06.02.2025 - 12:55
|
Actualització: 06.02.2025 - 13:12
Un supervivent de la matança del Tarajal ha denunciat l’estat espanyol al Comitè contra la Tortura de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per haver-se desdit a investigar els fets.
La matança fou el 6 de febrer de 2014, ara fa onze anys, a la platja del Tarajal, a Ceuta. Aquell dia, un operatiu de cinquanta-sis agents de la Guàrdia Civil va disparar 145 pilotes de goma, 355 cartutxos de projecció (salves) i 5 pots de fum, en un marge de tan sols 21 minuts, contra un grup d’immigrants de l’Àfrica subsahariana que va arribar a la costa. L’operatiu va causar quinze morts.
El denunciant, Brice O., va rebre l’impacte d’una pilota de goma a l’ull i n’ha perdut la visió. Ara, amb el suport del Centre Europeu per als Drets Constitucionals i Humans (ECCHR) i d’Irídia, Brice O. acusa l’estat espanyol d’haver incomplert la seva obligació de prevenir i investigar els maltractaments i de reparar les víctimes.
“Com a víctima de bales de goma, trobo increïblement perillós que s’utilitzin. Els parlo avui com a testimoni, havent quedat discapacitat d’un ull”, explica Brice O., i afegeix que té símptomes d’asfíxia. “Em costava respirar, així que vaig obrir la boca, però llavors vaig empassar aigua del mar”, diu.
Manca d’investigació i arxivament definitiu del TS
L’estat espanyol ha reconegut que hi va haver almenys catorze morts i les autòpsies dels cinc cossos trobats a Espanya van confirmar mort per ofegament. Tot i proves forenses confirmant lesions per bales de goma, les autoritats mai van intentar de contactar amb els supervivents, que eren només a uns quilòmetres de distància, excloent-los sistemàticament del procediment judicial.
“La investigació del Tarajal va ser una farsa. No hi va haver avaluació legal de la força utilitzada per la Guàrdia Civil. Després d’11 anys, és una vergonya i Espanya ha d’investigar adequadament aquesta operació fronterera mortal,” afirma Hanaa Hakiki, directora del programa Border Justice a ECCHR.
El Tribunal Suprem (TS) espanyol va arxivar el cas definitivament el juny del 2022. La Sala Penal del Suprem va desestimar els recursos plantejats per unes quantes organitzacions contra la resolució de l’Audiència Provincial de Cadis que va acordar el sobreseïment lliure de la causa oberta per investigar els fets esdevinguts el 6 de febrer de 2014.
La frontera hispano-marroquina, un escenari de violació de drets humans
Segons que informa Irídia, el cas actualment és pendent de la resolució del recurs d’empara interposat per CEAR, APDHE i Coordinadora de Barris davant del Tribunal Constitucional. Ara per ara, algunes de les víctimes i els seus familiars resten a l’espera de resolució.
“És una oportunitat per establir doctrina constitucional que protegeixi el dret a la vida de les persones migrants a les fronteres, perquè no es repeteixin aquests lamentables fets i que les famílies accedeixin per fi a la veritat, justícia i reparació”, assenyala Elena Muñoz de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR).
Maite Daniela Lo Coco, d’Irídia, assenyala que la frontera hispano-marroquina s’ha convertit en un escenari de violació de drets humans i d’impunitat, que afecta de manera violenta i greu contra la gent negra.
“Tant en el cas d’El Tarajal el 2014 com els fets ocorreguts el 24 de juny a Melilla el 2022 són exemples de com l’ús indiscriminat de material antiavalots, les devolucions il·legals combinades amb l’excepcionalitat i la manca d’investigació efectiva són elements que condueixen a situacions de reg per a la vida i, per tant, condueixen a la mort de persones negres que intenten travessar aquesta frontera”, diu Daniela Lo Coco.
Pocs dies després de l’arxivament per part del TS, l’advocada penalista Isabel Elbal, que va participar en el cas de matança del Tarajal, en una entrevista a VilaWeb, assenyalava que la tragèdia a la tanca de Melilla i el cas del Tarajal formen part d’una mateixa política antiimmigració violenta, que justifica l’ús de la força amb el pretext d’un “assalt violent” per part dels migrants.
Elbal destacava la responsabilitat de la policia marroquina, emparada per un acord amb Espanya, i criticava la felicitació de Pedro Sánchez a les forces marroquines, considerant-ho una mostra de complicitat. També denuncià les devolucions en calent, legalitzades pel PP i mantingudes pel PSOE, i lamentà la manca d’investigacions eficaces en aquests casos.
