The Washington Post · Rachel Pannett i Frances Vinall

Després de dècades de neutralitat diplomàtica, Suècia i Finlàndia van optar per unir-se a l’OTAN arran de la invasió russa d’Ucraïna. Tan sols dos anys més tard, a mesura que les tensions regionals han augmentat, tots dos països han optat per anar més enllà: instruir directament els habitants sobre què cal fer per sobreviure en cas de guerra.

Cinc milions de cases sueques rebran, aquestes dues setmanes vinents, un fulletó titulat “Si arriba la crisi o la guerra”. A Finlàndia, les autoritats van publicar dilluns instruccions noves per a fer front a situacions extremes, d’episodis meteorològics excepcionals a talls prolongats d’electricitat i aigua i, fins i tot, conflictes militars.

No és la primera vegada que les autoritats sueques adverteixen d’un possible conflicte bèl·lic. Aquest gener, el comandant en cap de l’exèrcit suec, el general Micael Byden, ja va alertar els seus conciutadans que haurien de preparar-se psicològicament per a una possible guerra.

“L’estat del món ha empitjorat dràsticament aquests darrers anys. Es lliura una guerra molt a prop nostre”, explicà dilluns un representant l’agència de contingències civils sueca. “Si som atacats, tothom ha d’ajudar a defensar la independència de Suècia i la nostra democràcia”, afegí.

Les tensions regionals han empitjorat aquests darreres dies per la decisió del president sortint dels Estats Units, Joe Biden, de permetre a Ucraïna l’ús de míssils nord-americans de més abast dins Rússia, una autorització que ha desfermat la ira del Kremlin. El fill del president electe Donald Trump, Donald Trump Jr., ha alertat en una publicació a X que la decisió feia córrer el risc de causar una Tercera Guerra Mundial.

Un antic representant del Kremlin, que parla amb The Washington Post sota condició d’anonimat, explica que Moscou creu que l’OTAN ha declarat la guerra a Rússia amb aquesta decisió, i que “procedirà en conseqüència”.

El fulletó suec descriu el paper de l’OTAN com una aliança de defensa “tan forta que dissuadeix uns altres països d’atacar-nos”. L’ingrés de Suècia a l’OTAN es formalitzà aquest març i Finlàndia –que anteriorment havia argumentat que estaria més segura si no formava part de l’aliança– hi ingressà l’any passat.

Suècia ha distribuït directrius de defensa civil als seus ciutadans d’ençà de la Segona Guerra Mundial. A banda dels consells habituals sobre l’emmagatzematge aliments no peribles i medicaments, la darrera edició d’aquestes directrius emfatitza els preparatius per a temps de guerra. També inclou consells sobre on cercar refugi en cas d’un atac aeri, el significat de cada alarma d’emergència o bé què cal fer per aturar una hemorràgia. També descriu com actuar en cas d’atac nuclear i assenyala: “El nivell elevat d’amenaça mundial augmenta el risc que es facin servir armes nuclears.”

“Durant els atacs en què es facin servir armes nuclears, químiques o biològiques, poseu-vos a cobert com ho faríeu durant un atac aeri. Els refugis de defensa civil ofereixen més protecció. Els nivells de radiació baixaran dràsticament al cap d’un parell de dies”, diu el fulletó. El document també diu que, en cas de guerra, els suecs entre setze anys i setanta poden ser cridats a ajudar en la defensa del país.

La guia finlandesa també descriu les estratègies de reclutament del país i la preparació contra amenaces militars.

“Les parts hostils poden amenaçar la seguretat nacional amb una àmplia gamma d’activitats, fins i tot sense recórrer a l’ús de la força militar”, diu el document. “Aquesta mena d’acció híbrida no significa que la situació hagi de culminar en un conflicte militar. Les situacions d’alta tensió també poden resoldre’s sense conflicte armat”, afegeix.

Ni la guia sueca ni la finlandesa –semblants a documents publicats anteriorment per Noruega i Dinamarca– esmenten Rússia explícitament. El Ministeri d’Afers Estrangers rus no ha respost a les preguntes de The Washington Post.

Dilluns, paral·lelament, Finlàndia i Alemanya van informar que havien encetat una investigació formal sobre el tall d’un cable submarí que connecta tots dos països.

En un comunicat conjunt, els ministres d’Afers Estrangers d’Alemanya i Finlàndia van mostrar-se “profundament preocupats” per l’incident, que deien que mostrava indicis de sabotatge.

“La nostra seguretat, la d’Europa, no tan sols és amenaçada per la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna, sinó també per la guerra híbrida d’actors malintencionats”, deia el text.

Francesca Ebel, Mary Ilyushina i Natalia Abbakumova han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb