19.11.2016 - 02:00
A partir d’aquest cap de setmana el musical ‘Sugar, ningú no és perfecte’ es torna a reposar a Barcelona. Ho fa a l’Eixample teatre, amb més aforament i una escenografia molt més espectacular. La història s’inspira en la comèdia d’embolics ‘Ningú no és perfecte’ protagonitzada per Marilyn Monroe, Tony Curtis i Joack Lemmon i plena d’escenes memorables. Però la història d’aquesta producció, que ha guanyat el Premi de la Crítica del 2015 i està nominada a quatre premis Butaca, és llarga i tortuosa i està plena d’obstacles.
Una jove companyia somia amb portar a l’escena catalana una gran producció musical. Els tres impulsors són experts en aquest gènere però no tenen gaire experiència en l’àmbit de la gestió. Fan una pluja d’idees amb tots els projectes que somien fer: clàssics del gènere que no s’han sentit mai en català, adaptacions d’obres de teatre, de films… Algú suggereix ‘Ningú no és perfecte’ un clàssic de Hollywood dels ants 50 que a la pantalla dirigí Billy Wilder. La història té tot el que busquen: és coneguda pel públic però igualment efectista a l’hora de cargolar-se de riure… i a més descobreixen que ja té una versió musical!
El següent pas és negociar els drets als Estats Units i esbrinar si es tracta d’un ‘musical franquícia’. Aquesta fórmula, molt abundant en la distribució de drets de musicals a partir de la dècada dels 90, no permet fer cap mena de canvi en el guió, la música ni en la posada en escena. ‘És a dir, que si compres una superproducció estàs obligat a fer-la sense tocar-ne ni una coma i per diversos motius això no és el que buscàvem’ explica el director del projecte Pau Doz. Tot i que eren ambiciosos, no volien embarcar-se en una gran producció a l’estil de les de Broadway i també necessitaven cert grau de llibertat per fer la seva pròpia versió.
Les negociacions dels drets duren un any però afortunadament ‘Sugar, ningú no és perfecte’ data dels anys 70 i no és cap musical franquícia. Després d’adaptar-lo a les seves necessitats la producció fa patxoca: 15 actors i 5 músics. Les negociacions per buscar finançament duren un any més i, tot i que n’hi ha molts que s’hi interessen, al final ningú s’hi atreveix. Però la cessió dels drets estipula que el musical s’ha d’estrenar el desembre del 2015 i la jove companyia decideix llançar-se a la piscina sola i arriscar-se. Busquen un teatre i amb només tres mesos tenen la producció llesta. Així, el Nadal de l’any passat ‘Sugar, no ningú és perfecte’ es va estrenar al teatre Gaudí de Barcelona.
‘És veritat que teníem un pla A però si fallava, hi havia un pla B… i fins i tot un pla C ’ explica Doz. A causa de la infraestructura del teatre Gaudí, que té butaques pels quatre costats de l’escenari, es va haver d’adaptar de nou l’escenografia i fer-la més simple. Però si la producció que van estrenar l’any passat era el pla C, enguany tornen amb el pla B al teatre de l’Eixample, on es pot veure fins al 8 de gener. El nou emplaçament, amb més aforament i una escenografia molt espectacular, ha permès a la jove companyia tornar a la producció original.
Tot i això, la versió de ‘Sugar’ que es va estrenar l’any passat ha estat guardonada amb el Premi de la Critica al millor musical del 2015 i actualment estan nominats a quatre premis Butaca. I el pla A arribarà? ‘No ho descartem però és complicat. El pla A significaria portar ‘Sugar’ a un gran teatre i que estigués en cartell tota la temporada sencera. Ara per ara estem concentrats en buscar rondes per la producció actual i pensant en nous projectes de cara a la temporada vinent’.
