13.09.2023 - 19:22
|
Actualització: 13.09.2023 - 21:56
El govern de Suècia ha reconegut públicament que té dubtes sobre la incorporació del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea (UE), si bé ha afegit que encara no havia pres cap decisió.
Segons que explica en un comunicat, “el govern dubta a l’hora de revisar el reglament número 1 per a convertir el català, el basc i el gallec en llengües de treball oficials per a les institucions de la UE”. I l’opinió del govern suec és que s’han d’analitzar les “conseqüències per a l’eficàcia del treball de la Unió Europea, a més dels efectes pressupostaris i pràctics, per prendre una posició definitiva”.
La ministra d’Afers Europeus, Jessika Roswall, diu que aquests dubtes s’hauran de resoldre abans no prenguin decisió final sobre la qüestió. I fonts del govern suec expliquen a VilaWeb que hi ha “moltes llengües minoritàries que no són oficials a la Unió Europea”. Les mateixes fonts diuen que la seva posició és compartida per més estats, sense especificar quins. Ara per ara, cap altre estat no s’ha manifestat públicament com Suècia.
A mitjan agost, el govern espanyol va demanar al Consell de la Unió Europea que totes tres fossin llengües oficials, de resultes de la negociació amb Junts per a la constitució de la mesa del congrés espanyol. Qualsevol modificació del règim lingüístic requereix la unanimitat dels vint-i-set estats membres. Per tant, no pot reeixir si n’hi ha un que s’hi oposa, però sí en cas que un estat s’abstingui. La reunió que ho decidirà s’ha de fer el dimarts 19 de setembre.
Un endarreriment de la votació o un vot en contra podria complicar encara més les negociacions del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, amb Junts i ERC.
