La guerra civil al Sudan s’acosta a un punt d’inflexió després de dos anys de violència indiscriminada

The Washington Post · Ishaan Tharoor

Fa gairebé dos anys que l’esclat de la guerra civil capgirà la vida al Sudan. Les batalles entre l’exèrcit del país i un grup paramilitar rival han causat la mort de més de 150.000 persones, i han desfermat la crisi humanitària més greu del món. Es calcula que uns 12 milions de persones han fugit de casa, i que uns 30 milions necessiten ajut humanitari. L’activitat econòmica al país ha quedat aturada del tot, i les principals ciutats del país han quedat reduïdes a poca cosa més que runa.de

La diplomàcia internacional no ha aconseguit posar fi a la guerra en un dels països més grans d’Àfrica, però els darrers esdeveniments al camp de batalla indiquen que el conflicte s’acosta a un punt d’inflexió. Divendres proppassat, les forces lleials al cap de l’exèrcit sudanès (i, de facto, l’estat), el general Abdel Fattah al-Burhan, van prendre el palau presidencial de Khartum, la capital del país, als milicians de les Forces de Suport Ràpid (RSF). Les RSF, un grup paramilitar dirigit pel general Mohamed Hamdan Dagalo, guerriller més conegut com a Hemedti, van expulsar Burhan i els seus aliats de Khartum l’abril del 2023, quan la fràgil aliança entre ambdós comandants militars es trencà definitivament.

Els primers dies de la guerra, les RSF va capturar bona part dels punts més importants de Khartum, com ara el mercat de l’or, les seus de la televisió i la ràdio estatal i els principals ponts de la ciutat. Però aquests darrers mesos l’exèrcit sudanès ha aconseguit de recuperar pràcticament totes aquestes posicions, cosa que havia deixat el palau presidencial com a darrer reducte important de les RSF a la ciutat. La majoria dels combatents de les RSF que continuen a Khartum es troben a l’est i al sud de la ciutat, on controlen un únic pont.

Durant el passat cap de setmana, l’exèrcit sudanès va ampliar l’avantatge sobre els rebels i va recuperar el banc central del país, també a Khartum. Els habitants d’Omdurman, adjacent a Khartum, han denunciat un augment sobtat dels atacs aeris a la ciutat. Aquests darrers sis mesos, les forces de Burhan han guanyat terreny a bon ritme, en part, a causa de les dificultats de les RSF per fer arribar milicians a Khartum, i també gràcies a l’ajut dels drons iranians i turcs. L’exèrcit sudanès ha celebrat la conquesta del palau presidencial, que ha descrit com “un símbol de la sobirania i la dignitat de la nació sudanesa”.

Els documents que revelen com els fabricants turcs han agreujat la guerra més cruenta del planeta

Les conseqüències humanitàries del conflicte han estat tràgiques. Els grups de drets humans han denunciat atrocitats d’ambdós bàndols. Aquest gener passat, el govern sortint de Joe Biden va imposar sancions contra Hemedti i un seguit d’empreses vinculades a les RSF, i va acusar el cap del grup de ser còmplice del “segon genocidi en una generació” al Sudan, en al·lusió al seguit de matances que les RSF i els seus afiliats han comès contra comunitats ètniques no àrabs a la regió occidental del Darfur. Més enllà de la violència, les organitzacions humanitàries han denunciat les dificultats logístiques de fer arribar ajut humanitari a la població civil, atesa la fragmentació del territori sudanès –tant entre els dos principals bàndols del conflicte com entre milícies locals, sovint enfrontades entre si.

Les RSF compten amb el suport encobert de la Unió dels Emirats Àrabs –un mercat important per a l’or extret a les zones controlades pel grup paramilitar– i, fins a cert punt, de Rússia. L’exèrcit sudanès ha rebut el suport d’Egipte, Turquia i l’Iran. Els esforços per aconseguir una treva han fracassat moltes vegades, i els pocs altos-el-foc que s’han arribat a pactar han acabat trencant-se poc després d’haver entrat en vigor.

Burhan i l’exèrcit sudanès sembla que ho tenen tot per a guanyar, però difícilment podran aconseguir una victòria decisiva. Les RSF continuen lluitant a la rodalia de Khartum i controlen àmplies franges del sud i l’oest del país, incloent-hi la majoria de la vasta regió de Darfur. El mes passat, un grup d’oficials de les RSF i els seus aliats van reunir-se a Kenya per establir el marc d’un possible govern paral·lel en les zones que continuen sota el control del grup.

“A la pràctica, el Sudan és dividit en dos: l’exèrcit en controla l’est, el nord i parts del sud-est, mentre que les RSF en controlen l’oest i el sud-oest”, informa Hiba Morgan, periodista d’Aljazeera.

La crisi al Sudan ha causat un efecte dominó a l’altra banda de la frontera, al Sudan del Sud. El fràgil acord de repartiment de poder entre caps rivals s’ha esfondrat, en part, a causa del tall del servei al principal oleoducte que exporta el petroli del Sudan del Sud en direcció al nord. Els governs estrangers han evacuat el seu personal de la capital, Juba, arran de l’esclat d’un nou episodi de violència al país. Un alt funcionari de l’ONU ha advertit que el Sudan del Sud “és a punt de recaure en la guerra civil”.

Tot i l’escalada de la violència i la crisi humanitària, ambdós països continuen essent víctimes de l’oblit internacional. La retallada dràstica de l’ajut exterior nord-americà per part del govern de Donald Trump no ha fet sinó aprofundir una mancança que fa anys que cueja. “Després del primer trimestre, la resposta humanitària col·lectiva de l’ONU al Sudan tan sols ha arribat a un 6,63% dels compromisos acordats, cosa que representa un dèficit de 3.900 milions de dòlars”, assenyalava The Guardian aquesta setmana. “Projectes multimilionaris no han rebut ni un cèntim […] El fons comú per al Sudan també passa dificultats. L’any passat, el fons va recaptar 183 milions de dòlars per al país, dels quals el Regne Unit va aportar gairebé un terç. Enguany, tan sols n’ha recaptat 15,9 milions.”

La suspensió, o eliminació, de la gran majoria dels programes nord-americans d’ajut exterior al Sudan tindrà un impacte profund al país.

“Costa mesurar com serà de devastadora, per al Sudan, la retallada de l’ajut exterior nord-americà. La del Sudan és la crisi humanitària més greu del món, i els Estats Units eren, fins ara, la principal font d’ajut humanitari al país”, explicava fa poc Kholood Khair, fundador del think tank sudanès Confluence Advisory, al portal Middle East Eye.

Khair afegia que l’atenció occidental cap a uns altres punts del planeta havia perjudicat els esforços per reunir fons per al poble sudanès. “Hem vist com països que podrien intervenir en el conflicte han optat per destinar recursos a l’augment de la despesa en defensa, en part a causa de la política de Trump a Ucraïna”, deia. I afegí: “Milions de persones al Sudan sofriran l’efecte de tots aquests canvis a Washington.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb