Sumar proposa d’amnistiar els policies de l’1-O tret dels casos de tortura

Sumar vol incloure en la llei d’amnistia els agents de policia que van voler impedir amb violència el referèndum del 2017 o que van fer d’antiavalots en les protestes independentistes als carrers, segons que ha avançat El Periódico. Tanmateix, en restarien fora aquells agents que haguessin comès delictes de tortures i uns altres contra la integritat moral, o detencions il·legals d’autoritat o funcionari públic. És l’article segon de la llei d’amnistia que Sumar té previst de presentar dimarts en un acte a l’Ateneu Barcelonès amb la participació de juristes com ara Joaquín Urias, Javier Pérez Royo, Merche García Arán i Nicolás Garcia Rivas, un dels autors de la proposta.

De fet, la proposta de redactat de la llei d’amnistia només té dos articles. El primer, amb sis punts, exposa quins fets serien susceptibles de ser amnistiats: “Queden amnistiades totes les accions o omissions d’intencionalitat política vinculades a l’objectiu d’aconseguir l’autodeterminació de Catalunya tipificades com a infraccions penals o administratives que haguessin tingut lloc entre l’1 de gener de 2013 i el moment de l’entrada un vigor d’aquesta llei.” Un redactat que, de fet, ja va avançar el negociador de Sumar Jaume Asens en una entrevista a VilaWeb.

La llei precisa que es tindrà en compte tot acte relacionat amb la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració tant del procés participatiu relatiu a la consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014, com del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017. També inclouria “tot allò que ha tingut lloc a la via pública o per qualsevol altre mitjà en defensa de tal referèndum, o fet com a protesta contra les decisions governamentals o judicials encaminades a impedir-ne la celebració o a perseguir-ne penalment o administrativament els responsables”.

A més, la proposta deixa clar que no hi ha límits territorials perquè s’apliqui, cosa que permetria d’incloure-hi represaliats com ara Daniel Gallardo, condemnat per una manifestació contra la sentència a Madrid: “Entren en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei tots aquells actes als quals fa referència l’apartat anterior amb independència del lloc on es van cometre.”

A banda de les circumstàncies dels fets amnistiats, la llei delimita els delictes sobre els quals tindria efecte: delictes contra l’administració pública, contra l’administració de justícia, contra la constitució i contra l’ordre públic, delictes de lesions, amenaces, coaccions, descobriment i revelació de secrets, violació de domicili de persones jurídiques, danys, falsedats documentals i usurpació de funcions pública. I, encara, totes les infraccions previstes en la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa.

Per a deixar-ho clar, la proposta explicita que s’ha d’aplicar en causes concretes, com ara el judici contra el procés del Tribunal Suprem espanyol, l’operació Judes contra els membres dels CDR, les causes per l’organització del referèndum que es cursen als jutjats 13 i 18 de Barcelona i la investigació al Tsunami Democràtic. Per contra, l’articulat no inclou cap supòsit que pugui permetre d’amnistiar els cantants Valtònyc i Pablo Hasél, també condemnats aquests anys però per fets sense connexió amb el procés d’independència.