Suïssa, un país sensible a les reivindicacions catalanes

L’anada de l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel a Ginebra per a no declarar al Tribunal Suprem espanyol ha tornat a posar Suïssa en el tauler de joc del procés independentista de Catalunya. Suïssa és un dels països més sensibles amb la causa catalana, probablement pel seu fort model federal i la tradició d’organitzar múltiples referèndums perquè la ciutadania dirimeixi sobre els afers públics. A més, l’estratègia de defensa de Gabriel respon a la voluntat d’internacionalitzar el conflicte i la repressió espanyola, tenint en compte també que Ginebra és la seu de les Nacions Unides a Europa.

Suïssa és, a més, un país de tradició neutral i humanitarista. Malgrat que va tenir un paper controvertit durant la Segona Guerra Mundial, quan posà traves als jueus que fugien de l’Alemanya hitleriana, més tard va acollir exiliats del bloc de l’Est, com ara Polònia, Hongria i Txecoslovàquia, que fugien de la repressió de la Unió Soviètica. Abans, havia rebut refugiats il·lustres com Mikhaïl Bakunin i Vladímir Lenin, entre molts intel·lectuals perseguits. La crisi dels refugiats d’aquests últims anys ha tornat a acular el sistema d’asil suís a un atzucac. En un referèndum el 2013, la majoria dels suïssos van votar a favor d’endurir les condicions per a sol·licitar un asil als refugiats del Llevant i del nord d’Àfrica.

Tornant a l’afer català, Suïssa s’ha mostrat ara i adés sensible amb Catalunya. És l’únic país que va oferir una mediació entre la Generalitat i el govern espanyol cinc dies després del referèndum de l’1-O. Concretament, el Departament Federal d’Afers Estrangers va proposar de crear una plataforma de diàleg entre tots dos executius.

De fet, seguint la tradicional neutralitat helvètica, Ginebra ha estat seu de diverses mediacions en conflictes com ara el de Síria, les negociacions entre el govern espanyol i ETA, entre els Estats Units, l’URSS, l’Afganistan i el Paquistan per a acabar la guerra el 1988 i acords entre Israel i Palestina, entre més conflictes.

Preses de posició públiques
Pocs dies abans de l’1-O, onze diputats suïssos van enviar una carta a Mariano Rajoy perquè recuperés el seny, emprengués ‘el diàleg amb les autoritats elegides democràticament a Catalunya’ i respectés el dret d’autodeterminació de Catalunya. Així mateix, comparaven el cas català amb la resolució pactada entre el Regne Unit i Escòcia. Al parlament federal, va aprovar-se una moció demanant una sortida pactada pel procés català.

A més, el batlle de Ginebra, Rémy Pagani, va defensar el diàleg entre Catalunya i Espanya en un acte oficial de la comunitat espanyola a Suïssa. Les seves paraules foren rebudes amb xiulets i crits d’alguns assistents. Això va ser el 17 d’octubre, quan feia una setmana que Carles Puigdemont havia deixat la declaració d’independència en suspens per facilitar una negociació amb Madrid. ‘El president del govern català ha suspès els efectes de la declaració d’independència per permetre les negociacions. No seria prudent que el govern espanyol acceptés aquest gest de bona voluntat i fes un pas cap al diàleg en comptes d’amenaçar amb l’article 155?’, demanava el batlle.

Ahir mateix, dirigents socialistes suïssos van donar suport a Anna Gabriel i van demanar l’alliberament dels presos polítics catalans. El 19 d’octubre, tres dies després de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, electes del consell municipal van mostrar-los suport fotografiant-se amb llaços grocs.

Catalans il·lustres a Suïssa
La presència de Gabriel a Ginebra s’afegeix a una llista de polítics i intel·lectuals catalans que hi han cercat refugi. És el cas del president Josep Tarradellas i de la seva família, que van arribar a Suïssa després del seu pas per França. Amb Tarradellas viatjava, guardat en una urna de plom, el cor de Francesc Macià –enterrat juntament amb les seves restes quan Tarradellas va tornar de l’exili–. Allà va trobar-se amb Ventura Gassol i el metge valencià Carles Martí Feced, que també havien fugit del règim franquista.

Més intel·lectuals catalans destacats van exiliar-se a Suïssa: el músic Pau Casals, les escriptores Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana i Cèlia Suñol, l’arquitecte Josep Pijoan, el meteoròleg Rafael Patxot i l’arquebisbe Vidal i Barraquer. El diputat de JxCat Quim Torra n’ha fet un recull exhaustiu a Twitter:

0. L’exili suís és un dels més destacats a la Catalunya contemporània. Poc conegut.
Obro fil:

— QuimTorraPla (@QuimTorraiPla) 21 de febrer de 2018