24.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 25.05.2024 - 02:55
The Washington Post · William Booth
Londres, Regne Unit. Durant les sis setmanes vinents –fins a les eleccions anticipades del 4 de juliol– el primer ministre britànic, Rishi Sunak, i el cap del Partit Laborista, Keir Starmer, provaran de convèncer els votants que són polítics diferents, i que no poden confiar en l’altre si volen redreçar el camí de la Gran Bretanya.
Però fins a quin punt són realment diferents, Sunak i Starmer?
Sunak es presenta a les eleccions amb la seguretat com a eix central del programa polític: el Partit Conservador, diu, és l’únic que pot protegir els britànics en un món perillós en què els tancs russos vaguen per Europa, els espies xinesos s’infiltren a tot arreu i amb un Partit Laborista que no se sap on para. Starmer, per la seva banda, es presenta amb el lema “Canvi”, i defensa que és hora de girar full després de catorze anys de govern de “caos” en els successius governs del Partit Conservador.
Per tant, Sunak i Starmer són diferents. Però no difereixen pas tant com diferien el candidat laborista i el candidat conservador –Jeremy Corbyn i Boris Johnson– en les darreres eleccions britàniques. Tant Sunak com Starmer volen fronteres segures, més infermeres, una fiscalitat ortodoxa i polítiques de dissuasió nuclear. A més, tots dos són internacionalistes.
I tots dos –per camins diferents– han aconseguit de sobreposar-se al rígid sistema de classes de la Gran Bretanya per arribar als esglaons més alts del poder polític.
Sunak és un ex-treballar d’un fons d’inversió, un dandi abstemi que també és –gràcies a la fortuna familiar de la seva dona– un dels homes més rics d’Anglaterra. A banda de tot això és un amant confés de Califòrnia.
Starmer és un antic fiscal que també ha treballat d’advocat de drets humans. Sempre està obert a una pinta de cervesa, però és una mica rígid. Ostenta el títol de cavaller, de manera que és conegut com a “Sir Keir” a la premsa britànica.
Unes trajectòries vitals ben diferents
Sunak va néixer a Southampton. La seva mare i el seu pare eren immigrants, hindús de descendència panjabina nascuts a l’Àfrica Oriental. El pare, Yashvir Sunak, era metge al Servei de Salut britànic. La mare, Usha Sunak, era farmacèutica. De jove, Sunak va treballar en un restaurant de curri i a la farmàcia de la seva mare, en què ajudava a quadrar els comptes.
Tanmateix, va estudiar en escoles privades molt cares i elegants. Va ser dayboy al Westminster College, va anar a la Universitat d’Oxford i després va ser becari Fulbright a la Universitat de Stanford, en què va obtenir un màster d’administració d’empreses i va conèixer la seva dona. Com a estudiant universitari, va fer pràctiques al Partit Conservador.
Starmer va néixer a Londres i va créixer al comtat de Surrey. El seu pare treballava en una fàbrica d’eines, la seva mare era infermera. Va ser alumne en escoles públiques, però després va estudiar dret a la Universitat de Leeds i també a Oxford. Va ser el primer membre de la seva família a graduar-se a la universitat. La seva família s’havia implicat molt en el Partit Laborista, i l’any 1986, el jove Starmer va ser editor d’una revista trotskista anomenada Socialist Alternatives. No en parla gaire.
Homes de família divergents
Sunak té 44 anys. Starmer en té 61, tot i que sembla més jove.
Fora de la Cambra dels Comuns, Starmer sol vestir-se amb texans i botes, l’uniforme no oficial del laborista urbà. Sunak és més conegut per portar vestits fets a mida, amb un tall molt ajustat i uns baixos molt alçats que en mostren els turmells i els mitjons.
Sunak té dues filles petites. L’any passat, les va dur a Disneyland a Califòrnia. Viuen tots junts al número 10 de Downing Street, però els Sunak també tenen una casa de cinc habitacions i un apartament a Londres, un àtic a Santa Mònica, a Califòrnia, i una finca a Yorkshire.
Starmer té dos fills adolescents. Sobre les eleccions, s’ha limitat a dir a Sky News: “L’única cosa que em manté despert de nit –l’única cosa que em preocupa– són els nostres fills, perquè tenen 13 anys i 15. És una edat difícil.” La casa familiar dels Starmer és a Kentish Town, al nord de Londres.
Sunak és hindú. Starmer es descriu com un ateu “que creu en la fe”.
Camins dispars, també en el futbol
Tots dos són grans afeccionats al futbol. Starmer és seguidor de l’Arsenal i Sunak prefereix el Southampton.
Per als amants de les metàfores: l’Arsenal ha estat segon a la Premier League i el Southampton va baixar a la segona divisió l’any passat.
Dues carreres professionals molt diferents
Starmer va ser un fiscal criminal de primer nivell que dictà unes quantes sentències de presó; abans d’entrar en política també va treballar en qüestions drets humans i de reforma policíaca. Va rebre el títol de cavaller l’any 2014 pels seus serveis al “dret i la justícia criminal”.
Sunak va treballar d’analista per a Goldman Sachs, després per a un parell de fons amb seu a Califòrnia, i més endavant per a un fons propietat del seu sogre multimilionari: N.R. Narayana Murthy, un dels homes més rics de l’Índia i fundador d’Infosys. Va entrar en política l’any 2015.
Starmer va ser elegit cap del Partit Laborista l’any 2020. Com a cap del partit, ha impulsat una profunda reforma que n’ha relegat l’ala més esquerranosa a la marginalitat. També ha impedit al seu predecessor, Jeremy Corbyn, de presentar-se com a candidat a un escó parlamentari al districte londinenc d’Islington. Ha mirat de purgar el partit d’antisemites d’esquerres, als quals ha titllat de “taca” per al moviment laborista. Ideològicament és al centre, però no és Tony Blair. Encara no, si més no.
Sunak també ha lluitat per mantenir sota control el seu partit, que té algunes ovelles negres. Ha servit de canceller d’Hisenda (és a dir, ministre de Finances), amb el primer ministre Boris Johnson; la seva dimissió del govern, el juliol del 2022, va ajudar a derrocar Johnson. Sunak no va ser elegit primer ministre pels votants britànics, ni tan sols per les bases del Partit Conservador (de fet, va perdre contra Liz Truss en les primàries del partit), sinó pels seus col·legues tories al parlament després del fracàs de Truss.
Sunak no és gaire estimat entre les files conservadores, però com a primer ministre ha aconseguit imposar-se als rebels dins el seu partit.
Starmer tampoc no és gaire estimat al Partit Laborista. Tanmateix, quan va esdevenir-ne el dirigent, va fer una pregunta a les bases: voleu guanyar les eleccions d’una vegada per totes, o bé restar indefinidament a l’oposició? I van elegir-lo.
Què representa Sunak, i què representa Starmer?
Starmer vol representar els treballadors, les classes mitjanes liberals, l’elit urbana i l’ala centre-esquerra del Partit Laborista. És una coalició extensa.
Sunak va votar a favor del Brexit. Starmer hi estava en contra. Però això pot ser una divisió molt menys important que no pot semblar en un primer moment. Avui dia, els conservadors gairebé no mencionen la campanya per a abandonar la Unió Europea, que ha estat un fracàs en el millor dels casos. El Partit Laborista, per la seva banda, encara no sap si abraçar el Brexit, ignorar-lo completament o bé suggerir que –potser, algun dia– podrien tornar a la UE.
Amb Starmer, el Partit Laborista promet d’impulsar el creixement econòmic, millorar l’atenció sanitària, lluitar contra el crim i destinar més recursos a l’educació. Starmer també defensa de rebaixar els objectius de reducció d’emissions.
Amb Sunak, el Partit Conservador promet de lluitar contra la immigració il·legal, estimular el creixement de l’economia i reduir els temps d’espera per a les cites mèdiques.
Mentrestant, el Regne Unit s’enfronta a una crisi de deute greu. Les retallades d’imposts que promet Sunak sonen bé, però seran difícils de dur a terme. Tant Starmer com Sunak hauran de respondre al dilema de com pagar qualsevol iniciativa nova, atès el forat negre de les finances britàniques.
Tots dos són homes analítics, sobris. Serà difícil que fiquin la pota en els debats electorals. Però tampoc importaria gaire: el Partit Laborista encapçala els sondatges amb vint punts d’avantatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
