15.01.2020 - 18:12
|
Actualització: 15.01.2020 - 19:23
L’advocat Gonzalo Boye ha detectat tots els errors que el jutge Pablo Llarena i el Tribunal Suprem espanyol han comès en la tramitació del suplicatori al Parlament Europeu per a retirar la immunitat del president Carles Puigdemont i del conseller Toni Comín com a eurodiputats. En un recurs que l’advocat ha fet arribar al Suprem i al qual ha tingut accés VilaWeb, argumenta que ni Llarena és el jutge competent per a demanar el suplicatori ni tampoc era competent el president del Suprem, Carlos Lesmes, per a enviar-lo al president del Parlament Europeu.
Durant dos anys, Llarena ha sostingut que sí que era competent per a portar la causa per la condició de diputats al Parlament de Catalunya d’alguns dels encausats. Això ja vulnerava el dret del jutge predeterminat per la llei, diu Boye, perquè la competència hauria hagut de ser del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Però el 7 de gener proppassat, Puigdemont i Comín van renunciar com a diputats al Parlament de Catalunya, de manera que en aquesta peça separada no queda ningú que tingui aquest càrrec. Aquesta competència no queda pas fixada, perquè això només passa quan s’acorda l’obertura del judici oral, cosa que no ha estat el cas de Puigdemont. I com que no diu enlloc que els diputats al Parlament Europeu hagin de ser jutjats pel Suprem, la continuació d’aquesta instrucció en mans de Llarena vulnera el dret del jutge predeterminat per la llei i el dret de la doble instància penal.
Boye afegeix que Llarena tampoc no és competent per a demanar el suplicatori, que ha de provenir d’una ‘autoritat competent’, i avisa que el reglament de l’eurocambra preveu que la comissió d’afers jurídics es pronunciï sobre la competència de l’autoritat que envia el suplicatori i sobre si és admissible. Si el Suprem no avisés el Parlament Europeu, l’induiria a una confusió i vulneraria el principi de cooperació lleial que imposa el dret de la Unió.
Recorda a Llarena que si no avisa el Parlament Europeu, ja ho faran ells, i que encara els quedarà el recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), ‘amb les conseqüències que això tindria per a la credibilitat d’una pretensió com la continguda en el suplicatori tramitat, amb pressa i sense traducció, el 13 de gener del 2020’. Sigui com sigui, convida Llarena a elevar una qüestió pre-judicial al TJUE.
I, a diferència de la interpretació que va fer sobre la immunitat de Puigdemont i Comín com a eurodiputats i que el TJUE va desmentir, demana que aquesta vegada ‘faci una interpretació raonable del dret de la Unió’. I afegeix: ‘Que no calgui arribar una altra vegada fins al TJUE per acreditar que tenim raó en el perjudici que això significa per a la imatge de l’administració de justícia a Espanya.’
Fets ja jutjats a Alemanya
A més d’això, diu a Llarena que els fets pels quals s’investiga Puigdemont no són constitutius de delicte, perquè així ho va determinar el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein. ‘Els fets pels quals és perseguit s’inscriuen plenament en l’exercici legítim de drets fonamentals. I així ho va determinar el tribunal alemany en relació amb l’acusació alternativa de rebel·lió i sedició que ha sostingut el jutge instructor de fa més de dos anys.’
I encara més. Boye assenyala un error de procediment important: el suplicatori al Parlament Europeu el va enviar el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, però ell no era pas competent per a fer-ho. Segons un dictamen del Consell d’Estat del 10 de maig del 2001, la competència és del ministre de Justícia espanyol.
De manera que no és competent ni qui demana el suplicatori ni qui l’envia. I aquest cúmul d’incompetències seran posades de manifest al Parlament Europeu perquè les revisi abans de fer cap tramitació del suplicatori.
