Suècia completa l’adhesió a l’OTAN i esdevé un nou membre de l’aliança

Suècia es converteix en nou membre de l’OTAN després de finalitzar tots els tràmits per a la seva integració en l’organització militar, una vegada Hongria ha dipositat el protocol d’adhesió a Washington. D’aquesta manera, culmina un procés que ha durat vint-i-dos mesos per les reticències de Turquia i Hongria.

El Departament d’Estat suec ha confirmat després del pas fet per Hongria –el qual segueix el mateix protocol del país candidat, és a dir, Suècia–, que avui s’han donat les condicions d’entrada en vigor per a l’adhesió de Suècia a l’OTAN. Així doncs, una volta els membres de l’OTAN ratifiquen els protocols d’adhesió, els documents s’han d’enviar als Estats Units, on són dipositats davant el Departament d’Estat. El país aspirant es converteix en membre de l’OTAN quan Washington té amb els documents de tots els aliats. Després d’aquest pas, que implica la integració formal de Suècia com a 32è aliat de l’OTAN, és previst que el dilluns, a la seu de l’aliança atlàntica a Brussel·les, es faci la cerimònia d’hissat de bandera de Suècia, acte amb en què els aliats donen tradicionalment la benvinguda als nous membres.

Així doncs, Suècia s’uneix als seus veïns finlandesos que van entrar a formar part de l’OTAN ara fa onze mesos, després d’haver presentat tots dos la seva sol·licitud d’adhesió el maig de 2022, tan sols uns mesos després de la invasió russa d’Ucraïna. D’aquesta manera, suecs i finlandesos culminen un gir inèdit en la seva política de neutralitat dels últims dos segles, en resposta directa a la creixent amenaça que representava Moscú a l’escenari de seguretat internacional després de l’atac llançat contra Ucraïna. Malgrat que en un primer moment l’organització militar preveia una adhesió ràpida de Suècia i Finlàndia, i s’apuntava que la seva incorporació podria culminar-se en en només uns mesos –a final de 2022 o principi de 2023–, tots dos candidats nòrdics han hagut de bregar amb les reticències del president turc, Recep Tayyip Erdoğan, al·legant falta de cooperació en matèria antiterrorista i una suposada connivència amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).