05.07.2022 - 11:30
|
Actualització: 05.07.2022 - 11:52
Suècia i Finlàndia han signat el protocol d’adhesió a l’OTAN i tan sols falta que l’entrada sigui ratificada formal dels trenta estats membres, de manera que s’han convertit en membres de facto de l’aliança atlàntica. De moment, els ambaixadors dels trenta membres també han signat el document que certifica l’entrada dels dos països nòrdics a l’OTAN, tal com es va acordar a la cimera de l’OTAN de Madrid de finals de juny. Va ser llavors quan es va fer públic que Turquia aixecava el vet a canvi de cessions diverses de Suècia i Finlàndia, d’entre les quals en destaca el lliurament de kurds que Turquia considera terroristes i que fins ara havien trobat refugi en aquests països.
Els dos països nòrdics van demanar l’entrada a l’OTAN de manera conjunta el 18 de maig i els tràmits s’han fet amb una rapidesa extraordinària. De fet, la voluntat inicial era arribar a la cimera de Madrid amb el protocol d’adhesió signat, però les reticències turques van frenar-ho lleument. Ara, un cop signat l’acord, les autoritats turques han insistit que Suècia i Finlàndia han de comprometre’s amb el document, i han amenaçat a blocar-ne l’adhesió en la fase de ratificació si no ho fan.
Després d’haver fet els primers tràmits de manera urgent, ara comença l’etapa més lenta: un procediment burocràtic amb els protocols d’adhesió en cada país de l’OTAN. Cada estat té un sistema de validació diferent i en molts casos requereix una votació als parlaments. Així, l’ingrés formal de Suècia i Finlàndia no arribarà fins a finals de 2022 o principis de 2023, cosa que inquieta perquè voldrien tenir garanties de seguretat durant aquest període per les amenaces de Rússia.