Torna la Supercopa de futbol, un torneig judicialitzat i que renta la cara a l’Aràbia Saudita

Avui el RCD Mallorca jugarà la semifinal de la Supercopa espanyola de futbol contra el Reial Madrid a Jiddah, a l’Aràbia Saudita. Ahir, el Barça jugà contra l’Athletic Club. Diumenge serà la final. D’ençà del 2019, aquest torneig, en el qual participen el guanyador i el segon classificat de la lliga espanyola amb el guanyador i finalista de la Copa del Rei, es disputa al país àrab. Malgrat la polèmica que això ha suscitat, hi ha un contracte signat per a continuar fent-ho allà fins al 2029. Per cada vegada que es juga de la competició, la Federació Espanyola de Futbol s’embutxaca quaranta milions d’euros, una xifra molt sucosa per als dirigents de l’entitat, però gairebé ridícula per als dirigents saudites, que ja fa anys que veuen en les competicions esportives una finestra per a obrir-se al món i rentar la imatge pública.

Aquest fenomen, anomenat “emblanquiment esportiu” (en anglès, sportswashing), ha estat una constant dels països del golf Pèrsic aquests darrers anys i té el màxim exponent en les adjudicacions sospitoses de la Copa del Món de Futbol a Catar el 2022 i l’Aràbia Saudita el 2034.

Promeses de reformes que no arriben

L’arribada de la Supercopa espanyola a l’Aràbia Saudita va ser acompanyada de polèmica d’ençà del primer moment. Malgrat que la federació va fer un gran esforç comunicatiu per vendre la idea que l’arribada de la competició impulsaria una obertura social i política del país, centenars d’afeccionats van rebutjar d’exportar-la a una monarquia absolutista on contínuament es violen els drets humans, especialment els de les dones i el col·lectiu LGBTIQ+. Per desactivar aquests arguments, el president de la federació d’aleshores, Luis Rubiales, la va arribar a anomenar “Supercopa de la igualtat”. “Podríem fer-ho en un altre país i girar-nos d’esquena a les dones i homes que viuen a l’Aràbia Saudita, o participar activament en la transformació de la societat. Ajudem molt el desenvolupament de la dona en el futbol. És la nostra funció”, va dir en una entrevista a la Cadena SER. De fet, la federació es va arribar a vantar del fet que l’entrada de dones als estadis fos permesa als partits. “Abans d’anar-hi nosaltres, no hi havia ni lavabos per a les dones als camps de futbol. Amb nosaltres van entrar a la igualtat i ara seuen on volen, i no en una cantonada, apartades”, va dir.

Malauradament, aquest canvi social i polític promès pels dirigents del futbol espanyol no s’ha produït. Segons el recompte que fa Amnistia Internacional, el 2024 el país va executar 345 persones, la xifra més alta d’ençà que se’n fa recompte. La mateixa organització ha denunciat que l’Aràbia Saudita continua incomplint sistemàticament les normes internacionals sobre judicis justs i fa servir la pena de mort per silenciar la dissidència política. A més, la situació de les dones tampoc no hi ha millorat, com demostra el fet que cada any s’empresonen a dones activistes que ho denuncien. Per exemple, el 2023 l’estudiant de doctorat Salma al-Shehab va ser condemnada a vint-i-set anys de presó per un seguit de piulets en què demanava reformes al regne.

Un contracte judicialitzat

El maig del 2022, la fiscalia anticorrupció espanyola va obrir diligències contra Rubiales per esbrinar com s’havia tancat el contracte del trasllat de la Supercopa. La investigació va començar a partir d’uns àudios publicats pel diari El Confidencial que revelaven la participació de l’ex-jugador Gerard Piqué en l’operació, una intervenció que suposadament s’havia traduït en una comissió de 24 milions d’euros. “Geri [en referència a Gerard Piqué], enhorabona. I no em refereixo ni al partidàs d’ahir ni al teu gol. Em refereixo al fet que ja són més de les dotze i, per tant, ja és ferm l’acord amb l’Aràbia Saudita. Una abraçada i gràcies per tot i sóc aquí per a tot el que necessitis”, se sentia que li deia el president de la federació.

Això va originar un gran terrabastall mediàtic perquè, en el moment de tancar el tracte, Piqué encara jugava al Barça i presidia l’Andorra, fet que va ser interpretat com un conflicte d’interessos, perquè el contracte incloïa clàusules de penalització si el club blau-grana no participava en la competició. Tot plegat va acabar amb Piqué encausat. A hores d’ara, el cas encara és al jutjat i continua en fase d’instrucció.

Una peça més en l’engranatge de la rentada d’imatge

El 2016, el príncep hereu i dirigent de facto de l’Aràbia Saudita, Mohàmmed bin Salman, reconegut mundialment per haver ordenat l’assassinat del periodista de The Washington Post Jamal Khaixoggi a l’ambaixada saudita d’Istambul, va presentar un pla per a diversificar l’economia del país i reduir-hi la dependència del petroli, pla anomenat Saudi Vision 2030. Amb l’objectiu d’atreure inversions estrangeres i d’augmentar el turisme, l’estratègia inclou una colla de mesures per a projectar-se a l’exterior com un país menys tradicional i més modern. Una d’aquestes vies és l’organització d’esdeveniments esportius de primer nivell, com la Supercopa espanyola de futbol, o la italiana, que també s’hi disputa.

A més, aquests darrers anys han començat a organitzar competicions com un gran premi de fórmula 1, el Ral·li Dakar i els Jocs Olímpics d’Hivern del 2029. En la mateixa línia, el 2022 van crear el LIV Golf, un circuit privat alternatiu al nord-americà que va aconseguir d’atreure els millors jugadors del món a còpia de pagar-los més que en la resta de torneigs. Paral·lelament, l’estat també ha invertit en el futbol europeu, amb la compra del club anglès Newcastle United, i en la lliga local, que en els darrers mercats ha incorporat a cop de talonari futbolistes com Cristiano Ronaldo, Karim Benzema i Neymar Jr. Un dels darrers moviments de l’Aràbia Saudita ha estat el fitxatge de l’ex-tennista Rafael Nadal com a ambaixador.

Aquesta estratègia d’acostar-se a occident gràcies a l’esport ha estat constant en els països del golf Pèrsic aquests darrers anys. Per exemple, Catar va comprar el club francès de futbol París Saint-Germain i també el World Padel Tour, el circuit de pàdel més important del món. Per una altra banda, l’emirat d’Abu Dhabi, que forma part dels Emirats Àrabs Units, va comprar el Manchester City i va formar el City Football Group, conglomerat del qual format part el Girona. Més exemples d’inversions destacades d’aquest estat són l’equip de ciclisme UAE Team Emirates, en què corre el millor del món, Tadej Pogacar, i l’organització de la pròxima final de quatre de l’Eurolliga de bàsquet.

La Copa del món de futbol, la cirereta del pastís

El mes de desembre passat, la FIFA va confirmar que Aràbia Saudita seria la seu del mundial de futbol masculí del 2034. L’entitat va justificar la decisió al·legant que no hi havia cap altra candidatura.

Això és, en part, per la normativa de la FIFA, que d’ençà del 2023 no permet d’organitzar dues vegades la competició en un mateix continent en un període de vuit anys. Com que la Copa del Món del 2030 es farà a l’estat espanyol, Portugal i el Marroc, i tindrà partits a l’Uruguai, l’Argentina i el Paraguai, no és possible que la del 2034 sigui a Europa, ni a l’Àfrica ni a l’Amèrica del Sud. De la mateixa manera, la del 2026 als Estats Units, Mèxic i el Canadà deixa fora de joc l’Amèrica del Nord. A més, Austràlia forma part de la confederació asiàtica d’ençà del 2006, fet que deixa fora la confederació d’Oceania, perquè cap país no té prou capacitat per a acollir un esdeveniment d’aquesta magnitud. Això ha deixat el camí lliure a la confederació asiàtica i, concretament a l’Aràbia Saudita, que, com ja va fer Catar el 2022, organitzarà l’esdeveniment esportiu més seguit del món.