19.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 20.12.2023 - 10:33
Caixa o faixa per a la Superlliga, la competició internacional de futbol encapçalada pel Barça i el Reial Madrid i organitzada al marge dels alts estaments de l’esport, la UEFA i la FIFA. Després d’anys de processos judicials i d’acusacions creuades entre els implicats, demà al matí és previst que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) emeti una sentència que podria donar el vist-i-plau –o bé posar fi d’una vegada –a un projecte que neix per substituir l’actual Lliga de Campions i que podria marcar un punt d’inflexió en el futbol europeu i mundial.
Dos anys de guerra judicial
El projecte de la Superlliga –legalment constituït per mitjà d’una companyia d’origen espanyol i encapçalat per la societat A22 Sports Management– va fer-se públic l’abril del 2021. Originalment, el projecte s’estructurava en una competició de format semitancat amb la participació de vint equips de l’elit europea, dels quals quinze –els fundadors– s’hi classificarien de manera automàtica, i cinc més, amb un sistema de mèrits. En la presentació, la Superlliga revelà el nom de dotze d’aquests quinze clubs fundadors: cinc de la lliga anglesa (l’Arsenal, el Chelsea, el Manchester City, el Manchester United, el Liverpool i el Tottenham), tres de la lliga espanyola (l’Atlètic de Madrid, el Barça i el Madrid) i tres de la lliga italiana (l’Inter de Milà, la Juventus de Torí i el Milà). Els organitzadors de la competició, segons informacions periodístiques publicades aleshores per la premsa alemanya i francesa, intentaren també de convèncer la participació de dos clubs de la lliga alemanya (el Bayern de Múnic i el Borussia de Dortmund) i un de la lliga francesa (el Paris Saint-Germain) per a completar el panteó de fundadors, però tots tres s’hi negaren.
Tot i haver-se anunciat a so de bombo i platerets, el projecte no trigà a enfonsar-se sota el pes de les seves pròpies contradiccions. Durant les hores següents a la presentació, una intensa campanya de pressió diplomàtica –que inclogué no tan sols la UEFA i unes quantes federacions nacionals sinó també la Comissió Europea i, fins i tot, caps d’estat, com ara, Boris Johnson o Emmanuel Macron– va desencadenar una onada de desercions que va començar amb els equips d’anglesos i ràpidament va estendre’s a la resta. El 21 d’abril de 2021, tres dies després de l’anunci oficial, tan sols tres dels dotze participants originals continuaven adherits al projecte: el Barça, el Madrid i la Juventus, que aquest estiu va abandonar definitivament el projecte.
D’ençà d’aleshores, els promotors de la Superlliga s’han abocat a una guerra judicial contra la UEFA i la FIFA pel dret d’organitzar un torneig alternatiu a les competicions de futbol de clubs europees actuals. Concretament, al·leguen que les federacions nacionals i internacionals vulneren les normes de competència europees perquè exerceixen un monopoli des del qual poden dirigir les competicions i influir-ne en les sancions, l’arbitratge i –crucialment– la negociació econòmica dels drets televisius.
La qüestió dels drets televisius, precisament, ha estat el principal argument que tant el Barça com el Madrid han emprat per impulsar l’organització d’una nova competició europea. Ambdós clubs consideren que la UEFA s’adjudica una proporció impròpiament gran dels ingressos televisius de la Lliga de Campions, i és per això que demanen una part més gran del pastís. “Creiem que els que més generem som els que més hem de rebre, i en aquests moments això no és proporcional al nivell d’ingressos que tenim”, resumí fa poc el vice-president econòmic del Barça, Oriol Romeu, en una entrevista a la Cadena Ser.
El desembre de l’any passat, l’advocat general de la UE assignat al cas, Athanasios Rantos, refermà el dret dels clubs a organitzar competicions alternatives, però considerava que tant les federacions nacionals com les internacionals tenien la potestat d’expulsar de les seves competicions qualsevol club membre que organitzés un torneig alternatiu, com la Superlliga. “Les normes de la FIFA i de la UEFA que supediten la creació de qualsevol competició nova a una autorització prèvia són compatibles amb el dret de la Unió en matèria de competència”, va dir aleshores Rantos, que –en un revés clar per als promotors de la Superlliga– considerà que cap de les dues organitzacions havien abusat de la seva posició de mercat. Les conclusions de l’advocat general no són vinculants, però el TJUE generalment les té molt en compte a l’hora de dictar sentència.
Així i tot, Rantos sí que es mostrà contrari a qualsevol sanció que afectés de manera individual els jugadors de clubs participants en qualsevol competició alternativa, com ara la prohibició de representar les seves seleccions nacionals en les competicions de la UEFA o la FIFA. Precisament, aquesta havia estat una de les grans amenaces amb què s’havia especulat que els alts estaments del futbol internacional podrien emprar per dissuadir els jugadors de participar en una hipotètica Superlliga.
Però unes setmanes més tard, a final del gener d’enguany, l’Audiència de Madrid va resoldre a favor de la Superlliga en una sentència contundent que restaurà les mesures cautelars –revocades prèviament per un altre tribunal madrileny– que protegien el Barça i el Madrid, com a darrers clubs adherits a la competició, de sancions de la UEFA o la FIFA. Al text, l’Audiència considerava que ambdós organismes havien abusat de la seva “posició de monopoli” i apreciava “indicis de la comissió d’actuacions d’obstaculització a la implantació d’un competidor”. I afegia: “La conducta és particularment greu perquè l’obstaculització procedeix d’entitats que, aparentment, han ostentat fins ara el monopoli en aquest mercat i s’han valgut de la seva posició de domini per frustrar una iniciativa provinent de qui pretén de convertir-se’n en competidor.” Aquesta conducta, segons el tribunal, infringiria l’article 102 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), que prohibeix explícitament “l’explotació abusiva, per part d’una o més empreses, d’una posició dominant en el mercat interior, o bé en una part substancial d’aquest mercat”.
El TJUE té la clau
És en aquest context que el TJUE respondrà demà a les preguntes de la justícia espanyola, que va demanar al tribunal de Luxemburg si la FIFA i la UEFA havien abusat de la seva posició dominant al mercat quan amenaçaren amb sancions qualsevol club que impulsés la Superlliga. El text serà vinculant i no hi admet recurs en contra, per la qual cosa la justícia espanyola haurà de reprendre el procés sobre les cautelars i dictar sentència en acordança amb la línia que marqui el TJUE.
Tot i les conclusions de l’advocat general fa un any, aquests darrers dies, els impulsors de la Superlliga han mostrat optimisme sobre el possible veredicte del TJUE. En un vídeo publicat la setmana passada, el director general d’A22 Sports Management, Bernd Reichart, expressà confiança en el procés judicial. “La UEFA té un monopoli absolut en el futbol europeu de clubs. El tribunal determinarà si permet que aquest monopoli continuï o, al contrari, ha de decaure. Totes les lligues nacionals són operades i gestionades pels mateixos clubs. No obstant això, en l’àmbit europeu, els clubs no tenen veu: confiem plenament en el tribunal i en les lleis de la Unió Europea que el guien”, deia. I hi afegia: “Després d’haver llegit la sentència i haver comprovat que el monopoli de la UEFA és il·legal, per fi podrem fer públic el resultat de més d’un any de converses i proposarem un format de competició europea oberta per a més de seixanta clubs, bo i assegurant-nos que tots siguin tractats de manera justa. La UEFA, per la seva banda, dirà que ha guanyat passi el que passi. No us deixeu enganyar. Les llibertats fonamentals són clares en el dret de la UE i valen per a tots els seus ciutadans i, sí, també per al futbol.”
On 21st December, the CJEU will announce its landmark ruling on the UEFA monopoly over #EuropeanClubFootball. We are asking for the #RightToCompete and will be able to present our proposal if the monopoly is over.
Free competition is better for fans, better for clubs and better… pic.twitter.com/XaXMyRgOZG— A22 Sports (@A22Sports) December 15, 2023
Encara que el TJUE dicti una sentència favorable a la Superlliga, els canvis no serien immediats. En aquest sentit, representants del Barça han insistit en la idea de negociar amb les lligues nacionals i la UEFA per arribar a un pacte, de la mateixa manera que la divisió europea de la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) va acabar reconeixent com a màxim torneig europeu l’Eurolliga, la competició internacional que un grup de clubs va organitzar al marge de les instàncies oficials l’any 2000 en un intent d’obtenir una part més gran dels ingressos televisius.
La Superlliga, un punt d’inflexió per a l’economia del Barça
Aquesta nova competició, que no començaria la temporada vinent sinó la següent, seria multidivisional i comptaria amb la participació de 60 a 80 equips de la primera i segona fila europees, segons que avançà la setmana passada A22 Sports Management en un enfilall a Twitter. Tanmateix, al contrari que el projecte inicial de la Superlliga, aquesta nova versió del torneig seria de format obert i es basaria en el mèrit esportiu a partir de la classificació a les lligues nacionals, un sistema a priori molt semblant al de la Lliga de Campions.
#EuropeanClubFootball is broken. We need new ideas, so we spoke to over 50 clubs and distilled their feedback into 10 principles for a new European football league. A Thread.
— A22 Sports (@A22Sports) December 11, 2023
Més crucialment, la nova Superlliga garantiria als clubs un mínim de catorze partits internacionals per temporada (més del doble dels sis que actualment garanteixen les competicions europees), cosa que els organitzadors de la competició defensen que generaria una font d’ingressos més constant per als clubs. “L’estabilitat i previsibilitat dels ingressos millorarien dràsticament si s’oferís als clubs un mínim de 14 partits europeus per temporada”, escrigué fa poc a Twitter A22 Sports Management. Aquest és, precisament, el cercle virtuós amb què la Superlliga vol vendre’s tant als clubs com als espectadors: ampliar la xifra de partits d’alt nivell per generar més audiència i, de retruc, més ingressos per als equips que hi participin.
Si el projecte tira endavant, tant el Barça com el Madrid poden esperar injeccions substancials de diners: el 2021, sense anar més lluny, el banc d’inversions JP Morgan va aixecar ni més ni menys que 4.000 milions d’euros per al projecte original de la Superlliga. En el cas del Barça, que fa anys que arrossega problemes econòmics greus, els dividends de la nova competició podrien capgirar la situació financera del club de la nit al dia. “Si el 21 la sentència és favorable, és com si al Barça li toqués la rifa de Nadal un dia abans del torneig”, van dir fa poc fonts del club al diari Sport. I afegien: “El Barça, pràcticament, podria posar fi al seu deute amb els diners que li poguessin donar.”
