades pròpies al món. Però que ho facin. Que hi hagi ponts, que ningú s’aïlli, però que ningú es posi per damunt de ningú.

Demanem també a aquesta Catalunya, a les seves forces polítiques i socials i a les institucions que surtin de les eleccions, que tinguin presents les seves responsabilitats sobre tota aquesta llengua.

Creiem que aquesta triple sensibilitat —aposta per avançar, compromís amb la llengua compartida, respecte per tothom— ha estat assumida molt especialment i confiem que serà duta a la pràctica per les diverses sensibilitats del catalanisme que han decidit confluir en la candidatura de Junts pel Sí. És per això que veiem amb simpatia i solidaritat les propostes per a Catalunya d’aquesta candidatura, i els donem suport des dels nostres territoris diversos, des de les nostres sensibilitats diverses, però units en l’objectiu de la força i la vitalitat de la cultura compartida, l’autoestima per allò que som cadascun de nosaltres i la confiança en el futur. Cadascú des del seu lloc, el lloc que vulgui i el que triï, estem al vostre costat.

—Josep Lluís Albinyana. Jurista. Va ser president del Consell Preautonòmic del País Valencià.

—Jean-Paul Alduy. Va ser batlle de Perpinyà. Catalunya Nord.

—Vicent Alonso. Escriptor i traductor. País Valencià.

—Sebastià Alzamora. Escriptor. Mallorca.

—Manuel Baixauli. Escriptor. País Valencià.

—Joan Daniel Bezsonoff. Escriptor. Catalunya Nord.

—Gabriel Bibiloni. Lingüista. Mallorca.

—Eliseu Climent. Fundador d’Acció Cultural del País Valencià.

—Guillem Frontera. Escriptor. Mallorca.

—Antoni Furió. Historiador. País Valencià.

—Joan Garí. Escriptor. País Valencià.

—Toni Gomila. Actor. Mallorca.

—Gabriel Janer Manila. Escriptor. Mallorca.

—Maria de la Pau Janer. Escriptora. Mallorca.

—Alfons Llorenç. Escriptor i periodista. País Valencià.

—Joan Lluís Lluís. Escriptor. Catalunya Nord.

—Tomeu Martí i Florit. President del Grup Blanquerna. Mallorca.

—Jaume Mateu. President de l’Obra Cultural Balear. Mallorca.

—Joan Melià. Sociolingüista. Mallorca.

—Joan Francesc Mira. Escriptor. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. País Valencià.

—Joan Miralles i Montserrat. Filòleg. Mallorca.

—Antoni Miró. Pintor i escultor. País Valencià.

—Manolo Molins. Dramaturg. País Valencià.

—Gustau Muñoz. Assagista. País Valencià.

—Vicent Olmos. Historiador i editor. País Valencià.

—Josep Piera. Poeta. País Valencià.

—Damià Pons. Escriptor. Va ser Conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.

—Ponç Pons. Poeta, narrador i crític literari. Menorca.

—Iñaki Rubio. Escriptor. Andorra.

—Fina Salord. Historiadora de la cultura. Menorca.

—Pere Sampol. Va ser conseller d’Economia del Govern de les Illes Balears.

—Sebastià Serra Busquets. Historiador. Mallorca.

—Cristòfol Soler. Va ser president del Govern de les Illes Balears.

—Vicent Torrent. Cantant del grup Al Tall. País Valencià.

—Pau Viciano. Historiador. País Valencià.

—Albert Villaró. Escriptor. Andorra.»